(«El preu de la llibertat és l’eterna vigilància» – Thomas Jefferson)
Liderar l’esquerra amb el recolzament de l’ABC i La Razón. Blanc i en ampolla. No cal tenir un doctorat en Ciències Polítiques per adonar-nos-en que el PSOE va a la deriva. Fa envermellir i avergonyeix fins les orelles. La foto (els anys no passen per a ells, els insignes socialistes), és el superlatiu de la infàmia, suportar una imatge com aquesta deu ser bastant dur per a una bona part de la seva militància. “Socialismo”, “ganar”, “España”, “ilusión”. Els conceptes més aplaudits des d’una primera fila plena de crosta. Allà estaven Narmer, Zoser, Snefru, Keops, Keffren, Mikerinos, Amenofis IV, Tutmosis III i Ramsés II, els quals acumulaven tantes decepcions històriques, que per por a fotre tot l’acte enlaire cap d’ells va pujar a parlar a la tribuna. L’eslògan “Cien por cien PSOE”, era el millor per a un aplec “vintage”.
Quan hi ha tanta aclamació per part de les mòmies dóna molt que pensar, ni Ghandi va tenir un recolzament tant “popular”. És molt probable que sàpiguen molt d’assumptes que no han vist la llum, però si callen, atorguen. És millor restar callats i que segueixin caient les rendes. Tota la banda junta. Veure la foto de l’entronització de Susana Díaz a Madrid, amb tot l’elenc en blanc i negre dient: “Por el PSOE y por Epaña” (ella ho pronuncia així), veient, com dic la foto, aquesta ens transporta a la IV dinastia de l’Imperi Antic del socialisme.
Discursos complaents i sense un missatge que faci vibrar el potencial electoral socialista. La reunió a Madrid per recolzar a la “lozana andaluza”, no passa de ser una demostració dels vells i tronats discursos que els van portar dels 202 escons als 90. A la primera fila tots els responsables de la desfeta. Però el millor de tot és que conscients del seu delicte, culparan a Pedro Sánchez que no va tenir ni l’opció de governar. No tan sols són els responsables de la corrupció, de les prebendes, de les privatitzacions, de les portes giratòries, del malbaratament propi, de les retallades públiques, de guanyar unes eleccions negant la crisis, del terrorisme d’Estat, dels GAL…, després de totes aquestes coses que els van enfonsar en els 90 escons, donen un Cop d’Estat perquè Rajoy governés enlloc de l’elegit pels militants socialistes i fa unes setmanes van votar a favor de l’Iceta, com també ho faran amb el TTIP, si es posa a tir, malgrat saber que els tractats de lliure comerç liquiden els estats del benestar democràtic europeu en favor de les dictadura de les empreses transnacionals.
No és que confiï gaire (gens) en Pedro Sánchez, però si guanya aquesta harpia de la Susana Díaz, el PSOE esdevindrà la filial oficial del PP (de fet, ja ho és) i de l’IBEX-35. Caldrà que es replantegin les sigles. Tenint en compte que l’única vegada que aquesta dona s’ha presentat a unes eleccions, i que els seus resultats no van ser com per tirar coets. Hi ha alguna cosa rere aquest personatge, al marge del màrqueting? Que n’és de justeta, l’han posat com a cap d’esquella, si el PSOE s’enfonsa o desapareix, ella serà l’única culpable. Ni amb la cosa al costat, la cosa funcionarà. Vaya putada, Zuzana!!!
miquel mallafré, 27 de març de 2017
Deixa un comentari