[Miquel Mallafré] L’escàndol de la justícia espanyola

No Comment

La justícia en aquest país és una vergonya, fins aquí res a dir. Una justícia que es dedica a perseguir tots els adversaris polítics i encobrir la corrupció, no sé com es pot definir. Per si teníem algun dubte, la sra. Isabel Díaz Ayuso, ens ho ha aclarit fa pocs dies: “No tots som iguals”. Van fer-se un vestit a mida (la Constitució) i a nosaltres ens van deixar amb pilota picada.

No tan sols els polítics imparteixen injustícia, hi ha jutges que també els agrada fer de polítics. Ho estem veient en aquests moments, quan la dreta no té el Govern, sempre vol governar des de la penombra, des de la tramoia. Només un matís, la dreta fa dècades que va fer un salt qualitatiu i ja no dissimula, no actua en el “la penombra”, ja ho fa a les clares, a cara descoberta, descaradament, els seus actes han deixat de ser polítics per passar a ser actes de guerra oberta.

Quan no governen no deixen de ser un furóncol purulent i enfangar-ho tot. És el que ha fet sempre, res de nou, ho dominen. La justícia que arrosseguem segueix amb el llast franquista, és la que trenca la democràcia i la convivència. Cada vegada és més evident que el que tenim a hores s’assembla tant a una democràcia, com un pop a un paraigua.

Ens arrosseguem per Europa, la sensació de vergonya aliena és cada cop més gran, tenim un Govern indecís i amb por, els costa posar-se d’acord per coses de calaix, un rei emèrit en destí desconegut i lladre, els militars escalfant motors… Però això què és? Què hem fet per merèixer aquesta allau de merda?

La dreta (que no governa) fa el que li dona la gana amb el vistiplau del CGPJ, sense que el Govern legítim faci el més mínim per evitar-ho, o sigui, per por. Què és el que no faria la dreta condemnada per corrupció, si algun dia tornés a governar? A cap ciutadà, la Fiscalia l’avisa per regularitzar el que ha evadit abans d’investigar-lo. Cap ciutadà regularitza només l’1% del que ha declarat i rep un calorós aplaudiment de tota la parròquia monàrquica nostàlgica. Ara resultarà que totes les martingales de l’emèrit eren desconegudes per la Justícia.

La justícia és igual per a tots, sí, per a “tots els que tenen molts diners”, aquesta és la frase sencera, després estem la resta. Sense el Dictador, la dreta, la ultradreta i la majoria de periodistes rancis d’aquest país estarien a l’atur. “Tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que altres animals” (George Orwell).

La cúpula del sistema judicial ha esdevingut l’última trinxera de la dreta casposa. Juga amb avantatge, perquè és gairebé invisible, com que són “el tercer poder” se’ls suposa que són independents del govern, però a mesura que avancen els “casos sensibles” o sigui, corrupció i clavegueres, ja veus per on caminen. Encara queda algú amb capacitat de raonar que no vegi que el cop d’Estat l’estan donant els jutges? Penso que els periodistes que vulguin tirar un cable a la democràcia haurien d’insistir en aquest tema, cada dia.

La corrupció no tan sols la tenim en el poder judicial. Membres de l’associació “Jueces por la democracia”, segueixen negociant entre bastidors “coses lletges i immorals” que fan encara més fàstic. Aquí el que fa falta són jutges amb currículums dubtosos, però dòcils, més que jutges afins a una ideologia d’esquerres. Segueixo sense entendre que persones que s’anomenen honestes, puguin defensar a lladres que demanen respecte a la Constitució, però el respecte al país i a la seva ciutadania se’l passen pel folre. Respectar el país no és traure a passejar una bandera sempre.

Utilitzar la justícia com a arma de poder és un procediment que ha funcionat de manera eficaç en alguns països fins al punt d’arribar a aconseguir les claus amb les quals obrir les mateixes portes del govern. Només cal recordar l’accés al poder d’individus com Bolsonaro, Trump o Orbán, entre d’altres. Un poder polític que encara ostenta la Justícia queda palès en aquest concepte cada cop més estès i conegut amb el nom de “guerra judicial” i que aconsegueix la seva materialització concreta a través de diverses estratègies jurídiques orientades a blanquejar corrupcions o com desacreditar i derrotar a l’adversari polític.

On es troba aquella divisió de poders que proclamava Montesquieu que és la base sobre la qual s’aixeca tot l’Estat de Dret? En el cas del nostre país, el tracte de favor diferent que reben personalitats com el rei emèrit i Otegui, explica amb total nitidesa el poder polític del qual gosa la Justícia i que, a la vegada, posa en dubte aquest conegut principi que defineix a tota democràcia, la que expressa que tots som iguals davant la Justícia. Per acabar de rematar-ho només calen els ultres de l’Abascal presents sempre en qualsevol jutjat i que com les rates només estan allà per defecar. Per cert, com es lluita contra aquesta desigualtat establerta i consolidada en la pròpia llei?

miquel mallafré, 16 de desembre de 2020

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75