Veient tot el que perpetren els polítics d’ara en general (Catalunya inclosa), per què ataquen tant a Podemos els mitjans afins en general? Calen uns atacs tan bèsties, Catalunya inclosa? És la coneguda llei de Godwin: “A mesura que una discussió en línia s’allarga, la probabilitat que aparegui una comparació en la que s’esmenti a un dictador o els nazis cada cop és més probable”. Aquesta màxima el PP – PSOE i Ciudadanos-C’s la dominen a cor que vols, si a més li afegim els comodins constants d’ETA, Veneçuela i Cuba els quals sempre surten quan arriben les eleccions, ja tenen la tempesta perfecte per desviar l’atenció sobre els temes que couen.
Agradi o no, Podemos ha estat el que la democràcia d’aquest país necessitava, un cop de puny a la taula dient: Fins aquí hem arribat. Aquesta gent són el fruit de la impunitat i de la putrefacció d’un sistema que continua sent franquista però que el perfumen votant de tant en tant. Hem arribat a aquell moment en el que ja et canses de votar “contra” i la paciència s’ha esgotat. La por a canviat de vorera. És el millor que li ha passat a aquest país en dècades, es probable que no podrà aconseguir tot el que es proposa -no siguem ingenus-, podrien amb el temps esdevenir “casta”, però la que han embolicat de moment és per treure’ns el barret, gent jove, intel·ligent, formada i amb ganes de canviar coses pel bé de tots, enfront de tota una crosta rància. Una cosa tan de sentit comú, ha posat els pèls de punta de tota la classe política arnada que viu de nosaltres des de fa una eternitat i, aquesta per mantenir-se en el seu lloc ha tret tota l’artilleria pesant. La concepció de Podemos radica en considerar que hi ha una minoria (el famós 1% de la població que viu de collons) que s’està enriquint a esquena de la majoria de la població i, que a més s’ha fet amb el poder polític, inclús en els països democràtics. És per això que Podemos no és un partit a l’ús, és un instrument de participació ciutadana en política, per fer possible que els ciutadans s’apoderin de la democràcia, es a dir, democràcia i punt. Una regeneració democràtica i un sistema basat en el respecte pels drets dels treballadors, un control efectiu de l’especulació, així com la creació d’una agència pública de qualificació. Han començat a alfabetitzar políticament a un país que és feliç en la seva ignorància política, entre d’altres.
La seva irrupció ha anat al moll de l’os del sistema polític actual, a la corrupció i a l’absència de moral política. Podemos ha començat a bellugar l’arbre i tota la gent que està a dalt trincant fruita no ho tenen clar. Podemos vol transformar la societat? Crec que no hi ha els vímets necessaris per fer el cistell, però ja se sap, la paciència és infinita. El plaer que tinc és el de veure la revolada democràtica que s’ha produït, Podemos és una de les millors coses que li ha passat a aquest país en anys. Podem? Crec que sí. El problema no serà agafar el poder en sí mateix -no ho crec-, el problema serà com organitzar-lo un cop assumit.
Miquel Mallafré
Deixa un comentari