[M. Mallafré sobre l’agressió racista a Terrassa] Pocs però excessius

No Comment

Els podríem definir com un furóncol que li ha sortit a la nostra societat des de fa bastant de temps, són pocs però molt perillosos i excessius pels temps que corren, em vinc a referir als racistes, diria que els més cridaners són els que porten el cap similar al pom d’una escala i que se’ls anomena neonazis o skins. En canvi, n’hi d’altres que passen inadvertits degut a la seva edat i condició. Són el residu podrit del franquisme, els arrogants de la seva incultura que a més la pregonen en veu alta.

Poden aparèixer a qualsevol lloc i rebentar qualsevol cosa que el seu cervell no accepti, un acte que s’hagi programat, una mostra multicultural, o com en aquest cas a una pobra dona que estava en un hort conreant, tot amb una impunitat delictiva.

Ha tornat a passar a Terrassa, dos energumens senils a l’estil dels camises brunes de l’Alemanya nazi, van agredir a la senyora causant-li ferides de consideració, sota el lema: “Negra de mierda! Te voy a matar”.

A la nostra societat han aparegut persones que tenen unes inquietuds totalment diferents a la resta, i que, per descomptat, poden ser criticades com a qualsevol mortal. És gent no violenta que no es conformen ni amb l’entorn que tenen, ni amb les alternatives que des de les institucions els ofereixen. No són ni delinqüents, ni drogoaddictes, ni uns paràsits de la societat, bàsicament són persones amb unes “inquietuds diferents” com acabo de dir, això sí, amb un color de pell diferent a l’estàndard.

En canvi, aquesta nafra supremacista tan arrelada entre nosaltres i que ens ha tocat patir són tot el contrari. Són éssers inadaptats, que només saben respondre amb l’estòmac, al marge d’estereotips, per norma general, el cervell d’aquests individus és inversament proporcional al desenvolupament del seu cos. La gent d’aquestes edats que mostren tota la seva ira contra una persona “diferent” són de sanatori mental. Sempre (segons la família) són bona gent. Veient el que han fet, quin mortal té collons d’aguantar a uns tarats d’aquesta catadura sota les seves quatre parets. Semblen normals fins que arriba l’ocasió, llavors és quan ataquen. El lloc, la nit, la ciutat, el malnom i la gent protegeixen el seu anonimat. Perdonen la vida de qualsevol. Les seves víctimes, els seus rivals, poden ser àrabs, sud-americans, homosexuals, drogoaddictes, negres, independentistes o gent que respiri de manera diferent a la d’ells. La seva particular filosofia els porta a defensar un territori, una filosofia i una ideologia, al marge de postures polítiques ultradretanes, consistent en una defensa acèrrima del que consideren la seva zona pixada, sigui país, regió, ciutat, barri, carrer, casa, bar, dona o com en aquest cas un hort urbà. Insisteixo, són uns inadaptats, una pústula que li ha sortit a les nostres ciutats. Són els autèntics escombriaires de l’escòria que produeix una societat en crisi. Si a tot aquest despropòsit afegim que els Mossos d’Esquadra diuen que les agressions d’aquests bèsties, només han estat una “petita baralla”, luego apaga y vámonos. L’agredida va haver de ser atesa de diverses contusions i li van haver d’enguixar un canell, al marge d’haver estat vexada.

Aquests cretins són els que diuen allò tan bonic de: “Els estrangers vénen a casa nostra, es queden el nostre treball, les nostres dones i s’aprofiten del nostre estat del benestar”. Tota una lliçó d’altruisme, com poden veure.

Hem acabat tots plegats per generar monstres? Em temo que sí. Insisteixo excessius pels moments que vivim.

Miquel Mallafré

Related Articles

Deixa un comentari