Veure les imatges d’una nena de 10 anys, Nadine Abdel-Taif, de la Franja de Gaza, plorant mentre desconsolada assenyalant les runes i la destrucció causada pels míssils israelians després d’un bombardeig, dient: “No puc fer res… només tinc 10 anys”, i que Israel faci extensiva la brama per convèncer-nos que si critiquem la seva desmesura a Gaza i Cisjordània és perquè som antisemites, es fa difícil d’adjectivar. Encara més sabent que no és cert i que mai ho serà. Sense cap pudor, s’atorguen de manera interessada la representació de tots els jueus del món, però saben que mai tindran aquesta premissa, són un Estat criminal que taca el nom de la seva religió i dels seus fidels per interessos territorials.
Arribarà el dia que es castigui l’apologia del sionisme com ha passat amb el nazisme? El que fa Israel des de fa dècades se’n diu “neteja ètnica”. Totes les persones que afirmen que si són jueus no poden ser nazis, ves per on han aconseguit la quadratura del cercle. Si no, que li ho preguntin al difunt Ariel Sharon, el personatge que va aconseguir que jueu i nazi fossin la mateixa cosa. Nazis són els que fan coses nazis, encara que siguin jueus. Quina diferència hi ha entre els nazis del segle XX i els israelians dels segle XXI? Aquí no es pot parlar de guerra. Una guerra és quan es declara un conflicte bèl·lic entre dos Estats que tenen exèrcits i combaten entre ells. Els palestins no tenen exèrcit, perquè als Acords d’Oslo (1993), es va decidir que no tenien dret a tenir exèrcit. Queda clar?
Amnistia Internacional, va definir la Franja de Gaza com “la presó més gran a l’aire lliure del món”. Allà, un infant, una dona, una persona qualsevol que tingui càncer no pot ser tractada perquè no tenen mitjans per fer-ho. Dos terços dels casos, Israel, no els permet sortir per que siguin tractats a d’altres territoris. Costa de creure tanta crueltat, costa de creure que a hores d’ara s’estiguin cometent aquestes atrocitats contra un poble que l’únic que pretén és que el deixin viure en pau, que en els Acords d’Oslo va cedir de forma altruista el 78% del seu territori a la potència ocupant a canvi que se’ls permetés construir el seu Estat palestí en el 22% del territori restant, i com podem comprovar a dia d’avui no se’ls permet fer-ho. Dit això, l’argument que els dolents són els de Hamás sempre m’ha semblat pixar fora tinter. El primer, que hi hagi palestins que maten a palestins, no justifica que hi hagi israelians matant a palestins. Segon, potser si no haguessin de defensar-se d’uns agressors, el braç armat de la causa palestina desapareixeria. Per últim, que els governs egipcis hagin estat uns incompetents, no els treu ni un bri de culpa a les matances de palestins per part israeliana. No estic dient ni vull fer creure que els palestins són unes ànimes de càntir que no farien mal ni a una mosca. Només es tracta de veure que existeix una situació d’abús més que evident, la del fort contra el feble. Israel hauria de tenir més tacte en les seves accions, de fet, ha aconseguit ser un país que literalment ningú el vol, i amb els successius governs de dretes-religiosos-nacionalistes arnats, no fan massa amics a nivell global. El dia que quedin desprotegits, pel motiu que sigui o perquè a les potències mundials no els caiguin en gràcia, les seves accions després de més de cinquanta anys els passarà factura, ja que s’hi sumaran els àrabs, els rojos i els feixistes que els porten entre cella i cella.
L’estratègia constant del: “bombardeig selectiu de precisió d’una escola, d’un centre hospitalari, que si una llançadora de coets, etc.”, no sé, alguna cosa com un alto el foc incondicional, intercanvis tipus, “jo t’aixeco aquestes restriccions, tu m’entregues aquests míssils casolans que guardes al rebost”, d’això se’n diu “taula de diàleg”. Però ja se sap, demanar-li una cosa similar als nacionalistes de dretes amb tirabuixons i als jihadistes és com escombrar una escala cap amunt. Així que haurem de deixar que els seus Deus segueixin amb els seus plans: nens i nenes palestins esgarrats o morts, avui i extermini de jueus, demà. L’ésser humà és meravellós.
Aquest és un conflicte enquistat, complex i etern. La realitat és complexa i per norma es tendeix a simplificar-la. No podem oblidar que Hamás fou creat i recolzat per Israel per dividir al poble palestí. Israel, deixa reduït a la mínima expressió el territori palestí. Israel, no vol de cap de les maneres que sigui possible un Estat Palestí. Israel, vol que els palestins se’n vagin, perquè volen el Gran Israel. Cada vegada més el territori de Palestina és més una presó. Quan es parla dels palestins com a força terrorista, no ens equivoquem, utilitzen els mitjans que tenen per defensar-se de les agressions externes, estan en el seu dret. O és que també hauré de llegir o escoltar que la Resistència Europea a l’Ocupació Nazi van ser uns terroristes per posar bombes? Insisteixo, això d’ara és neteja ètnica pura i dura amb la passivitat dels EE.UU., de la UE i de tots els països que es posen de perfil amb el lobby jueu. Amb el poc que els costaria als palestins deixar-se exterminar en pau, oi? És que hi ha pobles que no respecten res de res del que diuen els poderosos.
Per acabar, no voldria deixar passar l’ocasió sense fer esment de l’anàlisi (curt, molt curt) que ens ha deixat la gran estadista de talla mundial, Isabel Díaz Ayuso sobre un conflicte com aquest: “Estimo d’Israel i del poble jueu la seva defensa de la llibertat i de la vida. Per això un dels primers actes serà el que personalment estic organitzant sobre l’Holocaust. Com vam arribar a allò? Alimentant l’odi i l’antisemitisme, dos esports podemites”. La seva visió entre opressor i oprimit, com sempre, és ciclòpia.
miquel mallafré
19 de maig de 2021
Deixa un comentari