Crec que aquesta frase tan bonica cau pel seu propi pes, és més, ha perdut tot el sentit democràtic que té davant els abusos que s’estan cometent contra la ciutadania. Ja he manifestat més d’una vegada la nul·la confiança que tinc en la justícia del Tribunal Suprem, encara més quan aquest ha d’anar en contra de la banca i fallar en favor dels usuaris.
Mai he pensat que votarien una cosa contraria al que han voten sempre les il·lustres togues. El resultat només indica com està d’arreglada la cosa per donar una imatge “dolenta però no tant”. La justícia endogàmica té això, contra més amunt més contaminada està, més pútrida i més mal fa a l’usuari. Quan en abstracte penso en la justícia, sempre busco la concreció i només em surten exabruptes.
La banca ja fa lustres que es neteja els mocs amb nosaltres i la justícia espanyola és el crupier del gran casino de la màfia neoliberal a qualsevol dels seus nivells i, en aquesta partida entre la ciutadania i els bancs, la justícia espanyola reparteix unes cartes marcades. La banca, sempre guanya; la justícia, més del mateix i les forces de l’ordre vigilen que la pàtria no s’esquerdi, no fos cas que l’haguessin de reparar una vegada més.
La premsa neoliberal tornarà a estripar sobre Veneçuela, el govern social-comunista, Bildu, Catalunya i… dos huevos duros! És quan el poble se la tornarà a menjar doblegada i amb nus, és el que té viure sense llegir, que t’obliga a creure’t el que et diuen. Després de veure els successius escarnis, la ciutadania reaccionarà i s’aixecarà davant el que fa Tribunal Suprem una vegada i un altre, el qual sempre acaba eixugant-se el cul amb la pàtria, oi? Em temo, que no.
El treball de precisió constant del Tribunal Suprem sí que és un cop d’Estat de disseny. On estan els de la bandera planxada, on està Pablo Casado, l’Ayuso o els nazis? I el Borbó? Ah, clar, no poden obrir la boca, perquè els va el seu futur que els bancs mantenen. Ara és quan entra en joc la capacitat d’oblit i el passar pàgina, dues facultats que la ciutadania d’aquest país domina.
Queda Europa, però com en el cas d’Otegi o els presos catalans (els anys de presó que s’han menjat ningú els hi treu de sobre), arribarà tard i malament, a més la major part del geriàtric que és el Tribunal Suprem, en l’hipotètic cas que hi hagi una resolució europea en contra de les seves actuacions judicials, la majoria ja estaran dins del pijama de fusta.
A veure si ho “pilleu”, amb un president del poder judicial membre de l’Opus Dei, íntim del PP i exconseller d’Aznar, què vol aquest país? Si la més alta magistratura de l’Estat està als peus de la banca, de quina democràcia estem parlant? És repetir el karma: sense la independència dels tres poders, no hi ha res. Per quan canviar les regles de l’elecció i nomenaments de les cúpules judicials? Quan faran fora (anem tard) a aquests jutges repugnants i s’aconseguirà una regeneració digna?
Aquest tribunal no tan sols dicta sentències, ha dictat la seva pròpia sentència. No és tan sols l’objecte dels judicis que fan el que està en joc, és la continuïtat de la seva existència com a autoritat moral superior i objectiva, però com era d’esperar, la vessen sempre. Ha quedat del tot clar davant la societat la seva parcialitat elitista, la seva manca d’objectivitat deguda i la seva escassa moral davant una justícia moral i social.
Un cop més el Tribunal Suprem ens torna a donar una nova dosi de realitat i ens demostra la seva manca d’honestedat i honradesa, aquest cop crec que definitiva. Una infàmia més gran que aquesta és difícil de superar, però no defallim, sempre estan a temps de millorar-la. Ara és quan el gremi de mitjans de comunicació faran la seva feina i es posaran a investigar el patrimoni de tots aquests magistrats, oi que sí periodistes?
miquel mallafré, 9 de novembre de 2021
Deixa un comentari