S’ha de reconèixer que a la Festa Major de Terrassa no li manca imaginació, tot al contrari, se’n necessita molta per fer creure a tota la ciutadania que la d’aquest any és diferent de la de l’any passat, ja que totes les activitats són les mateixes. Puc dir sense embuts que 39 anys d’Ajuntament democràtic han comportat també 39 anys de repetició. Com diuen els especialistes en cultura, per què s’ha de canviar si la cosa va bé i funciona?
Mentre a la ciutat continuïn tot un seguit d’entitats camuflades sota el repulsiu nom de cultura popular, no hi ha res a fotre, i encara més en èpoques de sequera econòmica. Aquesta gent imposa sota pressió tota una sèrie d’actes horribles i d’una carrincloneria que fan envermellir qualsevol amb un dit de front, tots ells acostumen a tenir un tuf a ranci que Déu ni do.
Meritori és l’intent de fer integrar els barris a la dinàmica de la ciutat. L’Ajuntament ja hi posa les ganes, però els resultats acostumen a desbordar l’empresa. Em refereixo a tota aquella gentada que sota el nom de no sé quina entitat poden estar ballant tres dies seguits sevillanes, jotes, muñeiras o country, per qualsevol racó de la ciutat. Veure’ls et fa venir unes ganes boges de beure molt líquid, per allò de la deshidratació.
A mi el que realment em té el cor robat és l’inici de l’aquesta, la cosa esdevé com un “dia de la marmota”, amb les mateixes paraules de rigor de cada any, les quals sempre vénen a dir: “Com cada any a l’entrada de l’estiu ens disposem a celebrar la nostra Festa Major…”, arribada del drac, encesa del ciri, el pregó, el capgròs de l’any, ball de gegants, bastoners, el raval infernal…, amb la qual cosa es confirma el que acabo de dir, la Festa Major està feta per gent amb una gran dosi d’imaginació.
En aquestes situacions acostuma a passar que la gramàtica és com la dels jugadors del Barça, més aviat escassa. Cal fer esment també de tota la gent que opta (entre cervesa i cervesa comprada al pakistanès) per cremar-se i deixar-se els timpans amb els petards, tot dient que allò que fan sí que és “cultura popular autèntica”, de la mateixa manera que tota la canalla més cepada i més cafre de la ciutat que es dedica a amuntegar-se per fer castells.
Una de les coses que em mou a parlar de la Festa Major és la progressiva degradació de qualitat que ha patit aquesta fita anual. La cosa va començar amb: El Duo Dinámico, aquells que canten: “quince años tiene mi amor…” i, ells ja van pels 74 llargs (un dia d’aquests els detenen per pederastes). Va continuar amb el Georgi Dann, que com tothom sap, anunciava barbacoes, chiringuitos, el negro no puede i bimbós, torturant a qui calgui amb el seu repertori ple de caspa. Ho van rematar amb José Luis Perales i, aquest any, per arrodonir-ho ens obsequien amb la paròdia, facsímil, imitació o la còpia de la banda tribut de Boney M.
Què és el que motiva a portar primeres espases geriàtriques com aquestes, les quals estan més a prop del museu de cera que no pas de la música? Tan malament s’ha portat la ciutat per rebre un càstig com aquest? No hi havia ningú més ranci a la llar d’avis? Això només és una petita mostra per adonar-nos-en de la frivolitat i el bon criteri amb què el Consistori decideix i es gasta uns diners que no són només seus. Jo no vull entrar a discutir la vàlua com a artistes d’aquests personatges en un món com l’actual: no en tenen cap.
No voldria deixar de comentar la participació del Consistori en aquesta festa, des de passejar el pendó de la ciutat (no, no és el que us imagineu), sense oblidar les paelles populars, la solemne celebració eucarística, el ball de plaça, la inacabable solidaritat, les trobades informals de regidors i regidores tot passejant de manera desenfadada per la ciutat. Sort que es fan moltes altres activitats sense massa renom que ens fan adonar que la gent va per una banda i la institució per una de ben diferent.
La Festa Major ens recorda any rere any que les vacances són necessàries i imprescindibles per a tothom, sobretot per als infants i els joves que han acabat l’escola, és quan deixen d’anar-hi que s’adonen que tindran temps per aprendre alguna cosa. Com deia aquell, cada poble té la Festa Major que es mereix i, nosaltres, la nostra. Bona Festa Major!
miquel mallafré, 27 de juny de 2019
Deixa un comentari