[Miquel Mallafré] Realitat, imaginació i mala llet

No Comment

Aprendre a distingir aquests tres conceptes és tot un repte a la vida. Greta Thunberg (segons he llegit), es veu que té un lleu autisme, ha estat diagnosticada amb la síndrome d’Asperger, mutisme selectiu i un cert trastorn obsessiu compulsiu (realitat). També carreguen sobre el fet que està explotada o utilitzada per un cert activisme (imaginació). L’estan posant a caldo tots els periodistes i mitjans de comunicació a sou (mala llet).

Què hi ha rere l’adolescent sueca, una heroïna juvenil que crida a combatre el canvi climàtic i que fa poc llençava una convocatòria mundial? És tot tan espontani com sembla? Qui està al darrere de Greta Thunberg? Un grup de suecs amb molts diners que estan preocupats pel medi ambient, decideixen de cop muntar una fundació i quan veuen a la noia resolen posar ells mateixos tot l’esforç en promocionar-la i presentar-la als mitjans? Per què l’emparenten amb George Soros? Per què tanta notícia falsa sobre ella?

No tinc cap mena d’intenció d’entrar a valorar si la noia té problemes, ficar-me amb la seva família, les seves obsessions o si és una noia massa jove per ser una activista. Què passa, les noies de setze anys no pensen? Fart, d’escoltar el de sempre: “És massa jove, quan sigui més gran ja ho entendrà”, la frase feta és un dels pilars del pensament totalitari que a la mínima esdevé feixisme. A mi, m’importa poc.

Plantejar unes mesures polítiques i mediambientals senzilles que posen els pèls de punta a molts governs, ja m’està bé, és més, que es creguin que aquestes mesures són radicals en els seus plantejaments dóna una idea de per on va el món a hores d’ara.

Greta Thunberg, o d’altres (per moltes que hi hagi) no suposen cap risc per canviar les coses, el que em fascina és que tingui a tants països acollonits. La paradoxa és que les mesures que ella defensa apel·len al capitalisme per resoldre-les. El causant de tots els mals, és la solució?

Insisteixo, la lluita és legítima i el problema climàtic no desapareixerà per molt que li diguin de tot a la Greta, és més, seguirà aquí i vindran altres. Que la noia és pur màrqueting, que repeteix consignes una rere l’altre sense saber massa bé el que diu? Jo, només voldria manifestar que utilitzar a una menor per ser la portaveu que fa proclames ecologistes és com a mínim qüestionable (a nivell ètic, segur).

Amb la cosa aquesta del medi ambient portem des dels anys 70 (Els límits del creixement, Greenpeace, “Nuclears, no gràcies”…) qüestionant el cost del nostre model de vida. S’ha ignorat a científics, geòlegs, climatòlegs, biòlegs, activistes (gent sense càmeres al davant), etc., i creem mites en nom de la defensa de qüestions d’una enorme complexitat, però que són simplificades per una cara i una reputació, això sí, traient-li el caire més subversiu.

Aquesta criatura amb escassa experiència, pot fer alguna cosa? No sé. Sóc partidari que els nens i els joves adquireixin una consciència política i crítica, el problema rau en com fer-ho i, sobretot, fer-ho en un context on l’educació formal (escola) no està pensada per a la reflexió, avui en dia pensar és perdre. El tema d’aquesta noia és massa complex i amb tota seguretat sense una resposta satisfactòria com per acabar en un paper públic.

Va parlar a Davos davant les elits polítiques i empresarials. Ha intervingut en el Consell Econòmic i Social de la UE. Ho ha fet davant les més altes institucions comunitàries. Al Parlament Europeu. Ha parlat a la seu de l’ONU. S’ha entrevistat cara a cara amb Barack Obama…, però, segons els polítics populars europeus (tota la crosta política tipus PP), els liberals i la ultradreta, “l’activista ecologista sueca de setze anys Greta Thunberg, no pot intervenir en el Parlament Europeu, perquè no és una autoritat institucional ni un càrrec electe”.

El fet que cabregi tota la dreta paleolítica del continent europeu i d’arreu, és una gran targeta de presentació a l’hora d’escoltar-la i saber el què diu. Una altra cosa diferent és saber si és ètic aprofitar-se’n de la imatge, el treball i la passió d’una nena. Les nenes i els nens, com a tals els hem de deixar actuar perquè creixin en una certa maduresa i al seu ritme. Però és que el mercat a més de manar fa demanda de nens/es, i mentre això no canviï, aquestes criatures seguiran sent objecte de les fílies i les fòbies dels seus pares o víctimes de les exigències del mercat, també de l’audiovisual.

