[M. Mallafré] Els morts? sempre els mateixos, no patiu

No Comment

França respon a la matança de París bombardejant el feu d’ISIS a Síria.

Estem en guerra? No, la guerra ja existeix des de fa bastant de temps, no fotem. Quants morts? Quants ferits? Tots eren dolents? Les imatges del que ha quedat, les veurem? Posaran espelmetes? Desplaçaran a centenars de periodistes per explicar-nos en viu i en directe la massacre, o no ha passat res? Gran manera de combatre -incentivar potser?- el jihadisme, sí senyor. Lamentable, una vegada més.

Per justificar aquest atac i el continu saqueig de Síria i d’altres països, ha fet falta que un govern sacrifiqui com a xais a 132 persones. Quants 11-S, 11-M o atemptats més necessitem per adonar-nos-en que a aquesta gent que se’ls omple la boca de democràcia, els importa un carall l’esquerra o la dreta, aquí la ideologia és la pasta. Matar indiscriminadament a la població és bo o dolent? Es que veureu, resulta que tinc una certa confusió. Quina diferència hi ha entre els crims execrables, inhumans, salvatges, terrorífics, horrorosos dels islamistes a Paris i l’atac dels avions francesos a Raqqa? Es clar, la tecnologia punta dels segons.

Au va, cacau pel mono fins que rebenti, trenqui la cadena o s’aprengui el catecisme. Tots morts innocents, els que ordenen llençar bombes o prémer el gallet ho veuen des de casa amb els seus guardaespatlles i tota la protecció que calgui i, la resta que a aplaudir, si cal. Hi ha una cosa que el món occidental la broda, vull dir que la sap fer molt bé, i és, posar-se les mans al cap, plorar junts i solidaritzar-se al voltant de qualsevol símbol. La resta de morts només són danys colaterals. Ningú s’adona que estan fent el mateix que han fet en un passat molt recent? El desenllaç és: Problema, Reacció, Solució? És massa fàcil per ser cert. Primer crees el “problema” (atemptats, terrorisme i terroristes), s’acusa a algú directament, després es difon massivament per tots els mitjans possibles, i s’explica com s’ha d’escoltar, visionar i interpretar. D’aquesta manera aconseguim la “reacció” desitjada en el públic (pànic, terror, angoixa, inseguretat, por). El públic es posa a considerar que alguna cosa s’ha de fer per assegurar la nostra seguretat. Finalment -passat un temps prudencial- s’ofereix la “solució” al problema creat (noves lleis, més estat policial, guerres preventives, acció-reacció…), fruit de tot això es crea un nou “ordre”, el seu propi “ordre” que permet treure beneficis de tot tipus, així com seguir desplegant la seva agenda de treball.

Els polítics són l’autèntica arma de destrucció massiva, són molt perillosos. Els que tenim actualment a Europa (els USA, mengen a part) només saben gestionar els interessos de la classe alta, la que no té els problemes del dia a dia, la que sap pagar molt bé els seus dobermans i els seus mitjans de comunicació afins.

Venen armes a tort i a dret, són els autèntics senyors de la guerra, després si s’equivoquen, Corea, Vietnam, Iraq, Iran, Sudan, Níger, Algèria, Líbia, Síria…, tornen a vendre armes i, bombardegen, envaeixen i ataquen, amb o sense l’ONU. Un cop feta la feina, se’n van, i deixen un país en la puta ruïna i pitjor del que estava. Imaginem-nos que a més de patir a Franco, venen i et bombardegen? Per acabar-ho d’arrodonir diversos països occidentals més s’apunten a la bogeria col·lectiva. Són tants i tan grans els interessos econòmics, que no reparen en res, maten i maten i tornen a matar (com una nadala). Quina és la resposta a aquest malson? Guerra de guerrilles i atemptats indiscriminats contra la població civil occidental. El peix que es mossega la cua. Vosaltres ens mateu? Nosaltres us matem. No hi ha enemic, tothom és l’enemic. Qui ho paga? Doncs els de sempre, els mateixos, gent innocent, no cal que patiu.

Històricament els treballadors, les classes populars són els que moren assassinats en bombardejos o fugint (refugiats). Tant se val la nacionalitat, és una pura qüestió econòmica, de classe social. Els rics de Síria estan ben preservats, els d’Iraq igual. Els francesos, els americans, els espanyols de rang, també. Tota aquesta gent també moriran, però no en un bombardeig o una pastera. Els ciutadans comuns de tot el món estem exposats a ser assassinats -som carn de canó- i, els mateixos de tota la Història, són els que continuen omplint-se les butxaques. Quina culpa tenen els habitants de Síria del que facin uns fanàtics? L’aviació francesa ha fet el mateix que han fet els terroristes del divendres 13 de novembre a Paris: matar a gent innocent.

Miquel Mallafré

Related Articles

Deixa un comentari