[Salvador Pérez] Com es pot ser tant cínic

No Comment

Mina, va movent els fils i ara ja utilitza als cínics fidels servidors.

Precisament, per ja ser un avi, pensava que no arribaria a un estat de degradació en el terreny ideològic. I em refereixo a l’article de l’ex-alcalde Royes en un mitjà de desinformació local sobre Mina i la gestió de l’aigua. Mai havia d’haver sortit d’aquest estatus d’avi, per a fer-li un últim servei a un dels poders fàctics locals, Mina d’Aigües de Terrassa.

No hauria d’oblidar que representava com Alcalde en el seu moment, els interessos públics del conjunt de la ciutadania, i no a una part d’aquesta. L’Alcalde de Sabadell, l’Antoni Farres, si que tenia clar el que era un servidor públic i al servei de qui estava, l’Alcalde Royes, mai ho va saber això, i l’article que ha fet és la demostració d’aquest fet, sobretot, per la distorsió de la història i el dramatisme patètic que planteja.

“Com pot dir “que la societat mixta entre l’Ajuntament i l’actual empresa gestora, seria la solució natural”, això és una mera consigna plantejada per l’empresa Mina i que ha preferit dir en atenció als favors rebuts.”

Ell, prove de la burgesia industrial i aquest origen sempre la contradit en la incoherència permanent, confonent les situacions i els objectius, així com els desitjos. Sempre ha estat al servei dels poders econòmics fàctics, els que han manat sempre, i va posar al seu servei l’Ajuntament al llarg de tota la seva gestió. Quan va arribar, va establir un pacte amb aquests sectors, tranquil·litzant-los davant de la inquietud de l’arribada del PSUC al govern, (els comunistes que es menjaven les criatures i expropiarien les empreses…, algun dirigent de l’Institut Industrial confonia la cogestió del model alemany amb l’autogestió, res més lluny de la realitat) i va posar el seu partit, el PSC, com a contraposició i al seu servei. I va ser amb aquests qui de veritat va fer la participació ciutadana, reunint-se cada any amb ells per a orientar la ciutat als seus interessos, sobretot, en el camp urbanístic, posant una eina com el Pla General d’Ordenació de l’any 1983 al seu servei.

Les entitats i la ciutadania, senzillament, havien de garantir la cadira amb el vot, i així es va anar fent, alguna placeta acompanyada d’algun equipament…, a canvi de garantir un bon pastís immobiliari. Sempre va oblidar aquella part del PSC, “socialista”, que no va aplicar mai.

Aquesta crida al diàleg, al tots junts, als consensos…., mai els va aplicar, només amb aquells als que ara demana que no els ataquem, “enemic públic…, referit a Mina” que a més té el desvergonyiment de tractar de “nostra…”. Mai ho ha estat, sempre ha estat privada i al servei dels de sempre. L’any 1841, va servir als interessos empresarials dels sectors tèxtils, i la ciutadania que vivia en la misèria i sense aigua no en va tenir durant molts anys, els importava tres cogombres. I l’any 1942, se’ls torna a concedir per a ser els seus responsables uns feixistes al servei del règim franquista, precisament, com a veritables convençuts i servidors, o és que en aquells moments se li pot donar un servei com aquest a uns desafectes?. Per tant, de quina història parla el Sr. Royes i alguns altres.

Mai en el seu mandat va controlar, ni decidir res respecte a Mina, al contrari, ha fet sempre el que ha volgut, això si, sabien el cofoisme gratuït del Sr. Royes, el van deixar estratègicament presidir l’empresa, generant un estat de confusió amb la ciutadania, que ha pensat que era un servei públic de l’Ajuntament. Per tant, per mirar a una altra banda i no controlar res, li han retornat els favors, com ubicar a un familiar directe seu a Agbar.

Les reflexions i opinions que ha fet, no responen a un servidor públic al servei de l’interès del conjunt de la ciutadania, i menys, a un anomenat “socialista”, on hauria d’estar plenament convençut de que un bé públic com l’aigua ha de ser gestionat per a una empresa pública com a concepte i filosofia, però el Sr. Royes, no ho ha estat mai. Va arribar a candidat al capdavant de la llista del PSC l’any 1979 per pur accident, ja que no era el candidat previst, però les batusses internes el van posar al capdavant.

