[Miquel Mallafré] El temps de la brama!

No Comment

brama felipe-gonzalez-efe-18122015-1bramant a la muntanya els cèrvols

Va caure l’UCD, IU, UPyD, CiU, i ara el PSOE (els optimistes prefereixen dir-li: temps de reflexió). Ciudadanos-C’s ja fa dies que tenen el cul més tancat que un trompetista. Resulta quasi bé tràgic veure el que perpetra un personatge com Felipe González. Ha tornat a renéixer per destrossar el seu propi llegat. Ell, i només ell és el màxim responsable de la crisi del PSOE, ell és el màxim exponent d’una part del PSOE sotmès al poder econòmic. Felipe González no té cap dret moral a ficar els nassos en segons quines gestions, porta molts anys sense traure ni un sol vot, i potser caldria recordar-li més sovint com va desaparèixer de la política per la infinitat de casos de corrupció, perquè va deixar una Espanya sota mínims en mans d’un altre voltor i amb l’ombra del GAL perseguint-lo sempre. Però es que creu que la gent oblida tan fàcilment? Això és el que passa per no jutjar a la gent en el seu moment. I clar, tota aquella crosta nostàlgica ressorgeix com una nova au Fènix per renyar-nos, recordar-nos que no anem pel bon camí dir-nos i sobretot, el què hem de fer. Tota aquesta col·lecció de residus tòxics, els encanta posar-nos deures, però canviar les regles a meitat de la partida se’n diu colpisme, i d’això vostè sr. González i els seus, en saben un colló, no cal perdre’ns en detalls.

La bona vida té aquestes coses sr. González, vostè a hores d’ara és una caricatura grotesca, la d’una persona gran, amb moltes dificultats per saber envellir dignament, una panxa excessiva, bronzejat més del compte, sempre amb un bon puro a la mà, incontinència verbal excessiva i, sobretot, molta mala llet, la qual ens regala de manera indiscriminada. Qui ens havia de dir que li estaria disputant el lloc de: “Cretí Cum Laude” al repugnant José Mª Aznar? Però ja se sap, la vida té aquestes coses, i els seus contorns encara més. Com hem canviat, que cantaven Presuntos Implicados, oi? Això de dir-li “colpistes” a quasi bé sis milions de ciutadans (igual que Rafael Hernando, el hooligan de Fuerza Nueva ara al PP) que, lliurement han votat a Podemos, és del tot intolerable. Vostè m’ha fet retornar a aquells records d’infantesa, una infantesa custodiada per capellans llardosos, sentor de ciri de sagristia, halitosi i mastegots, on aquelles sotanes negres, van arribar a fer-me creure (literalment), que els comunistes de l’Unió Soviètica, eren el mateix diable i que tots tenien cua. Aquesta imatge va arribar a turmentar els meus somnis d’infant. Avui, ja molt més gran, sento una mica aquella sensació quan escolto a personatges amb una catadura moral baixíssima com vostè, bramar.

Bellugar la cadira al sistema costarà molta feina, molt treball (estamos en ello), empassar-se gripaus, ja ho sé, però res pot aturar el progrés del que vostè ni els seus ja no en formen part. Hi ha una majoria de vots dipositats a les urnes, que demanen canvi, que demanen igualtat, honestedat i legalitat. Ningú no es pot fer el sord a una cosa com aquesta. Tots els que ara estan bramant com els cérvols en zel hauran de posar-se el morrió, seguirem escoltant la brama, però aquesta ja serà una música molt llunyana. Que no ho sap que el poble no oblida a tots aquells que els han oblidat? Res dóna més fortalesa a una idea que la raó i la justícia de la idea, i això és patrimoni dels milions de ciutadans que volen canviar el país. Vull creure que hi ha un altre país més instruït, que acabarà per dipositar aquests residus tòxics en el lloc que els correspon, es a dir, en un “punt net” on els desparasitaran i, encapsularan la seva bilis i el seu cinisme. Llençar-los directament a l’abocador de la història podria produir una contaminació de conseqüències irreversibles.

La vella guàrdia del PSOE, només pensar merament en la possibilitat de que Podemos pugui ficar el nas en els seus “xiringuitos” els té acollonits. Ara, sr. González, tocava carregar-se el PSOE, just en el moment que han començat els judicis contra la corrupció del PP (Gürtel, Black, Púnica…) i la possible investidura del mamarratxo. Encara li queda sr. González tornar a la càrrega amb allò de fer una nova llei electoral que ‘castigui’ a Podemos. Crear un sistema electoral de doble volta com a França, així s’impedeix governar a qui no vols. Les brames del referèndum i el de l’ “España que se rompe” ja no els compra ningú. La realitat és que gràcies a l’abstenció de vostè i els Leguina, Corcuera, Rodríguez Ibarra, Griñan, Chaves, Guerra…, ens esperen quatre anys més d’un Govern-Estat insensible i repressiu amb la ciutadania popular, un Govern-Estat que seguirà instal·lat en el bipartidisme uniforme, amb el recolzament de la palangana de Ciudadanos i, les dretes nacionalistes basca i catalana. Passarà el que la majoria d’espanyols voldrà que passi, perquè entre un govern que ho fa malament, i un poble que s’ho empassa hi ha una certa complicitat repugnant. El matís és que qui surt perdent, no és el govern, és el poble que ho ha consentit. 10 milions de persones es van quedar a casa seva sense anar a votar, i la gent segueix com si res, o sigui, estan tornant a guanyar-se la bufetada neoliberal per estúpids. Totes les decisions tenen causa i efecte, l’ humanitat en general està per avançar no per retrocedir, és una cosa tan simple que s’anomena evolució. D’aquí a res poden haver-hi unes noves eleccions, gràcies a vostè sr. González i a la seva visió de ciclop, tornarem a tenir droga de la dura i, amb una majoria inclosa. Chapeau!

P. S.

González – Aznar, dos espectres irrespectuosos amb tanta por a qualsevol canvi per l’esquerra que no els arriba la caçadora al cos.

miquel mallafré, octubre de 2016

Related Articles

Deixa un comentari