[Miquel Mallafré] La gran bicoca (… de l’escola concertada)

No Comment

S’ha de finançar amb diners públics l’educació religiosa? Per què l’Església Catòlica i la dreta ideològica volen controlar l’educació de les elits?

Si partim de la base del que s’ha aconseguit amb la imposició de l’assignatura de religió fent que sigui avaluable i formi part del currículum, veurem, blanc sobre negre, i ens adonarem del país en el qual vivim en ple segle XXI, la cirereta queda remarcada amb els polítics que hem tingut i tenim (hi ha comptades excepcions). No me’n puc estar de la quantitat de mediocres que van arribar a ser barons d’un partit que se’n deia socialista quan aquest malson va arribar.

Anem a pams, l’escola concertada és la gran bicoca. Un diner públic que escapa del seu control respecte a l’elecció del professorat. Fa selecció (càsting) d’alumnes mitjançant pràctiques encobertes com ara, extraescolars a uns preus indecents, autobusos, uniformes, desplaçaments, etc., i d’altres falsedats que fan que l’alumnat amb necessitats especials els sigui impossible d’accedir.

Mentrestant l’ensenyament públic fa l’esforç integrador i compensador al complet. És d’aquesta manera com PP i PSOE han recollit vots de gent que no vol relacionar-se amb la classe social sense recursos (la xusma), acabats d’arribar, sense idioma o amb qualsevol altre tipus de necessitat educativa, funcional o social.

Qui va ser l’ideòleg de l’educació concertada? Exacte, el mateix que estàs pensant, el que va donant classes i lliçons de socialisme a la mínima que el deixen. A Catalunya l’altre que la va introduir el tenim de “retiro” daurat, després d’haver donat pel sac i robat durant vint-i-quatre anys seguits. Aquests dos grans dirigents que ens van caure al damunt van decidir un bon dia carregar-se l’ensenyament públic, així de senzill.

Tot va començar amb “no tenir ni idea de governar”, sabent que no hi havia infraestructures educatives (la gran herència del franquisme, no interessava un poble culte), al “gran blanc” a Espanya i el mestre “Yoda” a Catalunya, no se’ls va acudir altra cosa que donar subvencions als col·legis religiosos, això era més fàcil que construir-ne de nous (la dreta encantada i picant de mans), quaranta anys de negligència ens han dut a aquests problemes d’ara, a una de les més grans anomalies democràtiques del país.

En el fons l’educació concertada, com per norma general la majoria de serveis públics que es concerten, com ara la sanitat, l’atenció a persones grans o discapacitades, són una forma legalitzada de competència deslleial.

Vagi per endavant que en una escola concertada no s’educa només en religió, s’educa en “tot”. Acostumen a ser magnífics equipaments educatius amb excel·lents professionals que suposen un gran estalvi a l’erari públic. Acostumen a situar-les en zones amb un elevat preu del sòl, molt ben construïdes i amb unes instal·lacions envejables. Els pares i mares es donen de bufetades per col·locar els seus fills i filles en aquests col·legis. N’hi ha de laiques que procedeixen d’antigues cooperatives, les que menys.

El debat, el gran debat és purament ideològic. Aquí, l’únic que està en joc és l’immens negoci que és l’educació privada per a l’Església Catòlica. El mateix que ho és la sanitat pública per a les asseguradores i companyies privades. Controlar l’ensenyament implica també la rentada de cervell generació rere generació, una cosa que l’Església Catòlica d’aquest país ha fet des dels temps de l’emperador Constantí.

Dins del sentit comú (el més miserable dels sentits) racional no entra que existeixi l’educació concertada. Qui vulgui un ensenyament privat pels seus descendents que se’ls pagui íntegres, si no pot o no vol, que se’n vagi a la pública, allà ja estan acostumats a tot, i segons diuen, tenen millor professorat.

No és de rebut haver de mantenir amb fons públics centres privats i personal (mestres) dels quals només sabem que les seves “habilitats” acadèmiques passen per ser coneguts del director, parents pròxims o exalumnes aplicats i obedients que no faran massa soroll per uns sous a la baixa. Amb matisos o sense ells, això és malbaratar els diners, aquí i a Mart.

L’educació gratuïta i de qualitat és una de les claus en la igualtat d’oportunitats. A molts llocs (països) sempre han fet gala d’aquest principi en la seva educació, des de l’educació Primària fins a la Universitat. Amb tot i això, no és la panacea i ha de venir acompanyada d’altres mesures. Aquí el que tenim, el que s’ha generat són col·legis de primera, de segona i centres d’alt risc, cosa que s’ha fet més que evident amb l’arribada massiva d’immigrants o refugiats els darrers anys. Qui se’ls emporta? La pública que per això existeix.

Si volem que l’educació sigui un veritable instrument per aconseguir la igualtat d’oportunitats, no tan sols s’haurien de dedicar més recursos a l’educació pública i laica per arribar als estàndards de qualitat que els nois i noies necessiten, sinó que s’ha de procurar que la gent es barregi el màxim possible per eliminar els guetos i les zones d’elit. No hauria d’haver-hi cap problema en què els pares i mares enviïn els seus fills i filles al col·legi que vulguin, però que no ho facin amb els meus diners. Qui vulgui facturar els seus successors a una escola religiosa que s’ho pagui de la seva butxaca. No sé si queda clar el meu rotund “no” a l’escola concertada.

miquel mallafré, 20 de novembre de 2019

Related Articles

Deixa un comentari