Com pot dir “que la societat mixta entre l’Ajuntament i l’actual empresa gestora, seria la solució natural”, això és una mera consigna plantejada per la empresa Mina i que ha preferit dir en atenció als favors rebuts. La solució natural d’un socialista convençut, és la garantia d’un servei públic, gestionat correctament per l’Ajuntament, professional, transparent i participat i controlat per la ciutadania, això és l’estat natural i lo coherent. Però no es pot demanar a ningú que ha confós diàleg i consens, amb servei als poders fàctics locals, que ara canviï la seva actitud.

I com es pot atrevir a dir que “Terrassa hauria estat molt pitjor si no hi hagués hagut la Mina” i “recordar la nostra història”. Precisament, per mirar la nostra història, diem el que afirmem, aquesta ha servit als seus interessos, i s’ha aprofitat del seu servei als industrials durant el Segle XIX i com a servidors del franquisme l’any 1942. Per tant, el seu servei a la ciutat, és més que dubtós, sinó hagués sigut Mina, hauria sigut un altre poder econòmic local qui ho hauria fet i impulsat. I tanta comèdia de servei a la ciutat, i com diuen alguns articulistes locals, de com és pot anar contra una empresa local de més de 150 anys d’història, quan l’únic que hi té de local és la Fundació com a mera eina estratègica, però la resta ja està totalment intervinguda per AGBAR (que ara no m’entretindré a explicar el tipus d’empresa que és, ja que ara no és el cas), o és que algú es pensa que el Sr. Armenter i és de figurant? Pe això el Sr. Galí està per tasques a la Cambra de Comerç, perquè a Mina és pura imatge i res més. I que alguns dels seus dirigents actuals o del moment que ell va ser alcalde, intentin amagar o treure la part de la història que ni explica el Sr. Royes, ni cap dels dirigents actuals de Mina, per no treure de l’armari les responsabilitats de l’any 1942.

I reitero, el millor servei que podia haver fet, és d’avi, evitant degradar-se com a ex-càrrec públic, i evitar fer un últim paperot de favor als interessos privats. I el que és pitjor, deixa als seus companys de partit actuals i que governen la ciutat ben retratats, que mostra la veritable cara del que ha estat el seu dirigent durant molts anys, i algun encara deu està buscant algun lloc per amagar-se, amb el que els ha costat definir-se i que s’han adonat que Mina (AGBAR) és un enemic perillós quan se li talla l’aixeta dels seus privilegis i beneficis. Però bé, per això, tenen bons aliats com alguns opinadors/articulistes locals, o el Sr. Royes de torn, que com bé diu, ens explica batalletes, però no la veritat, i ha perdut una bona oportunitat per a ser honest amb ell mateix i amb els que li han donat suport al llarg de molts anys. Com es pot ser tant cínic!

I posats a explicar batalletes, n’explicaré una i que deixen molt clares algunes coses. Necessitava uns documents referits a les col·lectivitzacions d’algunes empreses locals durant el període 1936-1939. Vaig anar a la Cecot (1991) per a veure si disposaven d’aquesta informació, em va atendre un dirigent i ex-regidor responsable dels arxius. Aquest, va aprofitar per a desbarrar i dir de tot contra “els rojos” (comunistes, anarquistes, socialistes, republicans…, no en va deixar cap de net). Bé, jo li vaig remarcar que a l’Ajuntament d’aquell moment, amb l’Alcalde Royes al capdavant, eren del partit socialista, per tant, atenen als seus comentaris, “rojos dolents i malvats”. I el seu comentari va ser ben definitori: “Aquests de rojos no en tenen res, els tenim al nostre servei i mai aniran contra nosaltres”. Aquesta era la visió real d’un dels poders fàctics locals, i aquesta és la nostra història real, per desgràcia i que no explica el Sr. Royes.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari