[Miquel Mallafré] Volen un nou 23-F?

No Comment

Mentre la delinqüència ocupi la dreta política d’aquest país, hem d’assumir que voldran guanyar a la brava tot el que perdi a les urnes. És la dreta més radical de tot el panorama europeu, alimentada per la ideologia “tradicional” espanyola, autoritària fins a la repugnància, reaccionària i liberal fins a un límit. Una dreta que no té parió amb cap altre de l’Europa Occidental, identificada sempre amb la ultradreta i amb cap altra similitud europea, exceptuant Euskadi i Catalunya, dos països influïts pels nacionalismes alliberadors de dretes democràtiques i antifeixistes.

A part de l’herència autoritària i reaccionaria esmentada, la victòria feixista a la Guerra Civil i l’estranya transició espanyola que va deixar intacte l’aparell de l’Estat franquista, és el que ha permès aquesta anomalia social. Hi afegiria també, que Cs no va ser “creat” com un “Podemos de dretes”, simplement la nissaga, l’Ibex 35 i el ‘Deep State’ van aprofitar l’existència d’un partit ultranacionalista espanyol, neoliberal i autoritari, dirigit per un demagog populista (Alberto Rivera) que es creia la reencarnació de José Antonio i que estava disposat a fer el treball brut que necessitava l’oligarquia, ell, a les urnes, els altres als tribunals i uns altres a les clavegueres de l’Estat, només l’aparició d’un partit més obertament feixista, els ha tret de la primera fila en prendre-li els votants.

Sinistres poders ideològics dins dels òrgans de poder, macro poders econòmics, gegantins grups de pressió…, i tots ells escombrant al favor seu en contra del bé general. És per això que gairebé bé tot està ple d’injustícia, de coses mal embastades i pitjor executades. El ciutadà comú no té accés a res, se l’entabana contínuament i se li oculta tot.

La manipulació constant dels mitjans i la llibertat d’expressió restringida donen com a resultat uns mitjans de comunicació manejables per a la ciutadania. Tertúlies estèrils poblades d’”experts” capaços de parlar de macroeconomia, canvi climàtic o del cicle biològic de la col, passant per episodis on arriben a silenciar a periodistes perquè no parlin del que no convé parlar, allò de “matar al missatger” o pitjor encara “autocensurar-se”, per no esmentar els anomenats periodistes “col·laboracionistes” que haurien d’estar denunciats pel mateix gremi i no per gent estranya o anònima.

I aquesta és la porqueria de democràcia que tenim. Grups de poder franquistes, reaccionaris, que es creuen amb el dret diví de decidir qui governa. L’executiu actual assumeix que s’enfronta a la resistència de sectors ultraconservadors de l’Estat i que les cúpules del poder judicial, les forces de seguretat i la patronal s’han afegit a la campanya del “acoso y derribo” de les dretes infectes.

Tornem a estar en aquell dilema: Qui té el Govern té el poder? El Govern sabem qui el té, però el poder el tenen els feixistes, no hi ha més. Allò tan sabut de què els franquistes segueixen amb i en el poder. Si ja no suporten (tolerar queda massa suau) que governin uns altres que no són els seus, menys encara que els vagin traient el poder. Netejar el franquisme instal·lat a les institucions és difícil i costós. Però almenys s’ha d’intentar minimitzar-los i això passa per apartar, sancionar i renovar les cúpules judicials i les de les Forces i Cossos de seguretat de l’Estat, igual que les seves bases.

En una democràcia no és de rebut obrir una investigació judicial basada en informes manipulats, boles, mentides i tergiversant les declaracions dels testimonis, això no ho fa un guàrdia civil o un policia perquè vol, sinó per ordres superiors i cap jutge ho porta endavant veient un informe semblant. Quan un servidor públic representa una amenaça per raons diverses, o calumnia a polítics, Govern o col·lectius diferents, se’ls ha d’apartar o sancionar tal com ho fan amb la resta de mortals.

Cap policia pot dir que “encara hi ha moltes cunetes per els ‘rojos’ o “que aniran per els ‘rojos’”. Jutges, policies, Guàrdia Civil, militars, han de ser com la dona del Cèsar, no tan sols ha de ser honesta, sinó que ho ha de semblar. En fi, aquella dreta que fou la responsable de la Guerra Civil l’any 1936, si es donessin les circumstàncies internacionals necessàries, recolzarien una nova Guerra Civil, no tingueu cap mena de dubte. Si aconsegueixen el poder, no el tornaran a deixar mai.

miquel mallafré, 4 de juny de 2020

Related Articles

Deixa un comentari