Dos fets declarats ja com a assassinats.
La vida i el temps corre i no som del tot conscients que hi ha persones que sempre lluiten per a millorar les coses. Ho fan en tot el que toquen, però ha de passar un fet intens per recordar-ho i prendre’n consciencia. A vegades, les relacions que són riques també necessiten un sobresalt, i de sobte, sense adonar-te’n apareix aquest instant… instants que et deixen bocabadada i que et recorden que estàs on has d’estar i qui tens al costat.
I així va passar… Una casualitat va fer que els dos judicis de jurats populars més intensos de la ciutat dels darrers anys, hagin coincidit correlativament en el temps, entre el dia 24 de gener i el dia 14 de febrer. Dos judicis molt semblants i molt diferents, a la vegada, però que van ser treballats per la mateixa persona. Dos judicis sobre dues vides perdudes. Què dic dues vides… moltes vides!!!
Crec que, en casos així, no sols es perd la vida de qui ens deixa. No són només una o dues dones. Hi ha tota una família, amigues, companyes… que també perden. Una pèrdua que es pateix des de les entranyes, i fa que ens preguntem: com podem viure en una societat amb homes que són monstres invisibles, que un dia sense cap escrúpol i amb sorpresa de l’entorn, maten?
I que maten sense explicació humana possible, simplement perquè tenen la maldat disfressada en una aparença d’homes d’èxit i triomfalismes, que han trobat un motiu per justificar el que la raó no pot. Aquella raó del ciutadà normal, del ciutadà mitjà, del que curra, del que no maquina, del que no parasita, del que s’esforça, del que fa el que vol, el que estima a la seva parella i família, el que cuida…
A l’Eva la va assassinar el seu marit i a la Mònica la seva ex parella. Quant de dolor, però també quanta ofensa i humiliació a la vegada.
Però també, quant agraïment i reconeixement a aquesta altra dona i advocada, la Isabel, de qui ningú en parla, i que ha lluitat per la dignitat de l’Eva i la Mònica i les seves famílies. Una dona que cada dia lluita per totes les dones. La Isa ha defensat les víctimes i les seves famílies, i s’ha trobat amb una defensa, on els assassins no han volgut respondre a cap de les seves preguntes.
És un honor i un orgull tenir entre nosaltres, com a dona i com a advocada, a dones que lluiten per totes nosaltres. Dones que hipotequen la seva vida, les seves relacions personals i les seves famílies per ajudar les altres.
I jo em pregunto, això, no és notícia? Doncs sí, ho és i considero que molt bona noticia.
Gracies ISA!!!
Lluïsa Melgares
Advocada
Deixa un comentari