Això és un no parar. Portem uns anys per emmarcar. Partiré de la base que la crisi d’Ucraïna té el seu origen en el rebuig de Kiev a complir els acords de Minsk, tot un posicionament recolzat per occident. Val? Rússia porta vuit anys esperant que Ucraïna compleixi aquests acords, amb un nombre de morts bastant considerable degut als bombardejos i d’altres. Ha demanat garanties de seguretat a l’OTAN (EE.UU.) i aquests els ha ignorat. Quan va caure la URSS es va entendre que Rússia desapareixeria, però no, Rússia segueix aquí.
Després tenim les analogies. Posats a trobar-ne una podria ser la dels quinze mil morts del Donbass i els trenta mil ferits llargs d’aquests darrers vuit anys de conflicte armat i, en les famílies massacrades per les tropes ucraïneses i els paramilitars nazis per el sol fet de voler tenir un Estat independent. Us sona? Txernòbil i tot el que va comportar, és una menja a part. Sense menystenir el lobby de l’armament i l’explotació dels recursos. No vull deixar d’esmentar les televisions, amb el seu lema de: “Entre todos la mataron y ella sola se murió”. Vull dir, acusant Putin de comunista com un insult, si Putin és comunista jo sóc membre (amb perdó) convençut de la Conferència Episcopal. Tots els que diuen això, no tenen ni puta idea de qui és el personatge, o no tenen ni puta idea del que és el comunisme i, el més fotut, no tenen ni puta idea de què vol dir ser periodista. Però aniré més lluny, alguns d’ells també són tertulians que han perdut l’enteniment i volen que l’OTAN, o sigui els EE.UU., ataquin Rússia, en resum, un aplec d’indocumentats donat classes a les televisions de geopolítica sense tenir un dit de front.
Un altre factor a tenir en compte és l’irredemptisme (annexió de territoris estrangers per motius diversos) en general i de l’eslau en particular. Aquest ha causat ja milions de morts a Europa. Clar que Europa tracta fatal a vegades a Rússia, però la cosa no treu que Putin sigui el nou perill mundial, sobretot per als mateixos russos. No estic justificant a un feixista amb ínfules imperials com Putin, queda clar? Putin, mai ha acceptat que Ucraïna pugui ser un Estat del tot independent de Moscou, ja que ell creu que russos i ucraïnesos “formen part d’un sol poble”. Una idea i un principi tsarista. Detesto el totalitarisme dictatorial de Putin, però no tinc més remei que comparar-lo amb el de la dreta espanyola més arnada, que segueix considerant les idees “independentistes o d’autodeterminació” com una aberració contra la història.
Mitja Europa, començant per Alemanya, està entregada a Putin amb la seva dependència del gas i el petroli rus. Ara li posaran sancions, que a Putin li rellisquen, ja que quan d’aquí a un temps acabi el conflicte (així ho espero) o invasió i, es faci amb el control d’Ucraïna, Europa, tornarà a aixecar les sancions. No voldria deixar-me la visió imperial de l’OTAN, o sigui els ianquis, la resta de països que formen part són la comparsa. Aquesta organització, en aquests moments, són com una granota amenaçant a un Tiranosaure Rex, quina vergonya foten, ja n’hi ha prou de suportar i donar-li prèdica a aquesta colla de xusqueros.
Tot plegat no té justificació. Tota la meva solidaritat amb les persones ucraïneses que busquen la pau i amb les russes que no donen suport al tsar Putin. Porten molts anys convivint en pau aquests dos pobles com per deixar-se emportar per aquesta nova bogeria. Només els calia una guerra a una població devastada per una pandèmia. Una guerra on l’únic que s’aconseguirà és més dolor, més odi i més destrucció, tot des d’uns despatxos on els que la provoquen no hi seran i de ben segur que els seu fills, tampoc. Què fàcil és enviar a persones que no volen la guerra a matar-se sota coacció i amenaces. Suposo que ja només els queda, o ens queda, una apocalipsi zombi, el meteorit, que un conjunt de volcans ho faci petar tot, o que Belén Esteban entri a la RAE. M’és ben bé igual com m’ho expliquin, ho llegeixi o del color que m’ho pintin. Em sobren excuses i explicacions. No vull escoltar pretextos ni justificacions. NO A LA GUERRA. Mai. A cap lloc.
miquel mallafré
25 de febrer de 2021
Deixa un comentari