Votar l’extrema dreta fa que passin aquestes coses, la història ja ho ha explicat moltes vegades. A veure si ara els pensionistes (les pensions perillen des de fa anys), deixen de recolzar d’una vegada per totes al PP. Tot el que està passant és degut a la “Llei Mordassa”, que sembla ser que no preocupa gaire a uns partits polítics que van prometre derogar-la (tenen els vots per fer-ho), però mai troben el moment. Ja ho va dir Raymond Burke: “L’únic requisit per a que el mal s’estengui, és que la gent bona no faci res.”
Així tenim el pati que tenim. Un poble adormit, desmobilitzat i desencantat amb una política que no respon als nostres interessos i que només es distreu en focs artificials, declaracions diverses, discursos cínics o buits i que ja fa anys han deixat de representar-nos. Estem a prop d’arribar a no poder ni expressar-nos en un mitjà com aquest, llavors ja no hi serem a temps.
A aquest pas, Xina o Turquia ens semblaran democràcies exemplars. Veure com se’ls omple la boca a tota la dreta rància dient que en l’actualitat estem gaudint d’una democràcia avançada, fa que ni amb els millors xampús del món ens puguem treure tanta caspa de sobre. Aquí, la realitat és que només es persegueix a jornalers, sindicalistes, artistes diversos, titellaires i a ciutadans per les seves idees, mentre la xusma feixista pot amenaçar a qui li surti de l’entrecuix, i l’opinió pública comprada ho considera llibertat d’expressió lliure mentre els beats i els ignorants aplaudeixen amb deliri.
Vèncer té aquestes coses, et dóna dret a reescriure la història com et surti de l’engonal, encara que no convenci, és igual, passats els anys la gent l’assumeix com a bona. Ignorar la ideologia i les seves diferències, per molt d’oli bullint que hagin llençat els que van guanyar per sobre dels humiliats perdedors, forma part de l’ADN que fa diferent a Espanya de la resta de països i animals racionals.
Espanya -en línies generals- és un país defectuós, on a la gent tirana o lladre no se’ls discuteix, ans el contrari, se’ls admira i se’ls enveja. Colló quina mandra, haver d’explicar-ho sempre. El govern del PP a hores d’ara comença a veure que perd el seu poder i treu a relluir la cosa que més domina, la repressió per tractar de controlar al populatxo mitjançant la por. Com? Utilitzant les institucions com si fossin seves sotmetent a qualsevol que se li posi al davant, creant castells de focs per desviar l’atenció i engendrar llodrigades de “a por ellos, oé, oé, oé. ”
De la qual cosa es dedueix que els queda molt poc per seguir governant. Moren matant, el problema és que sempre ho fan amb els febles. Molta gent desitgem veure’ls a la presó, lloc on haurien de ser-hi des de fa molts anys, a l’igual que la inhabilitació o desaparició del partit, l’inconvenient és que les institucions són la seva finca i la maneguen com volen.
Fa temps que crec que hi ha lleis que haurien de tenir caducitat. Exaltar el terrorisme durant els anys del plom tenia un objectiu precís ja que la banda estava en actiu. Era una cosa que anava més enllà d’un poema. Però que això hagi quedat vigent i amb efectes retroactius per afers com el de Carrero, és una vergonya. Censurar oportunament obres d’art, cançons o llibres, pot portar a confondre a Espanya amb Turquia, llavors és quan l’efecte Streisand pot ser eficaç i molt més reaccionari pel nacionalcatolicisme.
Fixeu-vos que els límits de la llibertat d’expressió només es dóna per a uns quants escollits, la qual cosa qüestiona l’actual sistema, els mitjans de comunicació en mans de l’extrema dreta més salvatge campen per on volen calumniant, insultant, injuriant, amenaçant de mort…
El sistema democràtic espanyol ja no es qüestiona, és que no existeix. L’aparell de l’Estat és autoritari i ben engreixat amb uns jutges i una policia al servei del mateix, no és d’estranyar que aquests últims es queixin del sou que cobren, al cap i a la fi són els que estan mantenint aquest circ amb la força bruta i la repressió. En canvi, els jutges utilitzen la justícia per perpetuar un sistema injust. En cap moment protegeixen l’Estat de dret, protegeixen l’Estat dels privilegis. Déu, pàtria i rei. Us sona?
És pornogràfic el que està passant en aquest país amb la dreta, que jo recordi no sé de ningú que l’hagin ficat a la presó per cantar una cançó, ni que cap obra d’art, sigui fotogràfica o de periodisme d’investigació hagi acabat censurada. Escoltar el líder del “Amanecer Naranja” recolzant aquest despropòsit, fa que la cosa vagi a pitjor.
Temps molt tristos, no tan sols a Espanya, en general arreu. Privar a la gent de llibertat d’expressió (per no fer esment dels que estan en presó preventiva) és una atrocitat per a qualsevol demòcrata i també per al Consell d’Europa, el Tribunal de Drets Humans i les Nacions Unides.
La judicatura està per aplicar lleis o per impartir justícia? Si és per la primera cosa, s’han de canviar les lleis i en això el Parlament i els parlamentaris tenen molt a veure. Si és per la segona cosa, haurien de negar-se a aplicar lleis que atempten contra els drets humans més elementals.
Lamentablement Espanya és un país de gent que només surt al carrer per defensar que el seu equip de futbol no baixi de categoria (aquest darrers dies els pensionistes s’han bellugat). És un país on encara hi ha masses elits que dirigeixen. Si demà en un vídeo M. Rajoy sortís menjant-se a un nen cru, estic convençut que només escandalitzaria a uns quants, l’entorn mediàtic ens diria que “aquest senyor del que vostè em parla” no menja nens, i que en el supòsit que en mengi, és perquè la criatura va demanar ser menjada ja que era “un nen independentista, un antisistema de Podemos i un bolivarià”, per tant, està ben menjat.
Tard o d’hora pagarem aquesta involució reaccionària que estem patint. Parlo de condemnes de presó per exercir la llibertat d’expressió, no pas d’uns dies de preventiva, parlo d’anys. El que sorprèn és que tot plegat olora a operació ben orquestrada. Una bestialitat.
El més greu és que poc a poc i sense adonar-nos-en, s’ha instal·lat a la judicatura, jutges i fiscals treballen a ple rendiment en aquest corrent ultraconservador i s’hi troben de meravella. Desconec si ha estat una feina del govern col·locar en els seus òrgans claus a persones de confiança i de si es tracta d’un corrent ideològic generalitzat. La qüestió és que el retrocés en les nostres llibertats és alarmant. Els mitjans de comunicació no es fan cap ressò d’un règim autoritari que fa passar bou per bèstia grossa, pregonant que som una democràcia que funciona com un prodigi. Segueixen empresonant a la gent dissident, censuren la crítica, es fa proselitisme patriòtic arnat constantment i enardeixen als cretins. Davant dels nostres morros ha aparegut un escenari molt preocupant que cada dia va guanyant terreny.
miquel mallafré, 23 de febrer de 2018
Deixa un comentari