Que l’ANC deu fer una nosa espantosa a alguns, és obvi; potser els fa ràbia i tot. Com combatre una entitat civil que té com a únic objectiu assolir la independència per via democràtica, que s’autofinancia amb les quotes dels seus associats, que es à estructurada en forma de xarxa per tot el territori, i que compta amb tot un exèrcit d’entusiastes voluntaris? He dit exèrcit?
Algunes veus diuen que són els soldats del procés, però potser aquesta definició no és del tot acurada perquè els soldats cobren per executar ordres sense qüestionar-les, i, en canvi, el perfil de col·laboradors de l’entitat és de caps pensants; gent assedegada d’informació i de debat sobre
l’actualitat política, amb grans dosis d’iniciativa i creativitat. És precisament per això que l’ANC és una entitat complexa. Si els voluntaris es limitessin a ‘complir ordres’, seria fàcil de gestionar; però els socis i col·laboradors tenen el seu propi criteri, i molt sentit crític, batallen per la dignitat de construir un estat millor per a tots, i les seves armes són els arguments i la perseverança. Per això les propostes han d’estar explicades, ser enteses i c mpartides. Per dirigir l’ANC no es necessiten les qualitats d’un general, sinó més aviat l’habilitat d’aquell monarca del Petit Príncep, d’Antoine de Saint Exupéry, el qual sabia que per tal de ser obeït havia de manar allò que la gent volia fer.
Què vol la gent no sempre és clar en una entitat tan plural on, lícitament, la gent veu les coses de manera diferent, sobretot en moments complicats. Com més delicat és el moment, més exigent s’és amb l’Assemblea. Se li exigeix que reaccioni amb immediatesa. Si no l’encerta, se li retreu que s’hagi precipitat i que no hagi madurat prou les propostes. Si hi ha tres possibles formes d’acció, i en trien una, de seguida es farà sentir el soroll de les veus dels qui haurien triat aquella altra o la de més enllà. I, com que a pilota passada tothom es torna savi, de seguida utilitzen aquella perìfrasi verbal tan antipàtica ‘HAURÍEU D’HAVER…’ que una servidora procura no utilitzar mai perquè és estèril, i perquè mai sabrem si les conseqüències del segon o el tercer camí que no s’han pres ens haurien estat més beneficioses.
És ben sabut que la millor manera de no cometre errors és no fer res. Però l’ANC existeix per a fer: fer costat a les institucions dipositàries del nostre mandat, sumar gent al procés per ajudar a crear una majoria social al més nombrosa possible, exigir la unitat d’acció de les forces polítiques compromeses amb el nostre objectiu. Per tant, de vegades s’equivoca; però, a diferència d’altres, sap reconèixer els errors -qualitat primordial per aprendre’n i no repetir-los-, disculpar-se, si cal, i recalcular la ruta. El millor dels GPS es torna boig uns segons abans de trobar les noves coordenades, però les acaba trobant.
Per descomptat que no podem deixar de fer crítica constructiva, però hem de ser conscients que n’hi ha que tiren dards tòxics sobre l’entitat amb l’únic fi de desprestigiar-la, debilitar-la, de sembrar la malfiança entre nosaltres per impedir-nos anar a la una, la seva única esperança d’obstaculitzar el nostre somni.
Si no ho heu fet, encara sou a temps de sumar-vos com a part activa en el desenllaç d’aquest procés, de baixar al carrer i participar, sabent que no podran res contra un poble alegre, unit, i combatiu.
Pepi Oller i Comellas
Deixa un comentari