Retornant a la campanya electoral per les pròximes eleccions municipals on els partits van fent actes i presentacions de les seves candidatures, prometen de tot, petons, abraçades i demanant opinions pel seu programa. És qüestió d’anar evitant qualsevol trobada tot passejant, i lluny de la propaganda i les promeses.
Alguns d’aquests candidats i els seus partits, pensen que la ciutadania, no té memòria, o el que és pitjor, que som idiotes amb memòria de peix, i els poden anar venent qualsevol promesa, tot esperant, garantir l’oblit.
Al cap i a la fi, en general des de la farsa de la transició, l’any 1977, a l’Estat espanyol a canvi de no demanar responsabilitats als franquistes, i va haver un oblit general i es va forjar un règim democràtic amb les institucions de l’Estat plenes de franquistes no depurats convertint-les en estructures corruptes. Per tant, mirar a una altra banda i oblidar ha estat el nostre exercici permanent.
I per això ens podem permetre, que retornem de nou a la vella política, si és que alguna vegada hem tingut un altre model. Tot allò de canviar-ho tot amb el 15M, s’ha quedat en l’oblit, i retornem al passat.
Figures com l’Ernest Maragall, ara a ERC, i el Xavier Trias, no se sap ven bé si a Junts o la vella Convergència, és un despropòsit. Ara, el veritable model de polític sense ètica, ni escrúpols, capaç de fer el que calgui per la cadira i el sou, és Collboni. Anys governant amb l’alcaldessa Colau, i ara es despenja tot pensant que la ciutadania és idiota, la política aplicada a Barcelona ell no en té res a veure, i això que era primer tinent d’alcalde. Però aquest no és el comportament d’aquest personatge, és que és el model estratègic del seu partit, el Psc-PsoE.
I aquest és el problema a Terrassa. Hi ha partits com Ciudadanos, PP, CUP, Comuns-Podemos, Junts que poden dir el que considerin, fer propostes, però no tenen cap maleta al darrere, perquè no han governat mai i son minoritaris.
Ara, els que han governat i governen, Tot per Terrassa, Psc-PsoE, ERC, no poden anar fent propostes envà amb el desig i esperança com deia, que la ciutadania tingui un oblit sobtat. I anar fent nacionalisme urbà i omplir-se la boca, de tot per la ciutat, el Terrassa és tot, per la ciutadania, per…! Ho sento molt, però aquells que han governat i governen, han de ser més exigents i honestos de veritat davant la ciutadania, per a evitar enredar-los de nou, i això no ho soluciona omplir-se la boca de Terrassa de forma sistemàtica…
L’equip de govern actual, Tot per Terrassa i ERC, són els que gestionen el govern en aquesta legislatura, hauran de donar explicacions sobre la seva gestió, amb els encerts i els errors. I explicar bé, com pensen resoldrà els errors que han comès, amb claredat i transparència, deixant-se de fer demagògia. I no seran, el que li agrada tant a l’alcalde, les xarxes socials i el victimisme estratègic el que els donarà la victòria o la derrota. O la propaganda i la publicitat estratègica. Serà com expliquin allò que no s’ha fet o ha estat un error que donarà credibilitat a la seva proposta. I en les polítiques mediambientals hauran d’explicar i justificar moltes coses de no tenir cap projecte, i alguns fortament contradictoris en criteris de sostenibilitat mediambiental, com tot el relacionat amb el Quart Cinturó i la destrucció parcial de l’Anella Verda, i els temes de gestió de residus, que són un veritable desastre i el referit a la gestió d’Eco-Equip SAM.
I ens queda el Psc-PsoE, amb la seva candidata l’Eva Candela, que ja ha començat a prometre coses. El seu problema és que porta la maleta al darrere, i és una càrrega feixuga, quaranta anys d’haver governat al servei d’uns interessos econòmics i poders fàctics locals. Sense cap política mediambiental, plena de contradiccions i al servei d’aquests sectors. I que en aquesta legislatura només s’han dedicat a bramar contra el govern municipal, amb l’objectiu de recuperar la cadira i el sou.
És un partit que ja fa anys va llençar pel clavegueram el seu ideari, i alguns encara volen considerar als seus dirigents “d’esquerres”. El seu programa està tan proper a Convergència, que en molts moments no se sap a qui es dirigeix en el seu discurs. I si algú, vol tenir la imatge real d’alguns dels seus lideratges en tenen alguns exemples: Illa, Collboni, Navarro i una llarga llista, que el seu objectiu ha estat el sou i la cadira, i anar engreixant el seu patrimoni al llarg dels anys com a polítics professionals en diferents càrrecs, només cal veure l’exemple aquests dies del Sr. Bono, un dels patrimonis més importants de l’Estat.
La seva candidata promet millorar en els temes mediambientals, de neteja i gestió d’Eco-Equip, serveixin com a exemples. Només cal recordar que quan van governar en les dues anteriors legislatures, no van millorar cap dels aspectes indicats, és més, la greu situació de neteja i gestió de residus n’eren els màxims responsables i van mirar a una altra banda, incapaços d’afrontar els problemes, al contrari, la seva mala gestió els va empitjorar i avui encara els estem patint. I ja no parlem de temes mediambientals, amb una política de pandereta, plena de contradiccions.
Costa poc de fer de cridaners als Plens i als mitjans de comunicació demanant solucions, però quan en van tenir responsabilitats van ser uns veritables inútils i incompetents. Per tant, és fàcil prometre allò que no es va fer quan governaven, i ara que motivarà que ho puguin fer?
Ja veurem al final, quins seran els resultats, el més important, és que la ciutadania no oblidi, sigui exigent, i exerceixi el seu dret de ciutadania i no permeti que l’enredin amb promeses, moltes ja incompletes, d’altres que ja veurem, prometre és gratis, complir és més complicat. Anirem veient com va tot, al final, ja ho veurem. Algun dia tindrem un altre model de governança, i això només depèn de la ciutadania.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari