Tot i que hi hagi una part de la població que vulgui negar que l’onada de calor que vam viure és el que tocava a l’inici d’un mes d’estiu com el juny passat, les estadístiques parlen per si soles. Esdeveniments extrems cada cop més freqüents i de major intensitat, des de les temperatures que hem estat vivint les darreres setmanes, com més pluges torrencials o sequeres. En aquest escenari cal emprendre mesures ràpides de mitigació i adaptació al canvi climàtic: l’asfalt ens ofega.
Per una banda, en edificis públics com les escoles i els instituts, cal fer totes les obres necessàries per millorar l’aïllament i la climatització portes endins (especialment aquella que és passiva i també ens aporta un estalvi), mentre que els patis requereixen una urgent remodelació amb vegetació i ombres. No serveix de res tenir pistes que no es poden trepitjar durant mig any a causa de la calor, deixant per un altre dia el debat de quin model i quines conseqüències generen els espais dominats per la pilota als centres educatius. Amb tot això, mentre els arbres creixen és necessari instal·lar solucions temporals que actuïn ja: alumnat, famílies i treballadores del sector educatiu ho agrairan. No podem oblidar també ajudes per adaptar els habitatges, que han d’arribar a tothom i no ser una excusa per apujar els preus a aquelles persones que viuen de lloguer.
Per l’altra, els carrers. Celebrem que s’implementin projectes com les Zones de Baixes Emissions, però d’aquestes n’ha de gaudir tota la ciutadania més enllà del centre. Guanyar l’espai al vehicle privat ens pot permetre afegir més arbres, vegetació i ombra als carrers, fet que pot reduir fins a 10 graus la temperatura de l’aire, emmagatzemar carboni, gaudir d’aire més net, ser refugi de fauna i millorar la salut mental de la gent del voltant. Recordem que Terrassa es va adherir a la Declaració del Dret de l’Arbre a la Ciutat al 1995.
Som conscient que aquestes intervencions requereixen una important quantitat d’inversions i manteniment, per això creiem necessari dissenyar polítiques estratègiques que minimitzin els costos i maximitzin els guanys: la xerojardineria n’és un bon exemple que té l’objectiu de reduir el consum d’aigua. Potser ens podríem plantejar substituir la vegetació dels parcs i jardins per espècies autòctones i pensar si un camp de golf té sentit amb l’amenaça de l’augment de les sequeres constants.
En últim lloc, cal recordar altres actuacions que poden disminuir l’efecte de l’illa de calor, com pintar les grans superfícies horitzontals de la ciutat com l’asfalt i les cobertes amb colors clars perquè reflecteixin part de la radiació solar o fomentar el transport públic, a peu i amb bicicleta.
La Paparola
Deixa un comentari