[Miquel Mallafré] Perdó, perdó, perdó

No Comment

Qui veurà algun dia Felipe González, José Maria Aznar o M. Rajoy, amb un vestit talar de color morat, demanant perdó? Com el Papa. Però és que el Papa amb prou feines té creients (té societats, interessos, gent acostumada, beats) com tampoc els tindrà el primer que he citat, Felipe González. O els seus respectius successors.

Felipe González, hauria de demanar perdó per destrossar l’esquerra. Per la invenció del pelotazo i el canvi de sentit del treball, pels GAL, per haver creat al voltant seu un eixam de lladres, per ser un incondicional acrític de la corona, per haver abandonat la Internacional socialista, el puny en alt, per haver fagocitat els avantpassats del partit obrer, i enterrar les doctrines dels socialistes de base i l’esforç dels socialistes durant més d’un segle, i qualsevol record del Front Popular, i (sense desterrar la destral de la Guerra Civil) per no sostenir la idea del sacrifici que va costar mantenir una esquerra. Per haver augmentat els lloguers, contenir els salaris, refrenar les pensions, empresonar la Seguretat Social. Per declarar-li la guerra al Partit Comunista, al País Basc i a Catalunya. Per haver atacat qui volia jutjar Pinochet, per haver enviat la marina espanyola al Golf Pèrsic, per haver reconvertit el pacifisme de la seva primera campanya electoral en la primera guerra de l’OTAN conduïda per un dels seus ministres, per haver convertit en general el guàrdia civil Enrique Rodríguez Galindo de Intxaurrondo, per haver servit al neocapitalisme i el neoliberalisme, per creure en Ronald Reagan i Margaret Thatcher, per transformar els somnis d’un poble en roncs angoixants. Per imaginar-se que era d’esquerres i veure com la dreta l’admiraria i el preferiria més que als seus.

Per haver-se envoltat de mediocres quan governava i quan anava a deixar de governar, per haver permès unes primàries i haver-les anul·lat després; perdó per l’euro, la globalització, l’acord de Schengen, les pasteres enfonsades, el manteniment de les escoles catòliques, privades i concertades, l’ajut econòmic inestimable a l’Església Catòlica, per haver-se negat d’entrada a les parelles de fet, per no deixar acabades les lleis de l’avortament, per la llei Maravall i per la Reforma Educativa (succedani de succedani de qualsevol cosa similar a una llei educativa). Perdó per enfrontar-se a la llibertat de premsa, per haver influït de manera mesquina en tots els mitjans comunicació.

Perdó per haver fet creure que tot això era l’esquerra, amb els seus conversos i els seus secretaris i els seus acòlits i la seva immensa supèrbia política. Tindrà a casa seva, suposo, el vídeo del dia que va guanyar les primeres eleccions, i tot el país brindava, van treure el seu cava i les velles cançons i les seves banderes i els seus riures perduts. Eren altres temps. Aquella etapa i la caterva de fatxes que han vingut després són els que han acabat de rematar la faena del que és el nostre malson actual.

miquel mallafré, 20 de gener de 2022

Related Articles

Deixa un comentari