Alguns partits municipals han plantejat la necessitat de revisar el POUM, perfecte. Per sort o desgràcia, l’actual Pla no ha complert cap de les expectatives que pretenia, en molts aspectes estava fora de lloc i era el resultat de l’actitud dels dos alcaldes anteriors, que tenien una visió de la ciutat totalment absurda i fora de lloc, només del cofoisme/papanatisme de sortir a la foto de plantejaments de que Terrassa no fos considerada un poblet i arribar a ser la tercera de Catalunya i reconeguda dins del món mundial. Per això necessitaven grans promocions d’habitatges amb l’objectiu d’arribar a 240.000 habitants i generar una estructura d’edificis de grans alçades, ja que això fa ciutat i no un poble. A més, com ja va passar amb el Pla de 1983 s’havia de satisfer els interessos econòmics d’alguns promotors i constructors per a garantir-los la seva part de negoci, i així varem convertir la ciutat amb molta plaça (de baix cost de construcció) a canvi de moltes promocions d’habitatges particulars (gran negoci privat). El model d’aquest absurd, serien les promocions del Vapor Gran al servei d’un dels promotors més beneficiats, i on ara tenim una plaça dura inútil on hem de fer invents per a la dinamització del sector i del Segle XXI on varem fer dues grans torres fora de lloc i que el seu promotor va vendre fum a l’Ajuntament, per un projecte caduc i que ha estat un mer miratge.
El Pla de 2003, a més de mantenir aquests criteris, va introduir certes especificitats sobretot en algun dels barris (Segle XX) que encara permetia fer certes transformacions d’espais industrials en zones d’habitatges públics i privats, equipaments i millores de l’espai públic. La llàstima és que la covardia i el poc compromís polític, que no sols la crisi, va ser una excusa i justificació per a no tirar endavant les propostes del Pla, i es va deixar tot a la iniciativa privada, que no va tenir ni ganes, ni empenta per a desenvolupar-ho. A més de la poca, per no dir nul·la iniciativa municipal com deia. I els anomenats socis de govern en cada moment (tripartit o bipartit), estaven més preocupats per la cadira i espai de govern que d’imposar criteris ambientals i canvis al model de planejament urbanístic.
“[…] s’havia de satisfer els interessos econòmics d’alguns promotors i constructors per a garantir-los la seva part de negoci, i així varem convertir la ciutat amb molta plaça (de baix cost de construcció) a canvi de moltes promocions d’habitatges particulars (gran negoci privat)”
La revisió és més que evident la seva necessitat, ara hi ha diferents problemes que la fan inviable en aquests moments. En primer lloc, la incapacitat política de l’equip de govern actual, que no té ni visió de present i futur per a tirar endavant un projecte de l’abast com és la revisió del Pla. Si ja era difícil l’any 2003, bé, hi ha una diferència important, llavors tenien clar a qui servien i els sectors privats que li determinaven el camí. Ara, sinó es resolen els projectes en marxa, com es vol afrontar un projecte d’aquesta magnitud que necessita tenir les idees molt clares d’on es vol anar i quin model de ciutat es vol aplicar, sortint dels absurds cofoismes que van orientar els Plans de 1983 i 2003.
Un altre aspecte molt important, la jerarquia dels Plans: aquesta ciutat té plans per donar i vendre, cada metre quadrat d’espai, té un Pla, això sense criteri ni jerarquia. Bé, l’únic Pla dominant és el POUM sobre la resta, i aquest és el gran error i per aquest motiu hem anat a un model de ciutat i desenvolupament, totalment al servei de determinats sectors enfront d’altres, i els aspectes mediambientals han estat secundaris i subordinats als criteris urbanístics. I només s’han permès diferents plans mediambientals sectorials i que han topat amb el desenvolupament urbanístic, quan entraven en confrontació amb els interessos privats en la seva part de negoci. Per tant, s’ha fet un urbanisme al servei dels interessos privats i no de servei públic i al servei de la ciutadania.
