[Rut Martínez, Ivan Martos] Ara és demà

No Comment

En aquests temps que estem vivint de grans incerteses, provocades per la situació de pandèmia de la covid-19 a tot el planeta i les seves repercussions, ens trobem davant la situació de preguntar-nos si les ciutats i els barris són espais adequats per viure-hi de forma saludable.

Com moltes de nosaltres hem pogut contrastar, en aquesta “nova normalitat” el flux de cotxes als carrers de la nostra ciutat ha tornat als nivells de prepandèmia amb tots els efectes nocius per a la nostra salut que comporta la contaminació atmosfèrica (tant de partícules en suspensió com acústicament), que cal afrontar conscientment, ja que ens hi va la salut.

… i si necessitem replantejar la nostra relació amb l’entorn? La lluita contra la pandèmia no pot ser una excusa. Hem d’entendre que hem de fer polítiques que facin de les ciutats espais amables, habitables, sans i resilients.

Recordant la màxima “Pensa globalment, actua localment” ens ha de fer reflexionar en la situació global en la qual ens trobem en aquests moments. Estem interpel·lades a afrontar d’una vegada per totes la nostra coresponsabilitat davant una situació d’emergència climàtica. Tenim davant nostre el deure de canviar el model econòmic i cultural on el comú i el garant de lo públic s’ha de plasmar com el prioritari en el desenvolupament de les polítiques, valoritzant el concepte de proximitat: repensar la indústria alimentària i de consum, i revaloritzar la cultura de les cures. Tot això ha de germinar necessàriament també a escala local, amb una clara defensa del medi ambient i la biodiversitat indispensables per a la vida saludable i digne. Amb relació al punt on ens trobem cal concretar on s’ha d’incidir i per què.

Fa pocs dies es va aprovar l’encàrrec al Consell Comarcal per començar a treballar en la redacció i aprovació d’un Pla Supramunicipal d’Acció per a la Millora de la Qualitat de l’Aire a la nostra comarca. L’objectiu d’aquest Pla és determinar les mesures a prendre i a avançar-nos a les restriccions que es puguin aplicar responent a l’avís de la Comissió Europea d’una possible sanció a l’estat espanyol per l’incompliment sistemàtic dels valors límit de diòxid de nitrogen (NO2) a les zones urbanes el nostre municipi, com la resta del Vallès Occidental hem d’assumir la responsabilitat de lluitar contra el canvi climàtic.

A escala local l’objectiu ha de ser seguir reduint el nombre de vehicles de combustió que circulen per dins de la ciutat, potenciant el transport públic i el seu perllongament, la xarxa de carril bici, i fomentant l’ús peatonal del carrer, amb l’ampliació de voreres, per fer possible els desplaçaments per a tots els tipus d’accessibilitat. Cal valorar l’aplicació de Zona 30 a altres zones de la trama urbana de la ciutat i contrastar-lo amb el pla de mobilitat actual. Amb relació a la connectivitat comarcal, cal apostar en la millora de la tarifació que afavoreixi l’ús del transport públic (és una vergonya que Terrassa continuem en la Zona 3 de l’ATM), l’aprofitament de la línia transversal R8, millorar les connexions ferroviàries de Rodalies i FGC  cap a Barcelona de forma eficient, apostar per la creació dels diversos ramals del TramVallès i fer més competitives les rutes en bus.

Per altra banda en aquestes últimes setmanes ens trobem amb la notícia de l’augment de persones que es traslladen als espais naturals del nostre entorn, per tal d’estar en contacte amb la natura o fer activitat a l’aire lliure, aquesta sobre afluència desproporcionada ha provocat les consegüents restriccions d’accés a parcs naturals per evitar contagis. Es veu doncs la necessitat d’augmentar els espais verds a la ciutat, atorgant la importància que aquests pulmons han de tenir per la vida de la ciutadania. A Terrassa veiem que actualment el pulmó verd més important que tenim és el Parc de Vallparadís per tant queda molt a fer. Terrassa té poques zones verdes que facin funció de pulmó com a tal, pocs parcs pel volum de persones residents i la contaminació que es genera. En els barris amb més concentració de població, amb grans solars i pendents de noves promocions urbanístiques però amb mancances de zones verdes ens cal posar el focus d’atenció. Augmentar els espais verds i l’arbrat a Terrassa és fonamental per combatre el canvi climàtic, fer de la ciutat un espai saludable i habitable per a la ciutadania.

