[S. Pérez] La por com a eina de coerció antidemocràtica d’un Estat corrupte

No Comment

El govern franquista i corrupte del PP ja ha posat en marxa tota la maquinària de l’Estat contra la mal anomenada sublevació del parlament català. El Consell d’Estat ple de franquistes i que ens costa a tots els contribuents, uns 100.000 euros per personatge, sobretot per a no fer res. El Tribunal d’Ordre Públic (Constitucional) i la judicatura , la fiscalia i el Tribunal Superior de Justícia, la policia polític social i la guàrdia civil, els mossos, l’exèrcit, l’OTAN, l’Església pels rosaris i afusellaments, l’amenaça als funcionaris insurgents per fer-los fora o empresonar-los (ara podrem reduir l’atur, posant funcionaris de l’Estat a tort i dret), enviarem a la facciosa Brigada Aranzadi per a reeducar als nous funcionaris amb la cap de l’advocacia davant ben ofenosa pel deure complert, els mitjans de comunicació addictes i la claca de partits de dretes, PsoE i C’s animant a posar a dos milions d’insubmisos en camps de concentració i de reeducació. I posaran un govern de dretes PP-PsC i C’s a Catalunya presidits pel Capità General de la Zona. I m’he deixat TV3 que cada dia cantarà el cara al sol amb un arriba Espanya, por Dios i por la pàtria i un parell de rosaris. I el Rei braç en alt per a saludar a la claca.

Un cop acollonit i amenaçat tot el que es mogui, començaran les purgues del nou Estat Espanyol a Catalunya, un cop vençut aniran a liquidar a tots els que pensin i actuïn en contra. No sé si s’aplicaran les noves lleis de fugues per acabar amb els insurrectes més convençuts, això la guàrdia civil és experta donada la seva història repressiva.

Una veritable vergonya de país, cada cop més impresentable i amb una història plena d’ombres que no ha superat la llarga tradició catòlica i de la inquisició, el trauma del franquisme plenament vigent resultat d’una farsa com va ser la transició i d’una Constitució que ara tot el franquisme i la dreta reclama el seu compliment, resultat d’un pacte entre el vell franquisme i una anomenada esquerra que va renunciar per una cadira i un sou al que fos necessari, oblidant a tots els seus assassinats, durament torturats i empresonats. I una Constitució, que mai es podrà reformar tot i els cants de sirena d’alguns partits que s’omplen la boca per a reformar-la.

Només recordar algunes grans frases:

“Sense violència tot es pot plantejar i aconseguir en democràcia…”, “en el marc de la democràcia totes les idees estan permeses, i es poden presentar…”, “la llibertat està garantida en l’estat de dret i l’Imperi de la LLei…”, i així faríem una llarga llista de tòpics, que després no s’apliquen i està demostrat que tot és una veritable mentida.

Sempre que siguis una minoria marginal o antisistema, podràs dir el que vulguis, però si et converteixes en una possibilitat de govern o de canvi, ja sigui Podemos a nivell d’Estat o l’independentisme a Catalunya, llavors ja no hi ha cap possibilitat de posar en marxa les teves propostes. Si el 90% dels espanyols donessin suport amb vots a un canvi de règim, d’una Monarquia a una República, tota la dreta i l’Estat estaria en contra i li tiraria la Constitució pel cap a la voluntat popular, que se la passarien pel forro. El mateix passa a Catalunya, que no és un problema de percentatges, encara que hi hagués el 99% de vots a favor, la caverna franquista i els seus partits claca (PP, PsC i C’s), seguirien fen comèdia i agafant la Constitució franquista com argument. Aquí no s’està discutint el que vol la ciutadania, sinó el que vol el franquisme i determinats sectors econòmics de l’Estat que mai acceptaran el que digui cap voluntat popular, que està plenament segrestada i manipulada al seu servei.

I “l’estat de dret i l’Imperi de la Llei…”, com a gran valedor. Les lleis al servei de l’Estat i la ciutadania, greu error qui se’l cregui. L’estat de dret i les Lleis son per protegir només a l’Estat i als de sempre, les Lleis i la judicatura (jutges, fiscals…) son mers servidors de l’Estat i de la dreta, dels sectors econòmics i classes improductives. Alguns han confós l’estat de dret amb contraposició al caos o anarquia, quedar desprotegits…, res més lluny de la realitat. Cal recordar que el franquisme era estat de dret, amb un format més arbitrari i repressiu, i ara tenim un format més refinat, però les essències son les mateixes ja que mai van ser depurats, ni demanades responsabilitats.

