Barcelona posa’t guapa va ser una exitosa campanya de comunicació empresa per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1985 per donar a conèixer el Programa de Mesures per a la Protecció i Millora del Paisatge Urbà, dirigida a fomentar la rehabilitació d’edificis i d’altres elements arquitectònics de la ciutat, que aconseguí reformar 27.000 edificis de la ciutat.
En aquest sentit, fa un parell d’anys, en una visita com a regidor d’urbanisme al director general d’urbanisme de la Generalitat que en aquell temps estava treballant la nova llei de l’arquitectura, vaig traslladar-li la inquietud de no deixar escapar l’oportunitat d’apostar per la qualitat arquitectònica i urbanística en una de les principals vies d’accés a Terrassa, la Rambleta del Pare Alegre, on estàvem tramitant diferents plans i projectes urbanístics d’envergadura.
D’aquí va sorgir la proposta de crear un òrgan de control per vetllar per la protecció dels valors de qualitat inherents a l’arquitectura i l’espai públic. I així, en el darrer ple del mes de setembre es va aprovar per unanimitat de totes les formacions polítiques la constitució de l’organisme consultiu de qualitat arquitectònica i urbanística de la ciutat de Terrassa. Tanmateix, tot i sentir-nos precursors de la proposta, des del grup municipal del PSC vàrem presentar un conjunt d’esmenes que creiem que milloren el dictamen inicial.
En primer lloc, demanàvem ampliar l’àmbit d’intervenció, incloent-hi també, a banda dels projectes arquitectònics, els projectes urbanístics i els de millora de l’espai públic. Exemples de futurs projectes d’intervenció en espais de la ciutat que per la seva singularitat fóra pertinent que passessin pel sedàs d’aquest organisme en trobaríem molts, però n’apunto només tres: la reforma del Passeig del Compte d’Ègara, la remodelació de la plaça Freixa i Argemí, davant la Masia Freixa, i la vianalització de l’entorn del Mercat del Triomf. Per tant, proposàvem donar exemple i ampliar el control de les intervencions també als projectes impulsats per la mateixa administració pública i no només als promoguts pel sector privat com es plantejava en la proposta del govern.
En segon terme, creiem apropiat atorgar a l’òrgan consultiu un caràcter més participatiu i transparent, i per això proposàvem ampliar-ne la composició, fent-hi partícips també altres actors principals com són els gremis de promotors i constructors de Terrassa -els col·legis professionals d’arquitectes i aparelladors ja hi eren contemplats d’inici-, evitant així un funcionament endogàmic i opac de l’organisme, on les sessions de debat i reflexió fossin obertes a la ciutadania en general i en particular als veïns i veïnes afectats per les diferents intervencions a l’espai públic, tal com es fa a la Taula de Patrimoni de Sabadell.
Finalment, hauríem volgut també que els informes emesos per l’organisme, a banda de ser preceptius, fossin vinculants per garantir que les indicacions efectuades pels experts no fossin desoïdes i tot l’esforç realitzat quedés en un no res amb la consegüent frustració i desànim col·lectiu.
Però malgrat que l’actual govern de la ciutat no ha acceptat la majoria de les nostres propostes -entestat com està en no escoltar i voler ser menys participatiu i menys transparent que els governs precedents- el que volem és que aquest Organisme consultiu de qualitat arquitectònica i urbanística de la ciutat de Terrassa comenci a caminar -ja tindrem temps per millorar-lo- i que en paral·lel l’Ajuntament de Terrassa impulsi un Programa de Mesures per a la Protecció i Millora del Paisatge Urbà, dirigit a fomentar la rehabilitació d’edificis i d’altres elements arquitectònics de la ciutat.
Ara el què toca és que Terrassa es recuperi i es posi guapa!
Marc Armengol i Puig, regidor del grup municipal del PSC
Deixa un comentari