Centrant-nos en l’Anella Verda, aquest espai natural que la ciutadania ha situat en el mapa després de les setmanes més estrictes de confinament, caldria fer-nos també algunes preguntes. Està aquest espai protegit i considerat com estratègic dins de l’agenda local? És necessari potenciar la inversió en aquest espai per tal de garantir la protecció del paisatge i de la biodiversitat que conté i fomentar l’ús social del medi natural.

Per altra banda, seria interessant tenir dades a escala local sobre la reducció del consum energètic i la progressiva implementació d’instal·lació d’equips de generació elèctrica (fotovoltaica, eòlica…) a tots els equipaments i edificis de titularitat municipal. O incentivar un Pla per l’aprofitament dels sostres industrials (polígons i naus industrials), al servei de la generació d’energia (solar i eòlica), mitjançant una acció concertada per convertir els sostres i teulades industrials en centres de generació energètica. Estalvi directe i producció d’energia neta. Per promoure aquest canvi necessitem una Agència Energètica, que faciliti el contracte social per una transició energètica democràtica.

Per anar acabant, una visió integral de la lluita contra els efectes del canvi climàtic obliga a una transformació dels models productius, econòmics i de consum, depredadors, irresponsables i que ens porten al malbaratament dels recursos. Cal treballar, des de l’àmbit local per una economia al servei de les persones, ecològicament viable i socialment integradora. Desplegar les propostes contingudes al Pla Estratègic d’Economia Social i Solidària de Terrassa, aprovat per unanimitat recentment, amb la participació de les entitats de la Xarxa d’Economia social.

Pel que fa a la proposta que arriba d’Europa amb el Fons de Recuperació Europeu per pal·liar els efectes econòmics que ha provocat la crisi sanitària de la covid-19, es preveu que els diferents Estats per rebre els fons econòmics han de presentar propostes vinculades a la digitalització i la transició ecològica. Hem de sortir d’aquesta crisi econòmica causada per la pandèmia de la covid-19 sense receptes d’austericicidi i pèrdua de drets, sinó impulsant un motor econòmic basat en la proximitat, socialment integrador i ecològicament sostenible.

Si volem doncs que la “revolució verda” no sigui un mer eslògan del nostre ajuntament, ens caldrà doncs preguntar-nos que s’ha fet del “Pacte de Ciutat per l’impuls econòmic i social de Terrassa” que el govern municipal parlava abans de l’estiu (i ja ningú en parla), si tenia en compte l’aposta per aquests sectors i si vol obrir un procés participatiu on la ciutadania pugui ser partícip de la reconstrucció econòmica de la ciutat amb propostes encaminades a la transició ecològica i la reindustrialització amb valor afegit.

Així doncs, cal entendre que la batalla del segle XXI és la del capital contra la biodiversitat i hem d’apostar per la biodiversitat com a garant de vida, i per guanyar-la hem d’actuar a escala local prioritzant aquelles accions que ara són fonamentals per poder frenar el canvi climàtic, preservar la biodiversitat que ens protegeix contra les pandèmies com la que actualment estem vivint. La ciutadania ha de gaudir d’espais saludables dins la mateixa ciutat i al mateix barri, això genera equitat social, cohesió, dignifica i revaloritza el sentit de pertinença de les persones amb l’entorn. Cal establir els mecanismes de coresponsabilitat entre el nostre present i el futur de les noves generacions. Sense Planeta no hi ha vida. No estem condemnats al col·lapse d’un futur distòpic, l’esperança neix del treball conjunt dels que ens juguem la vida.

Rut Martínez i Ivan Martos, membres del consell nacional de Catalunya en Comú

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre