[Miquel Mallafré] Topografia actual

No Comment

Jutges i fiscals ideant uns delictes que no han existit a Catalunya. Uns altres jutges deixant anar a violadors, militars i policies. Un Tribunal Suprem vessant-la a cada resolució. Un Govern al que li fan xantatge els familiars d’un dictador, els empresaris o les elits. Guàrdies Civils maquinant amb jutges delictes de terrorisme inexistents. Un terç de la judicatura del país és de l’Opus Dei. La ultradreta més reaccionària espanyola organitzant mítings sense que ningú els aturi. La Banca marcant agenda política.

Una monarquia anacrònica a la qual l’Estat li ha de tapar la corrupció. Unes elèctriques indecents. Un Tribunal Suprem, una Audiència Nacional, un Tribunal Constitucional i un CGPJ, polititzats cap a la dreta. Una política espanyola en mans del poder judicial. Una divisió de poders inexistent (darrer exemple el protagonitzat pe Marchena-Batet, contra el diputat Rodríguez). Ministres i diputats mentint sense despentinar-se. Un feminisme molest. Magistrats patriòtics protegint a polítics i autoritats de l’Estat.

Líders de partits polítics d’ultradreta provocant a domicili. Assetjament continu contra partits polítics incòmodes. Delinqüents que treballen per l’Estat, en llibertat. Presos polítics. Polítics a l’exili. Secretària del PP espiant a qui calgui. Villarejo, amunt, Villarejo, avall.

Els sindicats obrers, desapareguts. Immigració descontrolada. Una societat civil conformada i submisa. Com et manifestis i no els agradi pots anar a la presó. El masclisme arribant a les més altes cotes. L’anomenada esquerra, hipnotitzada. Els drets, les llibertats i les voluntats, sota mínims. Una LGTBI perseguida. Un líder del PP dient que no són un partit corrupte i que ells són la regeneració política, que és com escoltar Heinrich Himmler defensar els Drets Humans.

No és qüestió de mitjans, aquest país està mancat d’una cultura democràtica potent. Aquí es va passar (tornem-ho a repetir) d’un règim dictatorial a una democràcia sense depurar res i ningú, després van desmobilitzar la societat un cop es van aconseguir les llibertats oportunes, quaranta anys de dictadura van deixar una societat covarda, espantada, desmobilitzada i amb por, és per això que vàrem tenir un 23F.

Aquest país sempre segueix esperant que “algú” solucioni els problemes, mai s’ha corregit aquest dèficit, encara arrosseguem aquest llast i aquesta por que el ciutadà pugui exercir el seu dret a canviar les coses. Ens pugen la benzina, la llum, el gas, et retallen drets, es poleixen la caixa de les pensions, rescaten als bancs, es finança l’Església, no paren de desnonar a ciutadans i el feixisme passa per un moment daurat d’intimidació. Galdós panorama.

miquel mallafré, 28 d’octubre de 2021

Related Articles

Deixa un comentari