[Miquel Mallafré] Amputació

No Comment

Després de tantes retallades, d’una pujada de l’IVA fins al 21%, la congelació gairebé eterna de sous i pensions, amb el clar objectiu d’engrandir encara més el deute. Després de donar voltes sempre al mateix, aplicant sempre les mateixes mesures neoliberals dia rere dia (hi hagi el govern que hi hagi), i any rere any anant, cada cop més, a pitjor.

Després de confirmar i veure que totes les mesures que es prenen no són ni per activar l’economia ni per ajudar a les famílies, ni per donar cap solució a una situació com l’actual. Després de veure ressorgir el feixisme amb una força inusual i preocupant. Després de veure que els nostres impostos van de manera directa a un forat negre continu anomenat ‘deute’.

Després de veure que la fiscalitat actual només ha servit perquè els lladres fotin la mà al calaix i ens robin a cor que vols. Després de veure que els nostres impostos serveixen cada cop menys pel que realment necessitem, sanitat, educació, cultura, investigació, societat del benestar. Després de veure com la mediocritat i la vulgaritat s’han estès d’una manera alarmant per la nostra societat. Després de veure com la pandèmia ha fet aparèixer moltes desigualtats, com també ens ha fet subestimar el nombre d’individus imbècils que hi ha en circulació i hem vist com afloren les segregacions socials a les ciutats, com ara confinar els barris obrers, una cosa que és injusta, ineficaç i classista.

Després de veure com es perd el respecte d’una manera tan barroera per la ciutadania només perquè són barris humils i reclamen els seus drets, es corre el risc de perdre moltes més coses, perquè la manera de fer feixista és això exactament. Després de veure la pornografia farmacèutica amb les vacunes.

Proposo iniciar totes les accions necessàries per declarar la “Deuda Española” com a il·legítima. Anul·lar-la i no fer-nos responsables d’aquesta. Que se’n facin càrrec els responsables que l’han provocat i alimentat durant dècades. El poble ras només demana treball i els mitjans per a subsistir, per a poder pagar impostos que serveixin per mantenir els serveis públics, que serveixen directament a les necessitats del mateix poble.

No treballem ni formem part d’aquesta família que s’anomena societat per mantenir tants lladres miserables que s’estan enriquint a esquenes nostres, ni per obsequiar a tot el sistema econòmic financer malgrat les pràctiques i els abusos, de tots els bancs, entitats financeres, borses, mercats i tanta farsa neoliberal.

No paguem més impostos per mantenir a tota aquesta gernació de gent podrida, sinó per mantenir els nostres hospitals, les nostres escoles, les nostres carreteres, les nostres universitats, la nostra cultura, les nostres investigacions, la nostra vida, senyores i senyors!

Amputem el problema de rel, les gangrenes no s’arreglen amb una cura d’antibiòtics, s’han d’amputar, ja que, com estem tornant a constatar, a cada dia que passa és pitjor el remei que la malaltia.

miquel mallafré, 3 de febrer de 2021

Related Articles

Deixa un comentari