Va arribar a la política de la mà d’Esperanza Aguirre (gran aval) i sense cap formació acadèmica. Ara ja podem confirmar que tampoc té formació de cap tipus. En deu anys va aconseguir compaginar dues carreres, un màster i diversos cursos complementaris, tot això exercint com diputat, president de Nuevas Generaciones, assessor d’Aznar i president del PP. Algú podria confirmar si aquest senyor té el certificat de naixement?
Ni Kant sabria donar-li al temps un més gran rendiment. Un superdotat en majúscules. Llàstima que Pablo Casado es fiqués en política. Amb l’habilitat que té per treure carreres, queda clar que s’hauria d’haver dedicat a l’estudi, seria el nou Bismark pel que Espanya sempre ha sospirat. És jove i amb aquestes extraordinàries facultats, pel bé d’Espanya, hauria de dedicar-se a la investigació, si a més té com a mà dreta (però molt dreta) a un tal Teodoro García (campió del món escopint pinyols d’oliva), la dona estruç i a l’esgarrapacristos Dolors Montserrat, en un curt espai de temps ens podria sorprendre amb algun Nobel.
La visió d’aquest excels estadista (i savi allà on els hi hagi), ens torna a exhibir la sempiterna i gloriosa Espanya immortal, bressol de la infal·lible Constitució que l’univers sencer il·lumina i que ens recorda sempre a l’eterna pàtria encara que estiguis en els confins del seu imperi triomfal. Pablo Casado, és el nou Galileu. Un geni ocult sense cap mena de dubte.
Hauríem de postular-lo el més ràpid possible per a estaments més alts. Un orgull i un privilegi compartir passaport amb ell. Que no us enganyi l’edat, té 40 anys però va nàixer durant les croades. Parla sempre de “costums occidentals”. El karma que vomita cada dia és el mateix que poden tenir els mandrils, té per norma crear problemes del no res per acabar amb solucions errònies. L’home que no sap mai el que diu, però ho diu. És la infàmia amb cames.
Els seus assessors (no me’ls puc imaginar) li escriuen el que ha de dir, llavors ell deixa anar la glopada. Els seus temes preferents són sempre els mateixos, no cal dir-los, els té en gran estima. No tinc ni puta idea de qui fa els càstings en aquesta sèrie de terror que és el PP, però amb aquest robamàsters ha estat sembrat. És del tot impossible que tanta quantitat d’idioteses surtin rodades sense una preparació prèvia. Només cal escoltar-lo per pensar en els possibles efectes de la contaminació atmosfèrica, té el cervell més embossat que un col·lector cec ple de tovalloles higièniques. Això sí, li encantaria perpetrar un cop d’Estat.
Penso que ja ha arribat l’hora d’adjectivar-lo com correspon: corrupte, fals, lladre, fatxa, retrògrad, venedor de quincalla… Els arguments serens i ponderats amb aquesta gent no serveixen, s’han de deixar per a futures legislatures. El líder, és “uno dei noi”, dels que tenen la gala d’aconseguir pasta i títols per ser fill o amic de l’amo, els que sempre han tingut el privilegi de no donar un pal a l’aigua i emportar-s’ho cru.
L’Estat està en fallida política, econòmica, de valors i ningú vol adonar-se’n. Què pot pensar l’electorat del PP que vota a un candidat amb més misteris que el rosari de l’alba i que està sota sospita constant? Fàcil resposta: No els estranya perquè ells fan el mateix en els seus àmbits. L’Estat espanyol té en la corrupció la base del sistema. És corrupte el polític, el jutge, el fiscal, la policia, però també el paleta, el mecànic, el lampista, el professor o l’advocat. És molt difícil eradicar-la, fóra necessari un autèntic “base 0” que ningú està disposat a fer.
El personatge, per desgràcia, és l’arquetip hispà que molta gent veu com a admirable i envejable. A mi, a hores d’ara em costa saber qui em posa més, si ell, l’Emir Abascal o l’Smith & Wesson. Qualsevol d’ells representen de manera sublim l’estirp del mascle ibèric, una equilibrada barreja entre el Cid Campeador, Blas Piñar i el Guerrero del Antifaz. Estic convençut que hi ha gent perversa que somnia (a la intimitat, com Aznar quan parlava català) amb un mascle d’ultradreta que els posi mirant cap a el Alcázar de Toledo.
No sé com però s’ha d’intentar i aconseguir revertir moltes de les mesures que cafres com aquest han fet que aquest país hagi retrocedit a la nit dels temps. Sabem que la comunicació està en mans d’empreses i personatges que no volen perdre privilegis. S’ha de dir una vegada i un altre, la ciutadania ha de saber diferenciar entre informació, entreteniment subliminar i modelar a l’opinió pública. Hauria d’existir una llei que castigués la mentida demostrable a la informació, seria un fet ètic que ens diferenciaria d’aquesta muntanya de fems que rebem a diari, mentre no s’acabi amb això la cosa pinta fatal. A molta gent la interessa que aquest líder feixista segueixi en política; al país, més aviat no. La humanitat va deixar la seva evolució el dia que va nàixer un personatge com aquest.
miquel mallafré, 29 de gener de 2020
Deixa un comentari