No és ciència ficció, està passant, només cal veure els mitjans. Nens/es cantants, nens/es actors, nens/es anunci, nens/es cuiners… i, ara nens/es activistes. L’explotació infantil és un abundós negoci per a la gent que el practica, molts pares acostumen a ser els primers a aprofitar-se’n, però no els únics en lucrar-se de les excèntriques activitats dels menors. A la pregunta que qualsevol ésser humà es faria, la resposta és clara: No.

Les elits mai promocionen a cegues o sense estudi res, ho fan amb tota la intenció. Ho tenen tot a favor seu . Ara només cal que aquesta noia s’equivoqui, que es faci més gran, que es desinteressi sobre el tema, que li busquin i trobin un escàndol (o que l’inventin), per petit que sigui, per arremetre amb tota l’artilleria pesant i tot l’esforç d’un moviment quedarà desprestigiat, ferit de mort. És el que tenen les elits, quan el producte està a punt de caducar, el fan desaparèixer.

El fotut de tot això és que aquesta pobra noia no veu que l’estan portant a l’escorxador. Li fan creure que pregonant, duent l’esperit del missioner, cobrirà el planeta de flors i d’arbres. No n’és conscient (almenys fins ara) que s’ha ficat en una piscina plena de piranyes i creu que són peixos que només mengen plàncton.

La mentalitat de l’adult mig actual està limitada en quant als grans propòsits, aquest es limita a consumir i callar. Se’ls hi ha (ens han) domesticat per fer-nos creure que no es pot fer res. Per l’adult, el dia a dia és un repte evident a tots els problemes que se’t posen pel davant i molts no veuen més enllà. Ens han gravat a foc que estem condicionats a l’àmbit de la nostra supervivència i per art de màgia tota la resta ho arreglarà un altre, o ho faran des de dalt, digues-li, polítics, empreses o altres països més potents i preparats. Mentida. Els adults, en general ja no creuen en ells mateixos, en canvi, els nens no tenen filtres, ells saben que l’ésser humà és poderós i capaç de canviar les coses si hi posa voluntat.

Queda clar que el verd d’avui, és el nou vermell del passat i per això, des del poder i les seves sucursals han donat l’ordre d’engegar el ventilador de la merda contra qualsevol que aixequi el cap. El que afirma Greta Thunberg no és que sigui infundat o fals, està assenyalant i acusant a tot el sistema econòmic actual de ser la causa del desastre donades les característiques intrínseques com ara la forma de producció, entre d’altres i, el que es veu a totes llums.

No és ella sola la que opina d’aquesta manera, tenim també a Naomi Klein que porta un grapat d’anys picant pedra. Ens poden colar gripaus? I tant que sí, i sense manies. L’exemple més clamorós és el cas de la Nayirah, la fotogènica noia de Kuwait de quinze anys que davant un grup de congressistes dels EE. UU., va fer un esgarrifós testimoni de la brutalitat de les tropes d’Irak al seu país, el testimoni el van veure milions de persones. La sorpresa va venir després, un cop acabada la guerra, ningú coneixia a la tal Nayirah, es va comprovar que tot el que va dir era una gran mentida, però el mal ja s’havia estès. I de la noia mai més es va tornar a saber.

El cas és que tenim a Zulaikha Patel, una activista sud-africana contra el racisme que va començar als tretze anys. A Ahed Tamimi, quinze anys, una lluitadora pels drets del poble palestí, que ja ha tastat la repressió i la presó israeliana. A Artemisa Barbosa Ribeiro, disset anys, activista d’un poble indígena (Xakriabá) del Brasil i, ara li ha tocat el torn a Greta Thunberg. Quan es cansin d’ella (com ja ho han fet amb les altres), quan ja no doni joc, la deixaran de costat i es convertirà en una joguina trencada com tantes altres criatures que han estat utilitzades sense importar-los el seu futur.

D’aquí a un temps ens preguntarem: Què va ser d’aquella noia ecologista sueca? Exemples en tenim per comprar i per vendre com per imaginar-nos el resultat. Tot el que diu són veritats com a punys i el que importa no és si ho fa ella o una altra persona, perquè la realitat del macro problema climàtic seguirà estant ben present, amb Greta o sense Greta.

miquel mallafré, 3 de desembre de 2019

Related Articles

Deixa un comentari

cacaus Alternativa3