[M. Mallafré] El tret a la nuca ha guanyat i la de “cal i no la d’arena”, també

No Comment

Sr. González, sra. Díaz i, resta de la camada. Ja no us queda cap excusa, heu de dir-ho obertament: Volem a Rajoy com a President!

El que diguin els votants us ho passeu pel folre un cop més com sempre heu fet des de ja fa excessius anys. El que digui un Comitè Federal, més del mateix. L’important és seguir mantenint el bipartidisme que tants bons resultats ha reportat als vostres comptes i a partir d’ara qui no pensi com nosaltres (els rancis barons i els crítics de mercadillo) que s’esborrin del PSOE. Ara que ja coneixem a les rates velles, l’única cosa que us falta és que les urnes us posin en el lloc que us mereixeu, un lloc similar a la desaparició. Per perpetrar una cosa com la que ha fet el PSOE, només la podem veure d’aquesta manera: com un suïcidi del propi partit, un partit transformat en un club de barons, corruptes, estúpids i sense massa ideologia. O que quedi reduït, tal com ha dit Josep Borrell, a un cop d’Estat planificat per uns caporals xusqueros. Per donar un cop d’Estat s’ha d’anar amb els deures fets, sinó després passa el que passa.

El PSOE en aquests moments és un partit destruït, trencat, ara bé molt em temo que la cosa no ve d’ara, han estat anys de perseverança, esforç i constància, la cosa ja ve d’anys per deixar manar a tos els truans que us han governat i manejat. Només heu de mirar enrere: Felipe González, Guerra, Rodríguez Ibarra, Rubalcaba, Corcuera, Bono, Griñan, Chaves… tots primeres espases de l’Espanya de polvorons, de tot plegat, la dreta se n’ha aprofitat i, així ens han devorat a dues bandes.

Fem memòria? Vostè sr. Gonzalez és l’autor d’aquestes dues frases:

1 – “Los demás partidos deberían abstenerse y dejar gobernar a Rajoy, aunque no estén de acuerdo con su programa, incluso si no se lo merece”.

2 – “Nunca hemos tenido peores resultados en el País Vasco, ni a pesar de lo que hicimos… ta, pa, pá…”. A la primera frase ja ens deixa clar quins són els seus principis. L’altre volia ser un tret a la nuca de Pedro Sánchez (d’això vostè en sap més que ningú), però va convertir-se en un insult insuportable a qualsevol país decent. Però, queda clar, nosaltres no ho som. Aquesta segona frase repugnant i terrible si ens posem a pensar en els torturats, ultratjats, assassinats i coberts de cal, no deixa de ser una depravació més a la que només li va faltar l’escenografia de veure’l a vostè, sr. González amb la mà com si premés el gallet quan afirmava “ta, pa, pá…”

Quan el sr. Pablo Iglesias va dir una obvietat amb allò de la “cal viva”, se’l va esmicolar, i ves per on, ha estat profètic. No feia falta recórrer a la bola de cristall. Dins el PSOE -al PP igual- tens futur sempre i quan no te’n surtis del guió, l’altre hiena del partit -Alfonso Guerra- ja ho va recordar en el seu moment: “Qui es bellugui no surt a la foto”. La dis-ci-pli-na, és la dis-ci-pli-na, i avui dissabte, 1 d’octubre el que tocava era deixar governar al PP sense masses més daltabaixos, a qualsevol preu, perquè les ordres les dóna el senyor X i prou. Ja està bé que s’enfonsi un partit com el PSOE, ja que un partit com aquest no es mereix existir.

Sr. González, vostè solet ha destrossat la nostra forma de vida, la nostra Indústria, el nostre Ensenyament (sé del què parlo), la nostra sobirania, les nostres il·lusions, etc., però com amb això no n’ha tingut prou, ara ja només li queda carregar-se la poca democràcia que ens quedava. Resignar-se a deixar de ser Déu no és fàcil, ara bé, acaparar portades al preu que sigui sacrificant el que sigui, tampoc. Els seu ego no té límits, ha aconseguit difondre tots els seus vòmits de jubilat de luxe a tots els mitjans (El País-Cebrián al capdavant), dins d’un panorama de resignació. Ja va dinamitar amb l’ajuda del mateix mitjà, a Izquierda Unida. Ara tocava anar per Podemos, però el tret no estava calibrat i, s’ha endut per davant el seu PSOE. En aquest moment hi ha carn d’esquarterament per a tothom. El més curiós de tot aquest aquelarre és que s’hagi produït amb l’entrada -no fa masses dies- de Rubalcaba* dins el Consell Editorial de El País.

Crec que la cosa més sensata és que se n’haurien d’anar tots a prendre pel sac perquè han fracassat estrepitosament, se’ls va encarregar només una cosa: “Posar-se d’acord per regenerar entre tots el país”. I ens acaben de fotre al bell mig del Movimiento Nacional, amb dos collons!

*Gos d’atura de González

miquel mallafré

Related Articles

Deixa un comentari