Assumim-ho, ens van vendre un producte defectuós i, com acostuma a passar amb el temps s’ha espatllat fins a arribar a l’estat lamentable en què es troba en l’actualitat. Des de la base, la Constitució Espanyola de 1978, està viciada i veiem com només protegeix els privilegis de qui van donar el Cop d’Estat de 1936, al rei, a l’església i als bancs. La Constitució la van parir set pares: tres de la UCD, partit sorgit de la monarquia i el franquisme. Un d’Aliança Popular (després PP) partit afí al feixisme i el capitalisme. Un del PSOE sector renovat. Un de Minoria Catalana i un altre del PC (euro comunista per aquell llavors).
A hores d’ara ho hem pogut comprovar, tot va estar pensat des d’abans de morir el dictador. Ens van enganyar. La nostra por va fer la resta de la feina i, continuen amb l’engany i l’estafa, cada vegada juguen més fort, no s’adonen de com i de quina manera les coses han canviat. Que el franquisme no ha desaparegut, ho demostra el fet que des de fa tres anys, cada vegada més partidaris seus s’atreveixen a sortir de l’abocador de merda on estaven desats. Que el franquisme no ha desaparegut, ho demostra el fet que hi hagi membres de partits legals de la dreta més rància com PP, Cs i Vox, que reivindiquen directament el seu ideari. Que el franquisme no ha desaparegut, ho demostra el fet que no existeixin lleis contra el seu enaltiment i la seva apologia, com sí existeixen en altres països europeus.
Tota anàlisi i diagnòstic precisa sempre d’un referent. Espanya necessita una base zero total. Hauria de fer una bona selecció de personal en totes i cadascuna de les institucions bàsiques i a partir d’aquí fer un projecte nou, ambiciós, possibilista, que anés orientat al futur de manera integradora. Però una cosa així la veig impossible, tant per l’absència total de polítics amb visió, perspectiva estratègica i rigor. Polítics orientats a un futur possible en lloc de polítics que només saben defensar un passat que s’esmicola, que no es pot defensar ideològicament i que és una ruïna en el terreny econòmic, judicial, polític i territorial. A més, si la ciutadania no està massa predisposada, millor no escriure ni el diagnòstic ni el pronòstic. Diria que en molt pocs països del món existeix una justícia com la d’aquí, dissenyada ad hoc, per a polítics, banquers, jutges, magistrats, fiscals, capellans, funcionaris, reis i fauna afí diversa. Després està la justícia ordinària (com el seu nom indica és ordinària total) que és per a la resta de mortals i que s’aplica amb un rigor descarnat. La justícia és igual, bla, bla, bla… Sentències exemplars humiliants per a uns i sentències ridícules per a uns altres. Quan la justícia arriba tard i a més no és imparcial ni igualitària deixa de ser-ho. No sé si queda clar?
En resum, el Cop d’Estat de l’any 36 fou executat per militars afins al retorn del rei Alfons XIII, passat un temps prudencial es van apuntar altres generals, entre ells Franco que més tard els va trair a tots (amb això tenia la mà trencada) i es va quedar amb tota la menjadora. Des de llavors, no hi ha hagut democràcia, només quaranta anys de dictadura i quaranta més de propina borbònica. Total, tot el que ha sorgit després sempre ha sortit amb defecte de fàbrica, era defectuós.
Si gratem una mica, ens adonem que no hi ha cap estament que no estigui tarat o podrit. Hem tingut i tenim a uns polítics lladres que han saquejat el país de dalt a baix, han corromput tot el que han tocat, han reprimit a la població, han controlat els mitjans, han empresonat a opositors, han perseguit a artistes, han degradat l’Educació i la Universitat, s’han carregat la Sanitat pública, han tret a passejar el terrorisme quan han volgut, han mantingut a una Monarquia i a una Església arnada, lladre i autoritària…, etc. etc., etc. Doncs bé, en una situació com aquesta encara hi ha gent que té la barra de dir que Espanya és una democràcia bastant normal. En resum, la Constitució no s’ha de reformar, s’ha de fer nova i per això necessitarem molta sort, malgrat que la ciutadania no ho sàpiga.
Miquel Mallafré
5 d’octubre de 2020
Deixa un comentari