Pedro Sánchez li demana a Maduro que en vuit dies convoqui unes noves eleccions. Està Espanya ara mateix com per posar-se en novel·les de cavalleria? Espanya pot donar lliçons de democràcia a algú? A més sentir bramar al del màster i al del nas encetat, dos individus que mai han condemnat el franquisme, fa molta cosa, ells que no tenen cap mena d’autoritat moral per condemnar a cap dictador. Quinze mesos amb presos polítics i gent a l’exili, judicis polítics, corrupció vessant per tot arreu, judicatura de saldo, Llei Mordassa amb la qual s’han dedicat a perseguir cantants, titellaires, pallassos, humoristes…, està la democràcia espanyola com per treure-la a passejar cada diumenge. Qui és Espanya per reconèixer a un govern no elegit pel poble? No tenim prou merda aquí? Un cop obert el preàmbul, anem a pams.
“Per què tant d’interès amb Veneçuela i no amb la resta del món amb dictadors, sense democràcia i que es passen pel folre els Drets Humans?”
Algú ha arribat a ser tan ingenu de pensar que Pedro Sánchez actuaria amb autonomia? Sota les ordres de Washington, igual que en el seu moment González, Aznar, Zapatero i Rajoy, Sánchez, farà el que li diguin. Preguem als déus que no sigui -a més- un ministre socialista el que encapçali l’estossinada, com en el seu dia li va tocar el marron a Javier Solana al capdavant de l’OTAN amb les matances a l’antiga Iugoslàvia. Pedro Sánchez, en aquests moments, està en mode pànic electoral i ha comès un error esperonat per la dreta més reaccionària del país: elevar a un colpista a president de Veneçuela, així de senzill. Què li costava a aquest saltamarges seguir al peu de la lletra la línia comú de la UE? Es pensa que els mitjans de la dreta cavernícola deixaran d’atiar el foc i no seguiran deixant-lo a caldo? Ja se sap, quan un és justet és una desgràcia, si a més té poder, la cosa és perillosa per a tothom. Les empreses espanyoles a Veneçuela ho pagaran car, si la situació va a més i s’embolica amb EE. UU., Rússia i la Xina, estarem en primera línia per rebre “lo nostre”. Per què tant d’interès amb Veneçuela i no amb la resta del món amb dictadors, sense democràcia i que es passen pel folre els Drets Humans? Ah, el petroli i d’altres foteses, oi? Si n’hi ha negoci, són dictadures amigues, si no, són la pesta com Maduro. Però estic tranquil ja que faran el mateix amb Aràbia Saudita, veritat? Estem vivint en un món fingit que després tanca les portes als immigrants que ells mateixos produeixen. Fàstic.
És un cop d’Estat amb manual d’instruccions, cosa que no ens hauria de sorprendre si visionem una mica la història i veiem la llarga processó de cops d’estat perpetrats pels EE. UU. al continent llatinoamericà. És el joc etern dels presidents americans (el seu Risk) i els seus aparells d’estat. Si les regles democràtiques de qualsevol estat de dret ells veuen que poden arrabassar-se-les, ho fan sense cap mena de decència, aprofitant l’aparell judicial, institucional i mediàtic, les regles estan per saltar-se-les, a més ho fan de manera constant, és el mètode bàsic per dominar el món al preu que sigui.
A manera de resum: es van convocar unes eleccions presidencials fa molt poc, l’oposició no es presenta perquè saben que les perdran. Torna a guanyar Maduro. L’oposició no el reconeix, l’oposició, nomena al President del Parlament del país. Trump, Bolsonaro, Macri i d’altres il·lustres personatges de la dreta més cafre reconeixen com a President a l’opositor. A Espanya, els que titllaven a Pedro Sánchez de colpista per guanyar una moció de censura no volen dir-li cop d’Estat a tot el que està passant a Veneçuela. La UE mira, observa, escolta i calla, fins que es posa de costat i demana noves eleccions (el que a la pràctica és posar-se al costat de l’oposició). Els opositors veneçolans que viuen a Madrid al barri de Salamanca (no a Vallecas o La Latina), es manifesten a la Puerta del Sol amb Casado i Rivera onejant la bandera veneçolana davant la premsa en primera fila. El Govern d’Espanya no els envia els antidisturbis.
“És un cop d’Estat amb manual d’instruccions, cosa que no ens hauria de sorprendre si visionem una mica la història i veiem la llarga processó de cops d’estat perpetrats pels EE. UU.”
Malgrat totes les reserves polítiques, totes les ombres, tota la penúria i tots els excessos, la desgràcia de Veneçuela és tenir molt petroli i d’altres riqueses naturals, per tant, una cosa així els EE. UU. no ho pot permetre. L’intervencionisme és una necessitat malaltissa que els governs americans tenen amb Llatinoamèrica, ho porten a l’ADN, és una evidència que no admet massa discussions, una realitat. Des de Mèxic fins a Xile, passant per la darrera intervenció a Hondures, la cosa sempre acaba donant com a resultat “fugides massives” o “migracions descontrolades”. Això és una guerra per dominar i posseir els recursos naturals a nivell mundial per part dels grans oligarques. L’autoproclamació del tal Guaidó com a president de la República de Veneçuela s’ha d’inscriure en la nova modalitat de “cops d’Estat judicials o cops constitucionalistes”, una nova forma més moderna als cops d’Estats clàssics amb militars manipulats i analfabets recolzats per EE. UU i les elits locals. El tal opositor Juan Guaidó no és un president legítim.
Quan les lleis de la democràcia liberal que ells mateixos han implantat ja no es respecten, llavors treuen a passejar a la burgesia benestant, les forces reaccionàries i el feixisme per solucionar el problema. Fa feredat veure i escoltar els líders polítics d’arreu sobre aquest afer. El nivell individual és per amagar-se sota les pedres. No hi ha idees pròpies, només consignes i informació treta dels mitjans de comunicació afins a la dreta més casposa. Llegiu, penseu, seguiu llegint i seguiu pensant, torneu a llegir, ho digeriu i després, opineu. Doncs, no hi ha manera. De debò, que hi ha tanta gent que volen ser alliberats per l’amic Donald Trump? La ignorància no és innocència, sinó més aviat un crim. Si la cosa no surt com pronostiquen els mitjans comprats per la dreta o no els agrada, demanaran l’equivalent al nostre 155 com a lloros? De fet, és el que acaba de passar, perquè l’oposició tal com he dit abans, no es va presentar a les eleccions i ara han muntat aquest circ perillós.
miquel mallafré, 27 de gener de 2019
Deixa un comentari