[Miquel Mallafré] Els amos de la llotja

No Comment

Des del precís instant en què algú té impunitat davant la llei (llei no és el mateix que justícia per molt que intentin convèncer-nos que són uns vocables intercanviables), ja no som tots iguals. I com que aquesta diferència/incongruència/contradicció consta en la sacrosanta i inviolable Constitució, això fa que totes les lleis sorgides d’aquesta “llei de lleis” siguin una interpretació de la Constitució que ens situa com a súbdits de sa Majestat.

No es vol investigar als Borbons, per què? Doncs perquè acabarien parlant els franquistes. És la tercera o quarta vegada des de 2016 que diversos grups parlamentaris sol·liciten investigar al rei emèrit. Ara, aprofitant que el Tribunal Suprem ha assumit la investigació per presumptes activitats il·lícites, han tornat a tirar la canya, però res de res, no hi ha manera. Torna a sorgir el “políticament correcte” que no és altra cosa que intentar dissimular la nostra deixadesa o covardia social.

La negativa a no ser investigat, va més enllà d’un simple no polític. Al darrere d’aquesta negativa hi ha una cosa que en aquest país fa por i no és altre que un exèrcit i uns poders fàctics que encara sostenen a Franco després de vuitanta anys. Un dictador que ens va caure a sobre per la “gracia de Dios”, i així estem. No és possible que Déu pugues ordir una tragèdia tan bèstia. No tan sols va portar una guerra, sinó que ens va encolomar la nova instauració de la monarquia borbònica a perpetuïtat.

Com podem deslliurar-nos d’aquesta trinitat formada per l’Església, l’Exèrcit i els Borbons? Ho tenim molt fotut, estem condemnats generació rere generació i una vegada més se’ns escapa una nova ocasió gràcies a l’ajut inestimable d’uns partits polítics i unes institucions l’única finalitat de les quals és perpetuar el sistema.

El reconeixement de la culpa de l’emèrit, queda clar que només serà el reconeixement que farem nosaltres, la gent que poca cosa podem fer que vagi més enllà de cabrejar-nos amb l’acceptació del seu comportament delictiu. És tot un despropòsit que en un denominat Estat de Dret, no es pugui convocar o fer una investigació per aclarir els delictes comesos per l’anterior i imposat cap de l’Estat o una consulta per si volem seguir sota la tutela de la monarquia borbònica.

La resposta la tenim en el nyap constitucional que van elaborar els descendents de la Dictadura i tots els seus còmplices. Es fa molt difícil d’entendre que el PSOE es posi de perfil ara que les irregularitats són més que evidents. Se’m comença a fer impossible reflectir en paraules el fàstic i la vergonya absolutes que sento en confirmar un cop més que en aquest país amb pudor de naftalina que vivim, la democràcia, la llibertat i la justícia, només siguin una entelèquia, un país sense massa esperances de justícia.

Mentre nosaltres no deixem de posar excuses per no fer res, els carrers s’han omplert de gent violenta i intolerant, les agressions homòfobes, el racisme, la persecució política o l’odi gratuït el tenim a l’ordre del dia. Només feien falta els ultradretans negacionistes sense massa llums per arrodonir-ho, gent que només obre la boca per proferir amenaces i nosaltres seguim mirant com cauen les fulles dels arbres, o sigui, cada dia més submisos. Tot aquest personal, no és que s’hagi tornat més valent i agosarat, és que els altres han desaparegut. Se’ls ha regalat el carrer, la veu i el dret a fotre’ns crits. La nostra tolerància amb els intolerants està sent el veritable suïcidi social. La gent coherent s’ha amagat mentre tots els que bramen s’han apoderat de quasi tot. Frases com “no et posis a la seva alçada”, “la violència no és la solució”, “el millor és ignorar-los”, “totes les idees són respectables”, etc., han contribuït a arribar a on estem ara.

La justícia és igual per tots (la frase sempre la tenen la boca), en canvi les sentències no ho són pas. Que quedi clar, ni el rei és exemplar ni es governa per les majories ni la Transició va ser modèlica; ni la separació de poders existeix ni la Justícia és igual per a tots ni el periodisme és independent, ni això és un país laic. Els amos de la llotja continuen amb el seu brindis etern. Fins on serem capaços de negar la realitat?

miquel mallafré, 17 de setembre de 2020

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre