La nostra entitat sempre ha entès que en dos aspectes relacionats amb l’espai públic, sempre intervenen diferents elements a tenir en compte, per tant, hi ha una responsabilitat compartida a l’hora de plantejar els temes que afecten a aquest àmbit, el tema de la neteja i els residus, i els parcs i places. Per a una banda l’Ajuntament que en té la responsabilitat de gestionar-ho correctament amb les mesures i inversions que calgui, després el servei i empresa responsable de la gestió han de ser eficients i garantir el bon funcionament dels serveis corresponents. Al final hi ha la ciutadania (des de les activitats comercials i econòmiques, les entitats ciutadanes en el seu conjunt i la ciutadania individual). Per tant, cada part té la seva responsabilitat i l’exigència de complir de forma efectiva en la que li correspon. En el tema de la neteja i els residus és evident, ja que els residus no arriben del cel, i cal que la ciutadania faci el que li correspon per a fer la separació i ús dels serveis de forma correcte. Els mobles abandonats a les voreres, la mala separació de les fraccions, els abocaments al terra o entorns dels contenidors, els cartrons sense plegar i abandonats al terra… i així una llarga llista, és una reflexió que haurà de fer la ciutadania i els responsables municipals per a fer les coses bé.
I cal un servei de gestió de la neteja i els residus, ben dotat de recursos i sobretot de professionalitat i de voluntat de servei, si vol després que la ciutadania col·labori. Sobretot, perquè en aquest cas, disposem d’un servei públic que s’hauria d’exigir a si mateix ser el millor exemple de gestió, transparència i participació.
I un Ajuntament, que a més de dotar dels mitjans i recursos al servei, té la capacitat d’exigència i qualitat a l’Empresa municipal que com a concessió, sigui pública o privada, hauria de tenir uns nivells de control i exigència professional, que evites la situació actual. Protegir-la i amagar els dèficits, no ajuda ni a l’Empresa, ni a l’Ajuntament, ni a la ciutadania ja que aquesta observa la situació i no pot ser enganyada i culpabilitzada, ja que l’evidència és clara. Com també cal l’exigència del control, la vigilància i la sanció dels comportaments incívics i mal ús dels serveis.
Sempre hem intentat col·laborar utilitzant els nostres recursos amb mesures de prevenció, gestió i demanda de neteja per part dels veïns i veïnes. Per tant, ningú ens pot recriminar passivitat i indiferència vers aquests aspectes. Però avui, es fa molt difícil demanar segons què al veïnat, quan estem davant d’un problema greu, que al final s’ha reconegut per la força de les evidències i la greu gestió del servei des de fa tres anys.
La nostra entitat en el seu dia, ja va indicar que era un greu error eliminar la Taxa de Residus per posar-la a l’IBI, sobretot perquè comportaria l’error de pensar que la gestió dels residus no comportava cap cost, i sobretot, perquè la tendència era a que anirien augmentant els costos de gestió, tractament i eliminació. Tenint en compte que s’estava en ple procés de foment de la recollida selectiva. Però bé, ningú ens va fer cas i així ens ha anat. La implantació de nou de la Taxa de residus, com era evident, va comportar fortes crítiques i problemes, ja que ningú entenia res, i sobretot, no entenien la necessitat d’imposar aquesta Taxa. I es va cometre un altre error, establir un mal anomenat “Preu polític”, o sigui, no pagar el 100% del cost, i deixar-ho en un 75% que cobreix la Taxa i el 25% restant va via impostos, per tant, paguem igualment el 100% i res no justifica aquest “Preu polític”. Si de veritat es vol afrontar el tema, cal la màxima transparència, informació i participació, i posar totes les bonificacions que calgui per ajudar als sectors més desfavorits o per a estimular la recollida selectiva i la prevenció, ampliant les bonificacions ambientals. Com no pot ser, que una bonificació estigui deu anys en estudi.
Perquè s’ha arribat a la situació actual, que dóna la sensació que algú tingui la voluntat d’ensorrar l’opció del model actual sobre la gestió pública del servei, per a privatitzar-lo, donat l’alt nivell d’ineficiència i de problemes existents. El servei va passar a ser municipalitzat, pel greu funcionament de l’empresa privada que va ser un veritable desastre, i durant molts anys Eco-Equip ha demostrat la seva eficàcia i professionalitat, tot i els problemes d’inversió que han estat permanents, si ho comparem amb d’altres municipis similars. Alguns es pensen que pel fet de ser un servei de gestió pública se’l pot maltractar baixant els costos i ser més barat, i això no té perquè ser així. El que cal com a mínim, es tractar-lo amb les mateixes condicions d’exigència i recursos com si fos una concesió privada.
