Sempre se’ns ha presentat l’AVE com un dels èxits de la modernitat i la tecnologia, però en realitat és un malbaratament més dels múltiples als que se’ns té acostumats, tan és així que ja ni tan sols protestem.
La seva construcció no va obeir a raons pràctiques sinó electoralistes: Felipe González va portar la primera línia fins al seu Sevilla natal i des de llavors el PSOE sempre ha guanyat a Andalusia.
S’han menyspreat i es menyspreen les recomanacions europees i les raons econòmiques i culturals que aconsellaven prioritzar el corredor mediterrani sobre qualsevol altra línia. En canvi, s’han fet línies amb destinació a Peñaranda de Bracamonte o passant per Guadalajara, prop de terrenys de la família de senyora Esperanza Aguirre, aquesta Grande de España a la que es va permetre colpejar un vehicle de la policia amb total impunitat
El pla del desgovern actual era fer arribar l’AVE a Galícia coincidint amb les eleccions autonòmiques actuals, però aquell terrible accident de l’Alvia de 2013 i la falta de liquiditat ho han fet només possible a mitges. Don Chapapote s’ha quedat amb les ganes de presumir de modernitat quan té les seves idees ancorades en el més ranci arcaisme.
Mentrestant rodalies cau a trossos per manca de manteniment, aquest servei que utilitzen milions de persones que cada dia van al seu treball i que hauria de ser prioritari ha estat i és menyspreat per uns governs als quals, és evident, el poble els importa un rave, el que els importa és afavorir a les grans empreses, aquestes que construeixen l’AVE ja que així el PIB del país creix i el govern pot treure pit davant del món financer i demanar més diners mentre molts ciutadans s’enfonsen en la desesperació de no tenir ni per menjar o són desnonats.
Lo que està a l’ordre del dia és fer més rics als rics, fer que explotin encara millor a aquesta multitud depauperada que no arriba a final de mes. Cada vegada que veig una persona remenant els contenidors d’escombraries a la recerca d’alguna cosa per menjar m’adono que hem patit una traïció escandalosa, que això, fa vint anys, era inconcebible. Però clar, ara tenim l’AVE per tot Espanya… menys entre València i Barcelona, que si no passa per Madrid, no es pot acceptar. Des de certs centres de poder centralitzadors, sempre s’ha intentat posar una frontera entre aquestes dues comunitats: com anaven a permetre una gran via de transport per las que transitin les gents i la vida mediterrànies.
«¡Viva la muerte!» va cridar Millan Astray menyspreant la cultura al bell mig de la Universitat de Salamanca. Ara criden «¡Que se jodan!» al congrés. Ho va dir la senyora Fabra, filla del famós Fabra de l’aeroport del «abuelito» a Castelló, i no va passar res, va seguir escalfant l’escó i cobrant dietes i més dietes després d’haver deixat anar semblant declaració de principis tan poc democràtica. És d’agrair la franquesa.
Que es fotin !, com els soferts passatgers d’aquestes rodalies abandonades a la mà de Déu. Que es fotin!, si encara continuen votant creient que així viuen en democràcia, quan qui mana i té el poder és la vella oligarquia dels cacics.
Amb tot d’obres faraòniques s’ha creat un deute impagable, uns milions que repartits entre tots nosaltres ens converteixen en uns dels ciutadans més endeutats del món. Cada nen espanyol no neix amb un pa sota el braç, sinó amb una quantiós deute imposat pels salvadors de la pàtria que malbaraten a gust uns diners que ells no han de retornar.
Iván Carrasco Montesinos
Deixa un comentari