M’agradaria que fos un somni dolent, però em temo que serà molt pitjor, un malson excessiu. Un feixista al capdavant dels EEUU, o si ho voleu, al capdavant de la primera potència econòmica, militar i nuclear de tot el món. El món ja fa dies que se n’ha anat a la merda (Putin a Rússia , Kim Jong-Un a Corea, Rodrigo Duterte a Filipines, la Merkel a Alemanya, Theresa May a Anglaterra amb el seu Brexit, Orban a Hongria, Xi Jinping a Xina, Erdogan a Turquia, Bashar al-Ásad a Siria, el NO a la pau a Colòmbia i aquí, les dues victòries del PP, el vergonyós PSOE.
La victòria de Trump posa el punt i final a l’intel·ligent pla de l’ONU, que no era altre que donar un gir boig als esdeveniments d’Estat Islàmic, Al Qaida i Boko Haram, els quals ara passaran a ser moderats i abandonaran les armes per així aconseguir la pau mundial, oi? El món està governat per gent dement, s’enfonsa, i el més lamentable és constatar la incapacitat per oferir alguna resposta alternativa.
El feixisme neoliberal conservador i democristià és el que ha esgarrapat els vots dels immigrants i s’ha instal·lat en una societat de dretes que ho privatitzarà tot encara molt més, no oblidem que “els empresaris neoliberals” americans s’han endut la seva producció a països com Mèxic, Xina i el sud est asiàtic. I malgrat ens pesi, la societat americana és una societat racista, bastant inculta, amb unes creences dogmàtiques i una por visceral a qualsevol mena de canvi, Trump els ha satisfet. No és d’estranyar doncs que hagin votat a aquest anormal (malauradament he guanyat un sopar) excèntric, oligarca milionari i misogin, la gent està abduïda entre l’avarícia i l’egoisme, la manca de valors i principis, prefereixen votar a aquest goril·la sense escrúpols. Vomitiu, però real. Els demòcrates lamentaran -amb tota seguretat- haver deixat enrere a Bernie Sanders.
Ha guanyat un producte de model econòmic que des de finals dels anys 70 ens han controlat amb la fanfarronada característica dels que tenen receptes prefabricades per a tots els problemes. Ho ha fet amb un discurs antiestablishment -populista tronat- i, a més, sense el recolzament de la part més significativa del mateix establishment al qual ell pertany. Si només dónes a elegir a la gent entre Cocacola o Pepsi, no és massa sorprenent que passi el que passa. Gran, gran gestió de la “crisi” a un costat i altre de l’Atlàntic. Comenceu a entendre -defecte professional- la bogeria nazi d’aquells temps passats? Tothom encara es pregunta com se li va permetre a un “boig” estar en aquell marge de poder? Comenceu a tenir respostes? Quina angoixa, no?
Enhorabona als agraciats. Ja teniu el que molts volíeu: un racista, xenòfob, masclista, neoliberal, ignorant i lladre al Govern i, a Trump com a president dels EEUU.
miquel mallafré, 9 de novembre de 2016
Deixa un comentari