La degradació efectiva del servei s’ha produït fa uns tres anys que ha passat d’un problema conjuntural a estructural. La manca de pressupost i recursos humans i mecànics, ha estat sempre, no ha variat des de la seva posada en marxa que sapiguem, però sempre anava buscant solucions. La manca d’accions informatives i de sensibilització que és la que feia que establis sempre una relació amb les entitats i la ciutadania, tot buscant elements de relació i col·laboració ajudaven a minimitzar els problemes, ja que la ciutadania era necessària per a ajudar a l’hora de garantir uns mínims.
Ha variat el grau d’incivisme? És el mateix, no ens hem tornat de sobte pitxors. L’únic que ha variat, és l’Ajuntament i el Servei que no funcionen correctament, la situació ha augmentat en quan a degradació i deixadesa.
La nostra entitat va ser de les poques que va presentar en la redacció del Pla Local de Prevenció i Gestió de residus de Terrassa, un munt de propostes relacionades amb temes de prevenció i gestió, però sobretot varem afegir un punt estratègic referit a millorar la gestió i funcionament de l’empresa municipal. Senzillament, no es van tenir en compte, ja que aquesta part no hi ha voluntat de millorar-la, i casualment, és la base per acabar amb el problema estructural que avui tenim, però es prefereix mirar a una altra banda, ja que seria reconèixer una greu decisió presa fa uns tres anys i que és un dels elements centrals del problema.
Si algú pensa que posar només més recursos personals i tècnics, resoldrà el problema, tornarà a cometre un greu error, com els indicats anteriorment. Està bé, que d’una vegada es vulguin posar recursos humans i mecànics, ja era hora. S’ha d’anar a la contractació de personal perquè siguin bons professionals i acabar amb la precarietat de la contractació en Plans d’Ocupació que és una mesura d’emergència, però no d’eficiència. S’ha de reposar la maquinaria i els vehicles envellits. I d’una vegada en els dos casos, s’ha d’arribar a tenir els mitjans per atendre a un municipi com Terrassa. I si es pensa fer plans de xoc i altres mesures, sense anar al fons del problema, el problema continuarà i serà endèmic.
Un dels elements bàsics per a solucionar el problema, és recuperar la gestió professional que es va perdre fa tres anys, imposant una gestió merament pragmàtica i sense coneixements de l’àmbit d’actuació. S’ha de recuperar la professionalitat i l’exigència que es va perdre, que ha degradat el servei al produir-se la indiferència i passivitat, senzillament, s’ha acceptat la situació i tot s’ha deixat al dèficit de recursos i al fet que la ciutadania, és més bruta i incívica. I repetim, si la manca de recursos ha estat endèmica, si ja hi havia un cert grau d’incivisme, que ha variat en tres anys? Una decisió errònia de canvis en la gestió. I un altre aspecte, la relaxació en el control i vigilància, així com un altre greu error que ha estat la deixadesa de l’Ajuntament en quan al control i exigència sobre la mala gestió i pensar que amagant i protegint aquesta situació davant de la pressió ciutadana, es feien un favor, quan precisament el millor favor per a demostrar un bon servei públic es reforçar-lo amb mitjans i recursos, i exigir-li que faci bé la feina, amb professionalitat, responsabilitat, transparència i buscant la màxima relació i col·laboració amb la ciutadania.
I cal anar fent campanyes d’informació i sensibilització que ajudin a la ciutadania i al servei, però cal que aquestes es facin conjuntament amb les entitats i col·lectius, de forma directe i relacional, aprofitant tots els recursos que tenen i tenim, campanyes de baix a dalt i amb les entitats ciutadanes. I cal passar de la mera reivindicació fàcil de les reclamacions i agafar escombres en accions puntuals, molt mediàtiques, però poc efectives, per anar a solucions permanents i que es consolidin en el temps.
Com tampoc no entenen que l’oposició tampoc encerti en el diagnòstic i es quedi en la part merament de la manca de recursos, quan com hem dit el problema va més enllà.
Per tant, esperem que l’equip de govern actual, no torni a cometre els errors dels anteriors i abans de prendre cap decisió, encerti en el diagnòstic per a aplicar-les. I un altre aspecte, neteja i residus estan plenament relacionats, i la solució a aplicar afecta als dos àmbits.
I la ciutadania ha de ser exigent amb l’Ajuntament i el Servei, però també amb si mateixa, sobretot les entitats que hem d’assumir la part de responsabilitat que tots tenim, i hem d’exigir que l’Ajuntament es deixi d’excuses i resolgui la gestió, posi els mitjans i recursos, augmenti l’exigència professional i faci els controls amb rigor i transparència sobre la gestió de l’empresa i busqui en les entitats ciutadanes i la ciutadania, en general, la seva confluència participativa. I ser exigents i fer complir les normes als comerços i activitats. Llavors estarem en el camí correcte, o senzillament, en el fracàs i excusa permanent.
Salvador Pérez Riera
AVV Barri Segle XX
Deixa un comentari