Reaccionari, fanàtic, delirant, satànic, independentista i no independentista a l’hora, il·luminat, conegut pels seus al·legats contra l’avortament, contra el matrimoni homosexual, contra l’eutanàsia, dedicat a donar cursos per “deixar de ser gai”, en fi, un personatge de fantasia vuitcentista.
Els seus jerarques han dit que és un home posseït pel diable i el volen sotmetre a un exorcisme. No cal dir que estic parlant de l’exbisbe de Solsona. Un bisbe al que li auguraven que arribaria molt amunt en la jerarquia eclesiàstica. Definit per el seu entorn com: “psicològicament inestable”. Com podem veure, el desvari en l’Església Catòlica és un pou sense fons, un no parar.
Aquest personatge torna a ser un dels innumerables exemples que aporta l’Església Catòlica posant el seu granet de sorra per donar continuïtat a la seva permanent decadència ètica. Ha estat víctima d’una depuració iniciada des del Vaticà cap els bisbes que fan aquests cursos? Una mica xocant sí que ho és tot plegat, ja que no ha deixat de proclamar als quatre vents el seu “no al sexe per plaer”, i s’enamora d’una escriptora de literatura eròtica? Temps al temps que tot quadrarà.
Sempre he dit, després d’haver passat per col·legis de capellans (fins arribar al batxillerat a un institut), que vaig tenir una formació cristiana, vaig pertànyer a diversos grups parroquials, conec bastant l’Església Catòlica, la seva tramoia i les seves grans mentides. A dia d’avui, amb els anys que tinc, només puc dir que la majoria de la jerarquia eclesiàstica són uns cínics, uns impúdics, uns esgarrapacristos que només prediquen, coaccionen, discriminen i enfonsen en el patiment a milers de persones bones que creuen en ells, quan ni ells mateixos creuen en la seva pròpia fe i viuen de manera contraria a la que prediquen. És conscient aquest exbisbe de tot el mal que ha fet amb les seves proclames, arguments i la seva fastigosa moral a tota la gent crèdula que l’ha seguit?
Sempre he dit que no hi ha millor escola d’ateus que un centre religiós oficial, perquè quan vas madurant al seu costat, vas entenent la seva impostura, la seva falsedat, les seves rivalitats, la manca de caritat cristiana amb la que s’omplen la boca i les butxaques. Vaig sortir-me’n com ateu militant.
Anem al gra. Un feixista és un feixista, porti barret cordovès, txapela o barretina. El fet mateix de promoure cursos per “curar” l’homosexualitat ja el converteix en un feixista. El fet que l’exbisbe anés a veure els presos polítics, no li dóna cap mena de superioritat moral sobre la resta, com estic llegint en tota la gent que el defensa amb aquest argument que només es pot entendre des de la vessant bipolar del personatge. Els postulats d’aquest exbisbe són retrògrads i fan molta sentor. Una sotana que es definia com “autèntica”, al que li preocupava molt poc el que diguessin d’ell, que rebutjava el preservatiu (malgrat saber les conseqüències) i que negava la pràctica del sexe per plaer, què és? Un nou Leonardo da Vinci?
El fet que s’hagi produït una conversió de bisbe ultraconservador a deixar, aixecar-se o penjar la sotana per conviure amb una dona, no li resta ni un gram d’argument a tot el que he esmentat. Deixem-nos d’estupideses, això és un cas més entre tants predicadors de saldo que fan tot el contrari del que pregonen. Els fonamentalistes, ja ho tenen això d’estar tallats pel mateix patró. És igual el credo que professin. És gent perillosa i tòxica a la que se l’ha de tenir el més lluny possible.
Nietzsche (perdoneu la cita o el punt de pedanteria, no me’n puc estar) deia: “La predicació de la castedat és una evident provocació contra la naturalesa”, que traduït vol dir: “La castedat acaba transformant-se en una fàbrica de pedòfils i pederastes”. En una cosa sí que estic d’acord amb ell, i és amb el pas que ha donat (una mica tard) descobrint que el sexe lúdic és tota una meravella, ara cal que el posi en solfa. Deixar de banda a un déu en parador desconegut i vagant per l’espai infinit per una activitat sexual estàndard, ho entenc i l’aplaudeixo.
Una de les coses que em sorprèn és que una professional en psicologia el trobi interessant com a persona (veient les seves idees), ja se sap, l’amor és cec i sord (en aquest cas és més que evident). La psicologia ja no és el que era. Està molt bé això de reconduir la vida i acceptar noves idees i experiències. Ara, a viure i a reproduir-se. Espero i desitjo que a l’escriptora eròtic-satànica i al capellà vingut a menys els vagi tot rodat. Males llengües ja donen per fet i ja han començat a dir que la relació no és massa estable. Els veurem a TV5? No sé, em temo que serà pitjor que el problema dels ex-fumadors amb el tabac. A males, sempre pot fer-se luterà, de fet creuen en les mateixes collonades i llegendes, són iguals de conservadors i reaccionaris, amb una diferència, els deixen conviure amb les seves senyores.
miquel mallafré, 9 de setembre de 2021
Deixa un comentari