[Miquel Mallafré] La naturalesa no és perfecta

No Comment

Que la naturalesa no és perfecta és un fet que el dia a dia ens ho demostra amb innumerables exemples. Tanmateix, la gran incògnita, l’assignatura pendent que sempre m’ha cridat l’atenció i m’ha portat de corcoll és què pretén la Mare Naturalesa, què vol que fem amb els nostres braços i les nostres cames quan anem a dormir?

És cert que durant el dia les cames ens serveixen per mantenir l’estabilitat vertical i també per la locomoció, fins i tot hi ha gent que les utilitza per córrer a sobre d’una cinta mecànica, mentre que els braços ens serveixen per realitzar tota mena de feines en el nostre treball, oci, alimentació i d’altres. No és, per tant, ni el moment ni el lloc per treure mèrit a les nostres extremitats. Sens dubte, quan anem a dormir i ens adormim, algú amb dos dits de front em pot dir de què collons serveixen els braços i les cames, més que per emprenyar? No estic parlant d’un fet anecdòtic, ja que si una persona dorm vuit hores al dia de mitjana, estic parlant d’un terç de la vida humana durant el qual els braços i les cames no tenen cap mena d’utilitat i de fet, fan més nosa que servei. Seria molt més còmode dormir tenint un sol tronc i cap, sense haver de pensar en com col·locar els braços per poder dormir d’una manera còmoda. A més això reduiria de forma considerable la mida dels llits, si no tinguéssim extremitats sobraria bastant espai.

La majoria de les nits, un es desperta amb els braços entumits, amb marques o amb manca de rec sanguini, per haver-se recolzat en ells al dormir. Pel que fa a les cames, la seva funció durant el somni encara és més inútil, ja que amb els braços per a més inri es podria argumentar que estan allà per gratar-se o per reubicar-se al llit. Però les cames? Per quins set sous vull tenir cames durant un terç de vida? A l’hivern, a més a més, els peus no fan més que agafar fred a la nit. Almenys, no tenir peus a la nit hauria estat una clara millora de la naturalesa.

Quan sortim fora de casa, aquesta incomoditat encara s’aguditza més. Fixeu-vos què passa quan anem de càmping. En una tenda de campanya, amb el terra dur malgrat el matalàs d’escuma, és quan més mal li fan a un les espatlles, els colzes, la pelvis, el cul, la part interior dels genolls i les orelles. Així en confiança, servidor, en una tenda de campanya directament m’amputaria els braços. El problema és que, si bé podríem dormir molt millor sense braços i cames, la resta del dia els necessitem. És per això que sempre he dit que es tracta d’una incongruència de la Mare Naturalesa.

Si s’haguessin pres la molèstia d’haver-m’ho preguntat, potser els hauria suggerit que els braços i les cames fossin extremitats retràctils, és a dir, a l’hora de dormir, fer una becaina o una migdiada d’aquelles de bava, ens els poguéssim fotre endins per no molestar. Així com una tortuga fot el cap dins la seva closca. Almenys un braç, hòstia. Per poder dormir sobre aquell costat, per exemple, si dormim sobre el costat esquerre, que el braç esquerre es foti cap a dins i així no hagis de recolzar-te sobre el mateix braç, causant danys pel pes i una postura antinatural. Una altra possibilitat seria fer els matalassos amb un forat per el qual poder fotre el braç, el qual reposaria en el terra, sota del llit. Del llençol cap amunt, seria exactament igual que no tenir braç, o sigui, la més gran comoditat possible. Però com que resulta que els fabricants de matalassos són una màfia més ben organitzada que el PP, estic segur que no faran cap mena de cas als meus suggeriments.

miquel mallafré, 24 de maig de 2022

 

Related Articles

Deixa un comentari