Per tant, és molt important, que abans de debatre sobre el nou Pla, es determini i es canvïi la jerarquia d’interessos tot pensant en la ciutadania d’una forma eficient i de qualitat de vida. S’ha de pensar en el conjunt de plans existents sobretot pel que fa a la mobilitat, la qualitat de l’aire, el consum d’aigua, l’energia i l’eficiència energètica, l’educació… Per tant, tots aquests plans i actuacions ambientals s’han d’anteposar als criteris merament urbanístics, la jerarquia ha d’estar clara i el nou Pla ha d’estar subjecte totalment als criteris mediambientals i de sostenibilitat, i diria més, el Pla hauria de tenir una forta influència dels nens i nenes com a veritables protagonistes del futur, llavors estarem parlant d’un veritable Pla que hauria d’anomenar-se Pla d’Acció Ambiental i d’Ordenació Urbanística de Terrassa. Ja se que això per alguns es pot considerar una veritable blasfèmia i pecat en termes religiosos, posar als arquitectes municipals del planejament i als promotors privats de negoci, sota les línies d’actuació dels ambientalistes, un greuge inacceptable, ja que els aspectes mediambientals han d’estar subjectes al mercat i als interessos econòmics privats, però estem parlant de l’interès públic i del conjunt de la ciutadania en relació a la seva qualitat de vida, i això només ho poden donar i garantir els indicadors ambientals. Si l’any 2003 el Pla d’Ordenació hagués estat subjecte al Pla d’Acció Ambiental de l’Agenda 21 Terrassa, mai s’hagués plantejat un creixement futur fins a 240.000 habitants, ja que no tenia en compte els impactes en consum d’energia i aigua, així com dels impactes de la contaminació de l’aire i la mobilitat que comportava aquests creixements si s’haguessin produït, per tant, si la jerarquia hagués estat inversa, el Pla mai s’ha hagués ni plantejat en les condicions aprovades. Algú em pot dir que ja es van tenir en compte alguns aspectes, si, però menors i no subordinats. S’imposava el criteri de creixement imperant, de més promocions d’habitatges i en nous espais, d’uns criteris de creixement totalment impropis d’una aposta de sostenibilitat ambiental que no es volia assumir, pel risc d’afectar a determinats sectors econòmics dominants i que el partit de govern mai va voler contravenir., sobretot per la manca d’indefinició ideològica i a quins interessos servia.
“El nou Pla ha d’estar subjecte totalment als criteris mediambientals i de sostenibilitat, i diria més, el Pla hauria de tenir una forta influència dels nens i nenes com a veritables protagonistes del futur, […] que hauria d’anomenar-se Pla d’Acció Ambiental i d’Ordenació Urbanística de Terrassa”.
El nostre Barri en el Pla de 2003, va ser una de les quatre zones d’actuació especifiques, que va recollir tot un seguit de propostes que varem fer com Associació de Veïns, amb l’objectiu de garantir un creixement controlat i sostenible, alguns habitatges privats, promocions d’habitatges públics, espais públics d’ús col·lectiu, equipaments i altres aspectes que es van proposar i recollir. Per tant, equilibri en relació a les necessitats i creixements poblacionals. La transformació dels espais industrials havia de permetre aquest procés iniciat l’any 1983, i el sector privat havia de jugar un paper important al servei de l’interès públic. I l’Ajuntament s’havia de comprometre a jugar un paper actiu i contundent, acabar la urbanització dels carrers pendents, fer els equipaments necessaris i els espais públics adients que comportava places i ampliació de voreres i vies de pas. Per tant, les expectatives eren grans, i per una banda, la “crisi interessada”, el poc interès privat i la manca de compromís polític i la covardia per a afrontar l’interès públic, ho va aturar tot.
Per tant, si la revisió del Pla respecte al nostre barri, ha de ser la mateixa actitud i concepció que l’any 2003, val més deixar de generar expectatives inútils i totalment fora de lloc. I allò que es faci com a proposta i resultat del debat i reflexió s’ha de fer i assumir, i creiem que la situació del govern municipal, com dèiem, això avui és del tot impossible, un miratge o demanar peres a l’om, aquesta és una legislatura perduda (com bé ha dit un membre de la nova executiva del PsC local) i el debat del Pla necessita temps, capacitat i compromís, cap dels elements necessaris per a tirar endavant el projecte. Però bé, tothom pot demanar el que vulgui, altra cosa són les possibilitats reals del moment actual, sobretot quan la responsabilitat de revisió recau sobre un partit que no sap on va i el que vol.
Salvador Pérez Riera
AVV Barri Segle XX
Deixa un comentari