[Miquel Mallafré] La crispació

No Comment

Un m’agrada, un no m’agrada, un dit amunt, un dit avall, una mà aplaudint, una cara amb llàgrima, una cara contenta, una cara fent-te callar, un OK per a tot, etc., aquesta és tota l’explicació que rebem de molta gent que està a la xarxa, quan no, l’insult. És l’estil de les xarxes socials, on la informació està sintetitzada i la comunicació queda simplificada per fer-li una digestió ràpida, el que interessa és passar a la següent cosa. Veure-ho al moment i oblidar-ho a l’instant.

Doncs bé, aquest és l’estil que s’ha imposat a la política en general. L’important no és el programa per millorar la vida del personal (és massa llarg per explicar-lo), el que dóna vots, el que interessa és a qui podem odiar, qui és l’enemic. Curt, senzill i va al gra. A més, li podem posar una emoticona.

De quina manera o com podem implantar una gran coalició (PSOE, PP, CS) a Espanya? Fàcil, posem com a excusa a Catalunya. Aquesta idea brillant ja la va suggerir Felipe González l’any 2016. Com que les bases (un grapat de gent, no ens enganyem) li van dir a Sánchez “con Rivera, no”, ell creu que com de Casado no van dir res, ara és el moment. Com aconseguir-ho? Fent de la crispació la gran consigna comuna.

La crispació a Espanya és la convulsió d’un país mal resolt, un país en el qual les ferides mai s’han arribat a tancar, ni les de classe ni les autonòmiques, ni les regionals. És ben simple, per a la dreta (i una gran part de l’esquerra de disseny d’aquest país), desviar l’atenció del seu insondable pou de merda corrupta al tema català és la seva naturalesa, el ferro roent al qual agafar-se, així es crea un enemic que simbolitza tots els mals imaginaris, mentre ells conserven els seus privilegis heretats des de la nit dels temps.

La vergonyosa i lamentable repressió del referèndum ha marcat un abans i un després que serà molt difícil de superar. Ha de quedar clara una cosa, de moment no hi ha solució, tot tornarà a quedar un altra vegada a mitges i els que de debò manen en aquest país no pensen cedir res, o sigui, això no s’arreglarà votant el 10-N. No sé si m’explico?

El gran problema (problemon), és el tipus d’Estat en el qual vivim. La història d’aquest país està basada en la imposició, en els cops d’Estat o en la seva amenaça a fer-los. La paraula diàleg no existeix i l’ombra del segle XIX segueix sent allargada. Si la ciutadania sol·licita, demana que se’ls consulti (més d’un 75%) sobre el tipus d’Estat en el qual desitjarien viure, se’ls hauria de donar la paraula, sense més. Per què aquesta por endèmica a un referèndum o a conèixer l’opinió de la ciutadania?

La maniobra d’estimular la por a la violència, tan útil en la ciutadania procliu a acollonir-se, està centrada en el poble català, però la cosa no ve d’ara. La brutal campanya que s’ha engegat per associar independentisme amb violència, no tan sols és injusta, és preocupant. El poble català no és un poble massa violent, però s’han entossudit a criminalitzar-nos com a grup terrorista. De fet, escoltant o llegint la quantitat de deposicions al respecte, queda clar que ETA era un club d’escacs al costat dels catalans.

L’Estat espanyol torna a confondre violència amb submissió, aquesta confusió fa que la gent s’indigni cada vegada més (collons plens), sobretot la gent demòcrata, que és tota aquella que té els ulls de la consciència ben oberts, els “altres” es limiten a portar unes ulleres de batre i són ciclopis.

No cal ser independentista (només demòcrata), fins i tot algú contrari a la idea de deixar Espanya hauria de ser capaç de reconèixer que mai en aquest país hi havia hagut una mobilització semblant i un exercici de desobediència civil pacífic amb un objectiu comú. La resposta de l’Estat ja la coneixem, però l’honestedat brilla per la seva absència, és més senzilla la burla, la humiliació, el menyspreu i la repressió, és més, des del sofà de casa es poden seguir posant emoticones.

Encara no enteneu el perquè el PSOE, manté la Llei Mordassa i la Reforma Laboral? Com li expliquen a la societat que un Govern progressista d’esquerres ha bloquejat les transferències de 4.500 milions d’euros per salut, educació, dependència, serveis socials…, a les Comunitats Autònomes i, que amb les eleccions a la cantonada amenacin cada dia amb el 155? Encara no veieu la deriva i el despropòsit?

A més a més, encara no s’han substanciat les conseqüències dels actes de l’1-O de 2017, però sabran treure’n rèdit, precedents existeixen. L’origen de la crispació és l’origen de l’Estat espanyol, la seva entitat, impossible mantenir-lo sense menyspreu cap a els encara compatriotes, el DNI com a condemna i l’afirmació de la superioritat dels uns per sobre dels altres.

Aquesta situació actual crispada ve de la constatació de què primer González, Aznar, Zapatero, Rajoy i, ara, Sánchez, estan al servei de la gent que decideix qui ens ha de governar, d’aquells que poden dormir cada dia sense immutar-se, la qual cosa no deixa de ser un altre atemptat a la nostra agònica democràcia.

Només hi ha una manera de combatre aquest corrupte estat de les coses i és votant en massa per aquella gent que no es ven ni es rendeix i que pretén governar per a la ciutadania. Un ja està fart de tan polític tronat, de tants tertulians de mercadillo, de comentaristes intencionats, d’experts en rebaixes i de deformadors d’opinions, tots ells ben pagats per seguir intoxicant la vida política. Haurem de ficar-nos la manta al cap i oblidar-nos de tant cretí i de tant saltamarges que viu d’inocular verí a qualsevol hora i en qualsevol mitjà. La sentència del TS, serà la guinda.

miquel mallafré, 3 d’octubre de 2019

Related Articles

Deixa un comentari

cacaus Alternativa3