Les persones diverses que s’agrupen en l’anomenat col·lectiu trans i aquelles altres que no som trans però que creiem fermament en el respecte per les múltiples identitats i lliure autodeterminació de la identitat de gènere commemorem el Dia Internacional d’Acció per a la Despatologització Trans.
Reivindiquem que l’Organització Mundial de la Salut no consideri la transsexualitat com una malaltia mental i que es retirin els trastorns d’identitat de gènere dels catàlegs internacionals de malalties. La patologització trans condiciona el procés que les persones han de passar si volen canviar-se de nom, hormonar-se o modificar el seu cos quirúrgicament. Aquesta reivindicació no implica perdre, en cap cas, el dret a rebre una atenció sanitària adequada, d’acord amb les preferències de la persona.
En aquesta línia, diversos col·lectius, associacions i persones individuals s’han agrupat sota el nom de Plataforma Transforma la Salut per demanar un nou model sanitari per les persones trans a Catalunya. Des de Terrassa, celebrem i donem suport a la Plataforma.
Ara bé, la pregunta és si ho estem fent prou bé atenent només les necessitats de les persones trans com si fossin casos aïllats, excepcionals o minories que, amb la seva lluita, s’atreveixen a expressar disconformitat i manca d’encaix en les exigències d’unes identitats de gènere excloents. Tot plegat, conseqüència d’una societat amb una visió binària del sexe (on només es pot ser mascle o femella). Per això, caldria tenir com a objectiu social fer de la diversitat un valor que ens alliberi a totes i tots d’un model estanc que limita de forma binària el sexe i també les dues úniques opcions d’identitat de gènere segons el sexe, fins i tot, la seva expressió.
Què passaria si, com Suècia en el seu projecte The Egalia School: Is the elimination of gender roles a way to go?, o com Canadà i les famílies que apareixen en el llibre Buscando el final del arcoiris, de Joy Green, Fiona y Friedman, May (eds.), la nostra societat centrés la seva lluita contra les intoleràncies de gènere per posar en valor les diversitats i proposés, des de la fluïdesa dels gèneres, més llibertat en la construcció de les identitats de tothom? Com s’estructuraria un món no binari?
Us animem a reflexionar-hi i a formar part d’aquest camí cap a una societat més respectuosa amb les llibertats individuals i col·lectives, amb l’obertura d’opcions en benefici de tots i totes, aprofitant l’oportunitat que ens ofereix la reivindicació de la despatologització de les persones trans.
Lluïsa Melgares i Aguirre. Regidora delegada LGTBIQ de l’Ajuntament de Terrassa
Deixa un comentari