La ultradreta ha guanyat les eleccions a Itàlia per primera vegada. La coalició dels hereus del feixisme Fratelli d’Italia, triomfa en unes eleccions marcades per una abstenció històrica. Ara bé, l’excusa de l’abstenció ja no serveix. M’explicaré. La persona que s’absté està validant al que guanya, li és indiferent. Si no votes és que et rellisquen els uns i els altres.
La gent que vota feixisme per solucionar problemes, al marge de justeta, és manipulable al màxim. Ho van ser els italians i els alemanys en els anys 30 del segle passat i ho tornen a ser els ignorants que, cent anys després, tornen a votar la mateixa escòria, però amb una altra etiqueta.
La ultradreta guanya gràcies a la propaganda desinteressada de l’imperi mediàtic del corrupte Berlusconi. Els mitjans de comunicació han aixecat el feixisme de manera brutal i directe. L’oligarquia ha descobert que és més rendible comprar periodistes que no pas militars.
Mentrestant, l’esquerra es mata entre ella i viu en un núvol de cotó fluix. El gran problema de l’esquerra (el de sempre) és la seva capacitat de fagocitar-se i l’excessiva puresa. O em representen al complet o no em representen, per tant, votar algú que, malgrat que no em representi, pugui complir uns mínims que costen molt d’aconseguir abans de permetre que acabi formant govern un/a feixista…, com que no.
No sé si som conscients de qui governarà Itàlia. Qui és Giorgia Meloni? Doncs una feixista que no se n’amaga. Un personatge amb un discurs dement que es pot resumir en cinc línies en una llibreteta, que ha fet coalició amb un polític que canvia més d’opinió que els preus (Salvini) i un dinosaure putero com Berlusconi.
El que preocupa no és només que surti la ultradreta, sinó la galeria d’esperpents que la presideixen. Cal recordar la LN (Llista Nacional) de Mussolini a les eleccions de 1924? La Història sembla que es torna a repetir, i de nou al bressol del feixisme. La líder dels Fratelli d’Italia no ha dubtat en variar el seu discurs sobre la defensa de la família, el rebuig a la immigració, el sobiranisme del seu país, la seva xenofòbia i la defensa de la pàtria a mesura que s’apropaven les eleccions.
Unes idees idèntiques a les del seu homòleg a Espanya, que és Vox, tal com ha demostrat la sra. Meloni en les nombroses ocasions que ha participat en els actes del partit ultradretà espanyol.
Itàlia acaba de crear un precedent perillós, però també pot donar alguna mena d’aprenentatge en el temps. El consol (trist) és que els governs a Itàlia són històricament inestables, acostumen a durar el temps que dura l’ebullició d’uns fetuccini, a veure si hi ha sort.
Fa feredat adonar-se’n com a bona part de la nostra societat li és ben bé igual veure el que està passant. Un exemple: La dreta exigeix urgències immediates, perquè vivim en el caos. A Espanya s’ha augmentat el salari mínim, s’ha aturat en part el preu de l’energia, Catalunya va a la seva bola, ha esclatat un volcà, hem passat una pandèmia, hi ha una guerra a Europa, s’han aconseguit millores socials diverses… Quines urgències n’hi ha que no s’atenguin com perquè hagi de governar PP-Vox?
A qualsevol feina contrastada, per arribar a ser alguna cosa et demanen poc menys que siguis Déu: que si articles, que si docència, que si idiomes, que si conferències, que si activitats editorials, que si estances a l’estranger i un llarg etcètera. En canvi, sembla que qualsevol cretí és apte per governar un país. I així ens va.
Ho diré el més clar possible. Els plans de Brussel·les avancen sense massa problemes. El pla de Brussel·les és que el feixisme governi Europa, no hi ha massa matisos. Hi ha una cosa que és d’abast públic, el feixisme és un instrument del poder, és un instrument del capital neoliberal, l’instrument dels bancs i de les corporacions. És el recurs del capital quan la democràcia ja no els serveix pe als seus interessos.
Que ningú esperi que Brussel·les es pronunciï en contra del feixisme que governa a Polònia, Hongria, Suècia, Itàlia o Espanya, els és igual, perquè els feixistes són dels seus, són del capital. Sabeu quina ha estat l’única ocasió que l’entorn neoliberal de Brussel·les (UE) s’ha mobilitzat per sotmetre, humiliar i destrossar un país? Sí senyor, va ser quan Syriza va arribar al govern a Grècia.
Brussel·les no farà res per impedir que governin, perquè els feixistes estan al servei del capital neoliberal. No ho dubteu, Brussel·les promouria un cop d’estat a Espanya si Podemos estès al davant del govern (recordeu la que van muntar amb el referèndum a Catalunya d’ara fa cinc anys). No tingueu cap mena de dubte.
Els feixistes són els dòbermans al servei del capital neoliberal, per això els financen amb milers de milions (tots sabem d’on surten), és per això que els promocionen posant al seu servei a tota la premsa, les emissores de ràdio i les televisions per blanquejar-los i que la ciutadania no tingui cap mena de por del feixisme.
Passa aquí, passa a Itàlia, passa als EUA, passa a França…, passa a tot arreu. El capitalisme neoliberal i destructor del planeta es veu amenaçat pel col·lapse del clima i l’esgotament dels recursos i matèries primeres. Tenen pressa per gaudir i escurar les últimes engrunes i ja no tenen paciència pels processos democràtics per acabar de perpetrar el seu definitiu i terminal saqueig a la classe treballadora, la democràcia fa més nosa que servei, molesta.
Pel que fa als decrèpits i minvants socialdemòcrates, han comprat fa temps el marc del joc imposat pel capital neoliberal segons el qual: No es pot tocar el mercat. Ha d’imperar la mobilitat dels capitals. La propietat privada és sagrada, dona seguretat jurídica. Els Bancs corruptes i els especuladors han de mantenir-se a tot rendiment operatius per evitar que caigui el sistema. A les classes poderoses se les ha de mimar i no els pots fer pagar impostos sota l’amenaça que si ho fan marxaran del país. La immigració és un problema, s’ha institucionalitzat la por als pobres que fugen de la fam, les guerres, la penúria, les religions… i que es materialitza en camps de concentració d’immigrants, ja que són els culpables de tot el que passa.
I per descomptat, una esquerra que no toca ni quarts ni hores, despistada que es dessagna veient com el seu electorat natural busca les solucions a les seves misèries, la seva pobresa, la seva desesperació o la seva manca de futur en els cants de sirena del feixisme.
Si la ciutadania deixa de votar qualsevol alternativa política de progrés perquè està cabrejada o per qualsevol altre motiu, i ho fa pel que diuen o inventen els mitjans, el que necessita aquesta ciutadania no és un altre partit d’esquerres, sinó més aviat un cervell funcional.
Falta educació crítica. Però res, seguim mirant cap a un altre costat i donant sortida a personatges com la Meloni. Votar corruptes confessos amb delictes reals és un gran avanç. Si mirem la resta de la dreta europea, és com per posar-se a tremolar. Galdós panorama.
miquel mallafré, 27 de setembre de 2022
Deixa un comentari