[Rosa García] Repensem les polítiques econòmiques locals, repensem l’economia local

No Comment

En un moment com l’actual, de canvis i reptes a molts nivells, el paper de les ciutats i de les administracions locals és fonamental. I ho és especialment en el cas del disseny de les polítiques econòmiques que es poden implementar a nivell local i que impliquin propostes concretes.

En els darrers anys i, degut a la crisi econòmica, les administracions locals han rebut molta pressió per a cobrir les necessitats i les demandes més urgents de les seves poblacions, que no eren satisfetes per part de les administracions públiques superiors (autonòmiques i estatals). De manera que, malgrat la teòrica distribució competencial entre els diferents nivells d’administració, la crisi ha fet que de facto aquesta distribució competencial hagi estat una altra de molt diferent. Malgrat que d’entrada les administracions locals tenen un protagonisme limitat en la introducció d’algunes mesures de política econòmica, cada vegada s’han vist més abocades a introduir o a dissenyar mecanismes per a buscar solucions als problemes més urgents que afectaven els seus municipis. No oblidem que són el nivell d’administració pública més propera la ciutadania.

“Hi ha una escletxa entre les competències que políticament se li volen atribuir als ajuntament i les competències que estan acabant assumint, de manera ineludible, sense ingressos addicionals i amb les restriccions que implica l’objectiu d’estabilitat pressupostària.”

Tanmateix, davant de tota aquesta problemàtica, el Govern Central va optar per l’aprovació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (Ley 27/2013), segons la qual les atribucions competencials dels ajuntaments quedaven clarament retallades. Cal tenir en compte que en preàmbul d’aquesta llei diu textualment que “la reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola, en la seva nova redacció donada en 2011, consagra l’estabilitat pressupostària com a principi rector que ha de presidir les actuacions de totes les Administracions Públiques”.

Afortunadament, i davant de les crítiques que havia rebut la LRSAL per part de diferents agents socials i governs autonòmics, el novembre de l’any 2015 el Govern Central va decidir suspendre les reduccions de competències als ajuntaments, previstes per la llei, per exemple, en matèria d’atenció primària de salut, serveis socials i educació. I aquest març passat el Tribunal Constitucional va ratificar aquesta decisió quan va declarar inconstitucional una part de la LRSAL.

Per tant, queda clar que hi ha una escletxa entre les competències que políticament se li volen atribuir als ajuntament i les competències que estan acabant assumint, de manera ineludible, sense ingressos addicionals i amb les restriccions que implica l’objectiu d’estabilitat pressupostària.

En aquest context, quin és el marge d’actuació dels ajuntaments i de les administracions locals?

Com deia la ILO (International Labour Organization) en el document “Foment de les economies local” (2014), ens podem preguntar si els governs locals tenen la capacitat i els recursos per a estar a l’alçada d’aquestes noves obligacions.

Per a poder assumir tots aquests nous reptes cal una redefinició del concepte de polítiques econòmiques locals, que tenen unes especificitats concretes. Per exemple, és necessària una revisió de l’avaluació de l’eficiència en la despesa pública a nivell local. Parlar d’eficiència en termes econòmics implica referir-se al fet de treure el màxim profit dels recursos utilitzats que, massa sovint, es tradueix en aplicar exclusivament el criteri del cost mínim. Si això ho apliquem en el cas de la despesa pública implica fer una avaluació només en funció del cost del servei o del producte subministrat. Però, tal i com qüestiona el think tank britànic “The New Economics Foundation”, per què intentar avaluar el grau d’eficiència en la despesa pública local només en funció del resultat? Per què no tenir en compte una visió més amplia i valorar aspectes com l’impacte d’aquesta despesa en l’estímul a l’economia local?

“El govern de la ciutat ha fet una diagnosi per a detectar els problemes de la nostra economia local i poder prendre les mesures necessàries per a resoldre’ls? Està fent les redefinicions necessàries que requereix la implementació de les polítiques econòmiques locals en el moment actual?”

Aquesta redefinició també passa per a introduir canvis en la manera com s’implementen aquestes polítiques econòmiques locals. Quan es parla dels actors implicats en el disseny de les mesures de Política Econòmica, tradicionalment es fa referència als grups polítics, a l’administració pública corresponent, als grups de pressió o lobbies i a la societat civil, en últim terme. En els darrers anys, però, el paper de la ciutadania com actor ha esdevingut molt important en el disseny de les polítiques econòmiques i ja fa temps que es parla del concepte del codisseny. Aquest darrer element cobra una força important a nivell de les polítiques econòmiques locals, degut a la proximitat entre ciutadania i administració local.

L’esforç necessari de redefinició de la política econòmica local no és fàcil ni senzill. Però requereix una voluntat ferma i unívoca d’apostar per un model productiu local potent que estigui al servei del desenvolupament econòmic local. I també requereix una voluntat ferma i unívoca de fer partícip a la ciutadania de totes les decisions de política econòmica relacionades.

Arribats a aquest punt, cal preguntar-nos si a Terrassa s’està caminant en aquesta direcció. El govern de la ciutat ha fet una diagnosi per a detectar els problemes de la nostra economia local i poder prendre les mesures necessàries per a resoldre’ls? Està fent les redefinicions necessàries que requereix la implementació de les polítiques econòmiques locals en el moment actual? Quina és la base del nostre model productiu local? Està al servei del desenvolupament econòmic local o al servei de qui? Hi ha un veritable codisseny en les polítiques econòmiques locals?

Per poc que reflexionem, analitzem i intentem respondre a aquestes preguntes ens adonarem que el govern de la ciutat no està donant passes en la línia que la situació actual requereix. Cal lluitar i treballar per a revertir aquesta situació. La ciutat de Terrassa i tots els terrassencs i terrassenques que hi vivim ens hi juguem massa.

Rosa Garcia-Hernández
@rosapinkable
Professora d’Economia UAB-UPF i activista social

Related Articles

Deixa un comentari