Una paraula mal posada pot engegar a rodar el més meravellós dels pensaments; ara bé, quan aquestes es posen amb tota la intenció la cosa canvia de manera notòria, hi ha gent que fins tot ho anomena línia editorial.
És molt fàcil saber si un mitjà de comunicació espanyol està per l’objectivitat o per la manipulació informativa, només cal buscar algun article sobre el tema de la independència catalana. Han elaborat tot un repertori anticatalà per a que hi hagi certa unanimitat en les paraules bàsiques i en les clàssiques accions de desprestigi en la destrucció de l’enemic comú.
M’he pres la molèstia de buscar les paraules i les frases que quan les trobes en els escrits sobre el tema, o dites per la ràdio o la TV, demostren la falta de rigor i objectivitat i la clara intenció de manipular l’opinió dels lectors mitjançant el conegut postllenguatge. Aquí tenen un petit mostrari:
- Desaceleración económica (en lloc de “crisi econòmica”).
- Indemnización en diferido (en lloc de “pagar la liquidació al corrupte”).
- Daños colaterales (en lloc de “crims de guerra contra civils”).
- Tiquet moderador sanitario (en lloc de “pagar per visitar el metge de la sanitat pública”).
- Cese temporal de la convivencia (en lloc de “divorci en la família reial espanyola”).
- Movilidad exterior (en lloc de “migració de joves preparats que se’n van a d’altres països per manca d’oferta laboral”).
- Medidas excepcionales para incentivar la tributación de rentas no declaradas (en lloc de dir “amnistia fiscal per a la gent amb un alt poder adquisitiu”).
- Devaluación competitiva de salarios (en lloc de “baixada de sous a tota la gent que cobra menys”).
- Desafío independentista (en lloc de “procés independentista”).
- Desafío al Gobierno (en lloc de “procés independentista”).
- Desafío al estado (en lloc “igual que els dos anteriors”).
- Referéndum ilegal (en lloc de “referèndum independentista”).
- Secesionistas (en lloc de “independentistes”).
- Constitucionalistas (en lloc d’ “unionistes”).
- Golpe de Estado (en lloc d’ “intent d’independència”).
- Cobardes (en lloc de dir “polítics independentistes”).
- Adoctrinamiento catalán (en lloc d’ “educació bilingüe”).
En aquests mitjans no es diu ni mitja paraula sobre les 17 vegades que els catalans han intentat pactar un referèndum legal des de l’any 2012 i que M. Rajoy s’ha negat en rodó les 17 vegades. Ni una sola paraula que el conflicte actual català va començar quan els catalans varem votar un Estatut per referèndum (legal) però el PP el va dur al Tribunal Constitucional i aquest, sense tenir competències, el va modificar i actualment els catalans tenim un Estatut que no és el que vam votar per referèndum.
A partir d’aquí es va obrir la veda des del PP i els seus mitjans. Un exemple el tenim aquell mateix any 2012 quan el ministre Wert va dir aquella frase per emmarcar: “Hay que españolizar a los niños catalanes”.
Ara per ara, pràcticament el 95% dels mitjans de comunicació espanyols, junt amb les empreses de l’IBEX, la ultradreta i l’Església Catòlica movent els fils per darrere, són obertament anticatalans, anti-Podemos i pro-Ciudadanos, ja que és l’únic partit que defensarà els seus interessos econòmics dient que tenen un gran interès social.
miquel mallafré, 31 de gener de 2018
Deixa un comentari