En tots aquests aspectes el que cal tenir en compte, és que l’Estat no és cap amic, ni està al servei de la ciutadania i els seus drets, no està per a protegir-los. Sempre serveix als mateixos i als seus interessos que son les minories dominants. I l’Estat actua sempre contra qui posa en risc aquests interessos, ja sigui per una falsa defensa de l’Estat espanyol, la sobirania popular (que és una ficció), la Constitució franquista, la Monarquia i les grans fortunes.

En aquests moments per desgràcia, l’únic que posa en risc aquesta pantomima d’estat, és tot el procés independentista català, per tant, a la dreta espanyola (PP, PsoE i C’s) els va perfecte ja que els reclams patris genera unitat de files, i recupera el clam franquista de l’Espanya una, unida i catòlica. I l’Estat posarà en marxa tota la farsa del que segons ells s’ha provocat per la decisió del Parlament català , i alguns sabran que vol dir això. L’estat franquista ha posat en marxa tota la maquinaria repressiva, per si algú tenia dubtes. Ja que el fenomen Podem s’ha desinflat i ja no és un perill, per tant, ja no cal enviar ni la judicatura, ni la guàrdia civil a tancar-los, la feina bruta ja la fan alguns mitjans de comunicació del règim i el mateix PP, PsoE i C’s.

Per tant, només queda el front independentista català, ja que el basc està de vacances interessades.

I per desgràcia, les eleccions del 20 de desembre no comportarà cap canvi, ja que a la dreta convencional PP i PsoE i arribarà l’extrema dreta light C’s, que és més del mateix tot i el fals discurs renovador. Per tant, els espanyols tindran en el fons el que es mereixen.

Veurem si comença una veritable situació d’insubmissió generalitzada, que farà llavors l’estat franquista, ens tancarà a tots? I aquest estat d’insubmissió no s’ha de fer per atendre i salvaguardar als polítics professionals, sinó per dignitat i per acabar d’una vegada amb una transició i Constitució que va permetre salvar la cara al franquisme i la seva pervivència sense demanar-li responsabilitats. Ara és una bona oportunitat per canviar de veritat el règim, i no serà un Estat corrupte qui ha d’espantar a una ciutadania que només vol votar i decidir, exigeix més qualitat democràtica.

La ciutadania espanyola en comptes de fer cas als addictes del règim, haurien de veure que el que passa a Catalunya és una gran oportunitat de canvi de veritat a Espanya per acabar amb el règim. L’independentisme català no és l’enemic espanyol, ho és pel règim franquista encara operatiu en totes les estructures de l’Estat, i que va encontra dels mateixos espanyols incapacitats per a fer canvis de veritat i acabar amb els privilegis de les classes dominants, només cal veure els grans defensors de la pàtria espanyola i les seves claques. La gran teatralitat muntada pel règim i l’Estat per salvar la pàtria, hauria de fer pensar a més d’un de quins son els veritables objectius d’aquests, res a veure amb declaracions independentistes, ni secessions, ni traïdories. Al PP i al PsoE els va perfecte tota aquesta comèdia bufa, els permet amagar la seva corrupció i desviar l’atenció i no entrar en el fons del problema català, i d’una vegada posar les urnes i deixar-se d’amenaces i pors, però això no l’interessa a la dreta ni a l’Estat que prefereix mantenir als amics i amagar les vergonyes.

Espero i desitjo que la decisió del TOP (Tribunal Constitucional) acabi a la claveguera, únic lloc on mereix ubicar-se, per ser un mer servidor subordinat de l’Estat i no al servei de la ciutadania que en el fons és qui li paga el sou.

Ara veurem el grau de compromís i lluita dels polítics professionals del Parlament davant de la veritable batalla que s’obrirà, si va de debò, o senzillament, s’ha jugat a amagar la mà a veure què passa, i si és així, la ciutadania no els hi perdonarà, tot i que aquesta també haurà de mullar-se si vol arribar al final del procés. Veurem…

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari