[Miquel Mallafré] Temps al temps

No Comment

L’única manera de sortir d’aquesta migranya crònica de si volem una Monarquia o una República, només té una solució: fer un referèndum. El que surti, ens ho menjarem sense guarnició i farem la digestió. És així com la ciutadania contribueix amb els seus vots a legalitzar i consolidar el que surti.

Totes aquelles persones que en aquests moments manifesten el seu suport incondicional a la corona, són els que ho fan per mantenir intacte l’ordre establert i, a la vegada, i de manera especial, els seus privilegis i els seus interessos. Són per norma general o de manera predominant gent gran i conservadora que defensen la corona en contraposició a la postura adoptada per les noves generacions que la tenen concebuda com una institució anacrònica, obsoleta i fora de lloc, com una institució incapaç d’oferir aquella estabilitat per a la que fou establerta, ans el contrari, en aquests moments no deixen de percebre-la com una font constant i principal de disgregació social i, sobretot territorial. La imatge familiar entranyable i de proximitat popular de Felipe VI difosa a través dels mitjans, no deixa de ser un rentat de cara, una operació cosmètica per emmascarar la base de podridura sobre la que s’aixeca la monarquia actual. Uns fonaments de cartró pedra sobre el que ara la sustenten i que vaticinen un període no massa llarg vida, diria que ja hi ha data per l’enderrocament.

“Totes aquelles persones que en aquests moments manifesten el seu suport incondicional a la corona, són els que ho fan per mantenir intacte l’ordre establert”

Que el rei no és el rei de tots els espanyols, ho saben fins i tot els mateixos que ho pregonen. El rei només és rei de la vella i sòrdida Espanya. La del PP, Vox i la Conferència Episcopal, però sense oblidar a la de Felipe González, Aznar & Cia. Tard o d’hora ens assabentarem dels enormes beneficis del saqueig de la corona, com per exemple, el del petroli de Veneçuela, el de l’AVE a La Meca, el de les pornogràfiques comissions o dels negocis que han permès a tots aquests vampirs de la política fer-se amb un bon coixí, que segons sembla els permet dormir de meravella.

Les brames de Felipe González, Aznar & Cia i l’ajut inestimable d’estúpids com Casado i Ayuso, ajuden bastant a aplanar el camí. Aquests dies circula un vídeo de suport al monarca. No més cal veure el personal que hi surt al publireportatge per saber de quin costat estem, difícil millorar el càsting. Tot un elenc de gent rància, caduca i geriàtrica, fent una creuada a favor d’un rei per que segueixi amb els seus privilegis i corrupteles, per seguir sent cortesans i vassalls, individus que recolzen a una institució obsoleta que viu d’esquenes a la realitat social.

Tota la gent que hi surt li fan un sentit homenatge a l’Edat Mitjana. La monarquia s’ha guanyat a pols el rebuig i el fàstic d’una gran majoria de les ciutadania del país, diria que ha fet tot el possible per autodestruir-se. Escàndols, tràfic d’influències, 23-F, parents lladres, gendres peculiars, infantes sense memòria, comissions indecents, descendència idiota, matar espècies protegides, Corinnes i més Corinnes…, però la cosa no ve d’ara, porten segles fent el mateix. Només ells són els responsables de la nefasta imatge que s’han apropiat.

Tornant al referèndum, preguntar sobre Monarquia o República, és preguntar: “Vols ser súbdit o ciutadà lliure que pot elegir al seu cap de l’Estat?” La Monarquia no és qüestionable, és eliminable per pura coherència, per pura lògica. Si la Monarquia no estès en perill, no hi hauria tants esgarrapacristos recolzant-la. El problema és que el megàfon el tenen ells i només n’hi ha un. En resum, la Monarquia espanyola és com Pablo Casado, un paio que aprova sense presentar-se, ja que si ho fes, llepava.

P. S.

No es pot deixar de banda a tota aquella fauna capaç de cremar Espanya abans que aquesta sigui republicana una vegada més. Capisci?

miquel mallafré, 15 d’octubre de 2020

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre