Quan un mira el pas del temps, observa els canvis i transformacions que s’han produït, que alguns hem tingut la sort de veure i viure, d’altres van lluitar i ja ens han deixat i no els podran gaudir, i molts que han vingut, pensen que el barri sempre ha estat així.
Em refereixo com no podia ser d’una altra manera, al Barri Segle XX. L’any 1977 la seva foto general, era trista, plena de carrers sense urbanitzar, espais públics abandonats, la mateixa Plaça Segle XX era un espai de terra, on només hi havia la Parròquia de Sant Valentí en la seva primera fase, un joc infantil aïllat, i tot el seu entorn sense urbanitzar. Amb un sol equipament, el local vell de l’Associació de Veïns, que van construir els veïns els dissabtes i diumenges. L’escola de primària de les Agustines i l’edifici de Funerària al carrer Baldrich, i la Biblioteca Salvador Utset al carrer Avinyó. La Placeta dels Grups Santa Margarida i els carrers Vallparadís i Navàs de Tolosa sense urbanitzar, el Torrent de Vallparadís amb horts, amb aigües residuals i ple de rates i matolls i canyes. Un munt de naus i espais industrials abandonats, bruts i plens de rates, resultat de la greu crisi del tèxtil, com Terrassa Industrials, Sala i Badrinas, Costa i Blasi i una llarga llista en aquesta situació, alguns eren veritables abocadors d’escombraries en carrers importants de pas. Zones amb algunes activitats industrials al costat d’habitatges, una difícil convivència que amb el temps anirà canviant.
En aquest sentit, cal recordar un dels poemes de l’Agustí Bartra, veí del carrer Avinyó, que trobarem a la campana de la Plaça Segle XX, que dona una visió de la degradació del barri i la mateixa plaça, que ho defineix perfectament.
I encara hi havia alguna zona al sud del barri de caràcter agrícola amb horts i arbres fruiters. L’Associació de Veïns, l’any 1977, va redactar un pla d’actuacions urgents que va presentar al primer Ajuntament democràtic, per a afrontar totes les mancances i deficiències d’aquell període.
Una de les primeres actuacions va ser la urbanització de la Plaça Segle XX i els seus entorns. I es començarà a redactar el Pla d’Ordenació Urbanística de l’any 1983, que intentarà posar un cert ordre a tot aquell desgavell i definir les actuacions a fer.
I llavors començarà la urbanització de diferents carrers com Vallparadís i Navàs de Tolosa, i la Placeta dels Grups Santa Margarida i la Plaça Jover. Després gràcies a l’actuació dels veïns i l’associació, s’urbanitzarà el carrer Torres i Bages.
Després vindran les actuacions per a netejar espais i edificis, i alguns espais que eren veritables abocadors, com al carrer Navàs de Tolosa i Baldrich. I es començarà a debatre i plantejar que fer amb les naus industrials abandonades, aquestes ocupaven un volum d’espai important, totalment desaprofitat i sense usos concrets.
I es va començar a denunciar i actuar contra algunes empreses al costat d’habitatges, aconseguint que algunes d’aquestes marxessin del barri.
Va començar també la lluita per millorar els serveis de transport públic, equipaments i altres mancances que calia resoldre. S’aconseguirà la construcció del Casal de Barri i del Cap Sud.
I un moment important serà el Pla General d’Ordenació de l’any 2003, on el Barri Segle XX, serà un dels eixos d’actuació important, i on l’associació tindrà un paper fonamental. Aquest pla serà el que marcarà les futures línies d’actuació en requalificació de molts dels espais industrials, amb residencials, equipaments i espais públics, que alguns s’han consolidat i d’altres estan en plena consolidació i execució.
És evident, que la ciutat està encara en construcció i el barri del Segle XX és una peça important encara en construcció perquè els responsables polítics durant molts anys no el van prioritzar, i la ciutat i el barri seguiran encara en construcció.
I cal tenir en compte un altre aspecte important, el paper de l’Associació de Veïns com a eina reivindicativa i de col·laboració i compromís, els seus veïns i veïnes, que al llarg dels anys han tingut la força i la constància de forjar els canvis, sense aquests, el barri seguiria encara plenament abandonat, hauria passat del gris dels anys setanta i vuitanta, al marró fosc.
Sense la força dels veïns i veïnes, i la disponibilitat d’una eina com l’Associació de Veïns, la seva actitud, la força reivindicativa, els seus coneixements i la seva insistència, i propostes, els canvis no s’haguessin produït. I sobretot, perquè s’ha aconseguit anar modelant el barri amb criteris d’equilibri i sostenibilitat, de necessitats reals i de millores per la qualitat de vida dels seus residents presents i futurs.
S’ha evitat un desenvolupament merament de transformació residencial, per un equilibri raonable entre habitatge privat, i de promoció pública, equipaments i serveis, i espais públics per a gaudiment dels residents. I que les transformacions actuals i de futur segueixin aquests criteris.
I una altra consideració important, les persones, cal garantir que ningú es quedi fora d’aquests canvis i transformacions, al contrari, ha de garantir que els veïns i veïnes, les persones nouvingudes, i visquin en les millors condicions, no els obligui a marxar i trobin un barri acollidor per viure-hi tots i totes. I que les transformacions, no ens facin perdre el sentit de Barri, on els veïns i veïnes conviuen i es relacionen.
L’Associació ha estat sempre l’eina de transformació, l’ajuda i col·laboració, el compromís per a millorar, amb i pels veïns i veïnes, la força col·lectiva d’un projecte que s’ha consolidat al llarg dels anys, i que ha fet que el barri del Segle XX sigui una referència davant del conjunt de la ciutat, però també com a interlocutor amb les Administracions, reivindicant, però també col·laborant quan ha estat necessari.
Molts veïns i veïnes l’han deixat, van fer un esforç per a transformar el barri i la ciutat, però per desgràcia ens han deixat, no han gaudit per a veure el seu esforç i els resultats. L’any 1977 van començar un llarg camí, on els resultats l’any 2023 es comencen a veure i intuir, estarien contents i sempre romandran en el nostre record.
Els veïns i veïnes nouvingudes, trobaran un barri molt diferent, que podran gaudir, però no poden oblidar que és el resultat de l’esforç i lluita de molts anys de moltes persones compromeses de forma altruista, dedicant el seu temps, i això ens ha de servir de referència i de no oblidar.
La transformació de la ciutat i els barris de Terrassa, no és només per l’aplicació política de les Administracions, és el resultat de l’esforç de la ciutadania compromesa que ha permès els canvis i transformacions fins a arribar als nostres dies, esperem que això continuï i no oblidem als que han estat els protagonistes, de la ciutat i barris que tenim.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari