[Miquel Mallafré] El nou delegat del Govern a Catalunya: Enric Millo

Diuen que és un gentleman, és com més d’un l’ha catalogat. Aquest individu neix un mes més tard i neix bolígraf. Ningú dubta de la seva clara ideologia política, no en té cap. Vostè és una persona molt perillosa i un saltamarges espanyolista camuflat sota una pàtina de bonhomia, o sigui, dels més perillosos. Pertany a aquell selecte grup que en lloc de reconèixer l’evidència, es fa l’ofès. Vostè és una persona untada que l’únic que hauria de fer és amagar-se sota les pedres només per pertànyer al putrefacte partit al que pertany. No l’estic insultant, simplement l’estic adjectivant, sr. Millo. Vostè és un adulador, un venedor de quincalla que s’atreveix a catalogar “d’adoctrinament” el robatori que fa el Govern d’Espanya i l’espoli que fa el seu partit en particular en tots els àmbits. Adoctrinar és una paraula que el PP ha descobert i que disposa d’ella com li surt de l’entrecuix. Crec que entre vostè i Rouco Varela, no hi ha cap diferència, ja que la forta sentor que desprenen quan obren la boca és tan bèstia que és molt difícil distingir-los. L’escalada de verborrea intentant tapar els seus propis escàndols està arribant a cotes olímpiques. Entestats en negar-ho tot, ja no poden tapar més les seves pròpies deixalles. Vostè serà a Catalunya el representant, el gos d’atura del PP i els seus robatoris a gran escala. Mentre no posin solució fent dimitir i castigant penalment a tots aquells que han rebut diner robat de les seves mans, al marge que hagin prescrit legalment, ja poden anar guardant minuts de silenci, que la cosa no se l’empassa ningú.

A Terrassa, a Ca n’Aurell encara se’l recorda com: El nen dels valencians, vostè mai ha tingut una ideologia clara, el seu objectiu declarat ha estat “fer carrera” a la política. Ara milito aquí, després allà, de flor en flor, fins anar a espetegar al definitiu de “capullo en capullo”. El dia que va aparèixer pel PP, ells encantats, ja que és un partit mancat crònicament de dirigents, li van fer un forat -en això són uns mestres- i, sense idees pròpies ha triomfat en el lloc que es mereixia, al sanedrí del malvats, els mediocres, els feixistes i al costat d’aquella tòtila anomenada Xavier García Albiol. Vostè es creu insultat i ofès? Vostè és un pàjaru que viu de meravella amb els emoluments espoliats de l’obrer, del treballador, del professional català. Vostè i els seus són una nafra de la que ens hem de desempallegar d’una vegada per totes, abans que no ho contaminin tot. Vostè va marxar d’Unió -després que ERC li fotés la porta als morros per impresentable-, perquè el lloc que el partit li va oferir a les llistes era un lloc no massa clar per sortir elegit i, ves per on va anar a espetegar al PP de Catalunya, partit que recull els succedanis de succedanis de qualsevol cosa que s’assembli a un polític a l’ús. Vostè ha estat, és i serà un travestí.
Miri, a mi que de tant en tant em surt el rampell Teresa de Calcuta, no me’n puc estar de dir-li que per què no es dedica a evangelitzar i adoctrinar als seus? És elegant, un boques, té bona mà pels negocis de tot tipus, sap invertir, és emprenedor, fugisser, sap quedar com senyor sempre, fa meravelles amb els estalvis. Quan parla ho fa amb una complicitat convincent. És d’aquells que es treu les ulleres quan llegeix d’a prop. Té un posat graciós i ridícul, capaç de sodomitzar sense vaselina i trobar-ho meravellós. Vostè hauria de saber, sr. Millo, que la paraula té el seu punt aritmètic, divideix i lesiona quan s’utilitza com un ganivet. Quan s’utilitza amb lleugeresa i sense cap mena de sentit, censura. Només suma quan s’utilitza per dialogar, i multiplica quan amb ella ensopeguem amb la veritat. Cada dia que passa contemplem atònits com la cagueu a consciència i sense parar, i està clar que cada vegada queda menys per celebrar-ho. Vostè és un nou virus, no així Rafael Hernando que és un furóncol. Personatges com vostè, la Camacho, la Llanos de Luna, la Levy, l’Albiol, els Fernández Díaz, les Montserrat, el PP en el límit té la penitència.