Una dada que no hem d’oblidar és: en quin moment hem assumit que hem d’odiar els russos perquè la televisió ho diu? Una altra dada és que les guerres s’aproven als Parlaments, li diuen democràcia i compliment dels Drets Humans. Enteneu? Els mateixos que les aproven són els mateixos que després imposen sancions sabent que el principal perjudicat serà la ciutadania d’un costat, la de l’altre i els col·laterals. En quin moment t’aixeques del llit i et fas enemic d’un rus, d’un ucraïnès, d’un americà, d’un iranià, d’un xinés, d’un afgà, d’un alemany, d’un colombià o d’un polonès. En quin moment?
Les sancions no afecten (a l’engròs i mentre es pagui encara que la inflació sigui del 8%) al mercat del gas i el petroli ni al comerç de diamants, o a cap altre article de luxe. En quin moment ho consentim? Els que construeixen per oprimir i dominar rivalitzen i s’odien, però els morts sempre són els mateixos: els que no s’odien ni competeixen. Quan la ciutadania crearà uns procediments per què les guerres que no fabrica es dirimeixin entre la classe dirigent i les oligarquies?
El que havia de ser una guerra llampec (la Blitzkrieg), que seria barata i eficaç, va camí de convertir-se en una llastimosa guerra de desgast amb un inimaginable cost per l’autocràcia russa i els dos pobles, el rus i l’ucraïnès. A l’altra banda, Europa li ha vist les orelles al llop amb massa claredat i està canviant els seus criteris de manera immediata. Aquesta guerra, no cal ser un expert, tindrà uns efectes secundaris pèssims per a Europa, però potser tindrà també algun de positiu. El renaixement i el rearmament de la consciència europeista i la percepció que devem ser autosuficients en tots els aspectes. La globalització ha deixat de ser fiable i barata, és un fet. Tenim la tecnologia necessària per arribar a tenir un alt grau d’autosuficiència i només en fa falta la voluntat política per fer-ho. La defensa de la nostra cultura s’ho mereix. D’altra banda, i tocant de peus a terra, no veig massa solucions per cap costat i ningú les dóna, només certa premsa i polítics de tercera fila que l’únic que fan és enfonsar-nos més i més en aquest fangar. S’ha d’evitar que tot vagi a pitjor potser canviant de tàctica i per evitar que la ciutadania ucraïnesa no pateixi ni un dia més els desaforaments de tanta gent amb les seves vides i el seu patiment.
“Quan la ciutadania crearà uns procediments per què les guerres que no fabrica es dirimeixin entre la classe dirigent i les oligarquies?”
Enteneu-me el que diré. Putin, probablement no serà el pitjor culpable, ell té les seves raons, nefastes i equivocades, per descomptat. Però també, no s’entén que els ucraïnesos puguin sostenir a Zelensky com a única veu culpable de no evitar la massacre del seu propi poble en nom de l’heroisme, i podria ser el govern d’Ucraïna el que es fes amb el comandament provisional per prendre les decisions del país per quan abans es fessin les veritables negociacions. La primera cosa és trobar un “alto el foc immediat” i després parlar, parlar i parlar fins aconseguir la pau i uns tractats internacionals que evitin les putes guerres, els morts, la misèria i la terrible amenaça d’una Guerra Nuclear en la qual tots ens aniríem al carall. Deixo de banda l’ONU perquè ningú sap el que fa ni què pinta incrustada aquí, en aquest món, com també els EE.UU. amb les més de set-centes bases militars repartides pel món i que sempre obté rendibilitat i progrés en els seus negocis de venda d’armes, gas, petroli i d’altres mercats, sent els europeus i uns quants països més els que acabarem pagant “la factura”.
“La globalització ha deixat de ser fiable i barata, és un fet. Tenim la tecnologia necessària per arribar a tenir un alt grau d’autosuficiència i només en fa falta la voluntat política per fer-ho.”
Solucions? A veure si algú les troba, perquè els altres només podem contribuir amb alguna opinió i cenyir-nos el cinturó, tal com ens van repetint: “Venen temps difícils”. Ara com a novetat tenim que dels creadors de la llista negra d’activitats antiamericanes (Joseph McCarthy), ens arriba la llista negra d’activitats antirusses. Un teva i meva per una minoria amb corbata i que el problema més gran de la seva vida el troben en si han de portar el gos al psicòleg.
Acabo, costa d’entendre com un periodisme que vol ser de qualitat i professional només adopta la mirada d’un ciclop sobre aquest conflicte. Que Putin és un feixista competint amb altres dictadors per entrar a la història, queda clar. Però que els EE.UU. i la seva estratègia bèl·lica per salvar el poc que li queda de potència internacional utilitzant a la feble UE, també. En poques paraules, es tapen l’ull sa i miren per l’ull borni. I són capaços d’arrencar-se l’ull sa i quedar-se cecs per comprovar com Rússia se’n treu un.
miquel mallafré, 9 de març de 2022
Deixa un comentari