Aquests dies, quan vas visitant pobles i ciutats, propers o llunyans, amb la tranquil·litat que et permet el moment, observes i vas reflexionant sobre allò que et genera interès.
I l’espai públic, sigui urbà o en el medi natural, és un bon lloc per veure les incoherències i les contradiccions del nostre model de societat, que sobretot, les zones més urbanes portem a tot arreu. Els comportaments incívics, els problemes de mobilitat, no saber gaudir dels temps, el neguit permanent sistèmic i absurd, i en molts casos, se suposa que estem de vacances i res ens empeny.
Aquest espai públic ens diu moltes coses, com funcionen els serveis públics, els responsables polítics en la gestió, i els comportaments de la ciutadania.
Molts diuen que Terrassa és bruta, que els serveis vers el manteniment de l’espai públic, és molt deficient, que la seva gestió s’ha de millorar, i així anem fent llista de greuges. És evident, que segur que s’ha de millorar i fer-ho millor, i cal ser exigents amb els responsables polítics i els serveis públics, en temes de neteja i manteniment, i de control dels comportaments incívics. I res justifica que no hi hagi una millorà en la gestió dels serveis, i no valen excuses.
Però per desgràcia, quan veus els comportaments i la situació de molts municipis, propers i llunyans, de zones turístiques de la Costa Brava i la Costa Daurada, de la Cerdanya i de l’Alt Urgell, i de municipis de la nostra comarca i d’altres propers, del nivell de brutícia dels espais públics ja sigui carrers i places, les condicions dels contenidors i les escombraries per terra i en el seu entorn, cagarades de gos sense recollir, on has d’anar vigilant, i en cap cas, tinguis l’acudit d’estirar-te als llocs de gespa perquè et pots emportar un premi. Vehicles sobre vorera i mal estacionats, crits i discussions per voler arribar fins al centre urbà plenament saturat, i així una llarga llista on els incívics van guanyant la batalla.
I en el medi natural, passa el mateix, brossa abandonada, vehicles que volen arribar fins als llocs més inaccessibles. Alguns pensen que a la natura, només hi són ells, quan haurien de recordar que hi ha molts altres habitants que mereixen ser respectats, com per exemple, els animals que hi viuen. Incapaços de gaudir de l’espai i la seva tranquil·litat, i de paisatges idíl·lics que cada vegada anem perdent.
Llavors penses, com és que cada vegada els incívics generen més problemes, on l’espai públic s’ha convertit en espais degradats, de conflicte i manca de convivència. Cada vegada el respecte i fruir-lo és més difícil.
Amb una altra evidència, ara no podem afirmar que és el resultat de la ignorància, de la falta d’educació i formació, la gran majoria l’ha rebut, ha anat a escola i li han explicat els drets i obligacions. Les diferents administracions públiques i sobretot, els ajuntaments, han fet i fan campanyes d’informació i sensibilització, llavors com és que l’incívic va guanyant pes amb relació a aquella ciutadania que té un comportament adequat?
És evident que les administracions en tenen una part de la responsabilitat, per polítiques equivocades a l’hora de no ser contundents en el règim sancionador i no fer entendre que això també és una eina de sensibilització i educació. I no fer entendre que els drets i obligacions per a exercir de ciutadans, comporta compromís i responsabilitat individual i col·lectiva.
L’espai públic ha de ser respectat, ha de tractar-se com si fos la casa de cadascú, allò que no faríem a la nostra llar, no ho hem de fer en aquest espai.
I recordo un fet que evidència això, un noi estava ensenyant als seus amics el cotxe nou que s’havia comprat, un dels amics se li va acudir seure al capo de davant del vehicle, llavors el seu propietari empipat el va treure a empentes i crits, pel fet que li podia ratllar. Feia quatre dies, anava fent malbé mobiliari urbà sense cap contemplació i de forma absurda. Però el seu vehicle havia de ser respectat, això ho tenia molt clar.
I com aquest cas, podríem posar molts exemples, com que propietaris de gossos no recollint les restes, o el deixin anar deslligat fent malbé els sistemes de reg o de plantació. O els que fan malbé el mobiliari urbà, i així anar fent llista.
I ara en temes de mobilitat que si no hi havia prou problemes, ara s’ha afegit el patinet elèctric, que en alguns casos, són un perill, ja que circulen sense cap criteri, seguretat i regles.
Cal, doncs, que en molts aspectes caldria ser més rigorosos i exigents, per exemple, tot propietari d’un gos ha de tenir un certificat de responsabilitat, on el respecte en l’ús de l’espai públic ha d’estar garantit. En cas d’incompliment no el pot tenir. En temes de mobilitat, s’ha de ser molt més exigent amb qui vulgui tenir un vehicle, sigui un cotxe, una bicicleta, una moto o un patinet elèctric. No val com es fa ara, que se suposa que tothom passa una prova per renovar el carnet de conduir, que és un mer tràmit burocràtic sense cap garantia. I precisament, pel fet de conduir un vehicle ha de garantir el respecte a les persones i l’ús de l’espai públic amb drets i obligacions.
Podem seguir demanant espais i equipaments públics, per a seguir fent malbé. Si no recuperem el respecte i la convivència en el seu ús, la capacitat de gaudir-los de forma efectiva, allunyant-nos dels neguits que comporta aquest model de societat. Hem de recuperar els valors on les persones són el centre i garantir un nivell de felicitat, i sobretot, que l’exercici de ciutadania amb el que això vol dir sigui un fet. I l’espai públic, no és com un mer element més del sistema productiu dominant.
Per tant, hem de repensar l’ús de l’espai públic, l’hem de recuperar, amb respecte per a garantir el gaudi i la convivència, com a element de qualitat de vida. I a Terrassa, podem fer molt en aquest sentit, no som ni millors, ni pitjors, per desgràcia el conjunt del país ha perdut pistonada en aquest sentit, i la degradació de l’espai públic urbà i del medi natural, s’ha anat perdent per la irresponsabilitat dels diferents àmbits, administracions públiques i ciutadania, per a garantir un model de progrés fora de lloc, convertint l’espai públic, en una degradació més dels sistemes.
La ciutadania ha d’exercir amb responsabilitat la seva funció, recuperar el sentit crític i la capacitat de decisió, exigint a les administracions públiques i als seus governants, que facin exercici de les seves obligacions, i no en facin deixadesa, en serem capaços… Veurem!
Salvador Pérez Riera
1 Comment
Cristina Valverde
2 setembre 2022 - 8:57Totalment d’acord amb el que planteja en Salvador. Cal més conscienciació que el carrer també és casa nostra i l’hem de cuidar. El que no faries a casa teva, no ho facis al carrer. Cal molta pedagogia per tal de veure l’espai comú com quelcom propi. També cal aplicar les ordenances que tenim quan els incívics fan de les seves, però afegint que abans de la sanció cal fer un primer advertiment a l’infractor perquè no sigui dit que no sabia que allò no es pot fer i té una sanció com a càstig. Em venen a la memòria la quantitat de persones que han descobert l’ordenança que no permet deixar capses de cartró buides fora del contenidor i que els ha suposat una sanció de 200 euros. Hem de donar a les persones el dret a rectificar quan el que fan no suposa gravetat per a ningú.