Mira que la cosa és fàcil, senzilla, no té cap complexitat, en un país normal amb certa intel·ligència i políticament correcte, en una democràcia burgesa i capitalista, no hauria de comportar cap problema, amb el fet d’aplicar el dret a decidir, per tant, deixar votar d’una vegada per a tancar el problema de Catalunya.
Ara, Espanya com ja he dit en altres articles, és una democràcia de baixa qualitat, amb el franquisme plenament impregnat en totes les institucions de l’estat, i el que és pitjor, s’està imposant el pensament únic, i acabarem perseguint idees i als discrepants. El PP sobretot, amb la connivència de C’s i el mateix PsoE, estan convertint aquest estat utilitzant la justícia com a eina de persecució i aplicació d’una mala interpretació de la Constitució franquista i de les Lleis totalment fora de lloc i de forma barroera.
La Constitució permet plenament fer un referèndum, i les Lleis estan per a ser adaptades a les necessitats i voluntats de la ciutadania, no imposades interessadament per una panda de sonats, que no tenen ni ètica, ni escrúpols i són uns corruptes, des del PP fins al Tribunal Constitucional i no parlem dels Fiscals. La credibilitat de la Justícia està sota mínims, instrumentalitzada pel PP i al seu servei. I els últims afers, així ho demostren, com és el cas Nuet, president de Múrcia, Urdangarin i la casa reial…
Què es pot votar? És més que evident, i el dret a decidir no hauria ni d’estar qüestionat, hauria d’estar plenament aplicat i vigent. I el que alguns diuen que ha d’imperar la Llei per sobre de la ciutadania, és una barroeria interessada.
Catalunya, ha de votar el que vulgui, saber quants volen la independència i quants no. I el seu resultat, doncs el que s’ha d’assumir, tan fàcil com això.
El problema no és la ciutadania, son els interessos dels professionals de la política, de determinats poders fàctics de l’Estat que son els que manen de veritat.
El PP, C’s i el PsoE-PsC, són part del problema i de l’absurd, i ara els tenim fent el discurs demagògic d’ajudar a Junts pel Si per a treure’ls el control de la CUP, perillosa i que posa en risc el sistema econòmic i polític (quina casualitat, el mateix que pensen els ex-convergents, tota l’anomenada gent d’ordre i els Mas de torn).
Per tant, aquests partits són uns impresentables, antidemocràtics i que no tenen cap legitimitat ja que sobretot, menteixen quan s’acullen a la Constitució i la Llei per a impedir votar. I sobretot, quan van tot el dia amenaçant amb l’aplicació de l’article 155, que res diu d’abolir l’autonomia de ningú, és una interpretació barroera i interessada, on determinats mitjans de comunicació addictes al règim van mentint sistemàticament, “ves mentint reiteradament, que al final queda com a una veritat”. Aquests partits són els que estan incomplint la Llei al utilitzar i acceptar la manipulació de la Justícia amb finalitats altament perilloses.
Un altre perill, és el PDeCAT, que vol controlar el procés i dirigir-lo, amb l’objectiu de garantir que ells continuaran sent els dirigents del país present i futur, amb república o sense. Sempre han interpretat que aquest país, Catalunya, és de la seva propietat, per això sempre tenen lapsus històrics per a oblidar determinades etapes on la burgesia i els sectors econòmics no han governat, per aquest motiu intenten esquarterar a la CUP, o als Comuns. I també obliden que sempre al final, demanen l’ajut de l’estat espanyol quan les coses no van en la direcció que volen. Cal recordar que mai van ser independentistes, i han fet una conversió urgent, el mateix que molts franquistes convençuts, van passar a ser demòcrates de tota la vida i de la Catalunya única, amb hores.
Val la pena recordar el que deia un anarquista com Salvador Segui referent al tema nacional de Catalunya, al final seran els obrers els que seran els que ajudaran a aquest país a ser independent, ja que la burgesia no té cap credibilitat i al final son coincidents amb els governants de l’estat espanyol. Alguns interessadament, volen oblidar que hi haurà un moment que s’haurà de trencar amb la legalitat espanyola si es vol de veritat, implantar una República catalana, ja que per molt que un 80% dels catalans volen exercir el dret a votar amb un referèndum pactat, l’estat espanyol i els seus tres partits patris, del pensament únic, mai ho acceptaran, abans tancaran al govern, el parlament, les institucions catalanes, les entitats i a la ciutadania, si cal. Per això tenen les institucions corruptes de l’estat al seu servei. Per tant, arribats a aquest punt de confrontació i trencament, veurem als senyors de l’ordre convergent que fan, i com la comèdia de l’anomenat “seny” (terme ideològic de la dreta burgesa catalana, per a garantir-se el poder), volarà pels aires. Llavors es demostrarà el furor patri dels PDeCATs de torn, o tot haurà estat una mera comèdia. I res a veure amb els màrtirs (Mas i Homs) que s’omplen la boca de Catalunya com a propietaris de la mateixa, que passarà quan de veritat s’hagin de mullar, una inhabilitació puntual, no comporta res, podran continuar vivint del partit i els servirà per a intentar perdurar el seu mandat al capdavant del procés. Ara una confrontació de veritat, no se sap on acabarà, i llavors si que podran plorar de veritat, i al final, sempre els que corren més riscos, és la ciutadania que ho perd tot.
Per tant, si això va de veritat, i la manca d’intel·ligència de l’estat espanyol segueix, tots i totes ens haurem de jugar alguna cosa més que el que ha passat fins ara, s’hauran acabat les “anomenades revolucions dels somriures”, les accions pacifiques i els cants i les flors. Els tribunals franquistes, la guàrdia civil, els mossos i l’exèrcit, no aniran fen cants, aniran contra la ciutadania amb els mitjans que calgui, que al cap i a la fi, és el que fa sempre l’estat miserable. L’Estat no és del poble, ni al seu servei, serveix als seus interessos, a les seves institucions i al final als que manen de veritat.
Per tant, la independència de Catalunya, serà el resultat de la lluita de la ciutadania, si és capaç de revoltar-se i trencar l’ordre establert o de miratges, i sobretot no deixar-se enredar per determinats cants de sirena, d’alguns responsables polítics, que arribat el moment poden ser els primers en baixar del vaixell, acceptar quatre acords i assumir un possibilisme sense ruptures com han fet sempre. Si de veritat volem votar, ens l’haurem de jugar, sense pors, ni dubtes. Per tant, ja veurem…!
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari