[M. Mallafré] Rosell, Juan…

No Comment

Rosell, Juan

De l’autor d’“El treball està sobrevalorat”. “Hem d’aplicar mesures més doloroses als treballadors”. “No pot ser que hi hagi tanta dona treballant”. Ara ens arriba: “El treball fix i segur és un concepte del segle XIX”.

Queda clar que aquest personatge no ha paït massa bé la Història, per tant podria estalviar-nos les seves flatulències. La fam i la misèria també han estat un concepte del segle XIX, tros d’il·luminat. El modern avui dia -oi sr. Rosell?- és no tenir de cap ingrés de l’Estat i, a més, disposar d’una tassa d’atur elevadíssima, així els treballadors poden arrossegar-se pel fangar de la misèria. Per descomptat, dins d’aquesta “modernitat”, està la criminalització de tots els que pensen que el treball és un dret. Sr. Rosell, l’explotació de l’home per part de l’empresari, del seu treball, de la plusvàlua que aconsegueix l’explotador, és molt més antiga i encara és vigent. Carles Marx la va He conegut a bastants empresaris per temes familiars i raons diverses, i la immensa majoria són uns impresentables que no volen pagar dignament i només volen evadir diners. A qui pretén enganyar, sr. Rosell? Vostè que tan critica l’estabilitat laboral (desig humà més que lloable de qualsevol treballador amb dos dits de seny i de qualsevol empresari que es preocupi pel rendiment adequat del treball ben fet, enlloc del nyap mal pagat). Per cert, el concepte d’estabilitat laboral és del segle XX i va portar a la recuperació econòmica després de la gran recessió i la Segona Guerra Mundial a tots els països en els que es va desenvolupar. Si vostè repassés una mica la Història recent, veuria que tots els seus predecessors en el càrrec estan a la trena, només amb aquests antecedents hauria de ser una mica menys “boques”, ni que fos per pura vergonya, naturalment, si sabés el què significa.

Ara fa uns dies un grup de multimilionaris americans crítics amb el sistema i, patint per la seva pròpia supervivència van dir: “O els rics paguem més impostos, o afluixem el jou i compartim, o vindran a per nosaltres encara que sigui amb pals i forques”. Per tant les paraules d’un esclavista com vostè sr. Rosell, que ha estat responsable i ideòleg de la Reforma Laboral i, que ha marcat la pauta d’un govern titella com el de Rajoy, són d’un fonament tan baix i passat de voltes com la idea de llibertat. No oblidi que un dia estàs de cap de la CEOE, i a l’altre estàs al trullo, miri el seu col·lega Díaz Ferran està complint 11 anys de presó.

Pa, treball i vivenda són tres coses de les que ningú pot estar exclòs i el “pa”, tros de capitalista tronat, s’assegura amb un treball que cobreixi les necessitats bàsiques d’una família i un sostre, això sr. Rosell se’n diu drets fonamentals a totes les societats, inclosa la seva que tan nefastament representa, negar una cosa així és implementar l’esclavisme amb el qual somnien impresentables com vostè, els banquers, i “intel·lectuals” titelles que justifiquen qualsevol fal·làcia per tal d’omplir el calaix dels sòrdids lladres moderns. Salaris de fam, treballs precaris, jornades maratonianes, l’amenaça de l’acomiadament immediat, això sí, una multitud que no sàpiga on caure morta, i vostès a viure, que per això són els elegits.

És molt fàcil fer-se pornogràficament ric com Amancio Ortega: 8.000 nenes a l’Índia explotades durant 13 hores diàries en nom d’Inditex per un sou de 1,36 euros dia. A aquesta gentussa se l’hauria de fer desaparèixer, per no dir un altre cosa més gran. Miri, sr. Rosell, el que és del segle XIX, o pitjor encara, del món Medieval, són les seves idees ancorades en l’any del pet. M’agradaria que la resta de la seva vida tingués la mateixa inseguretat i inestabilitat laboral que li desitja a la classe obrera.

miquel mallafré. 18 de maig de 2016

Related Articles

Deixa un comentari