[Salvador Pérez] Congelant impostos i taxes, sense criteri i molta demagògia

No Comment

Segons les informacions aparegudes, el govern municipal afirma que no s’apujaran tot un seguit d’impostos, entre d’altres la taxa de residus.

Aquesta informació és un contrasentit que algú hauria d’aclarir. És evident que no pujar impostos és una mesura fàcil, i que segur la ciutadania i la que ho està passant pitjor, encantats. I en general, si no es pagués cap impost o taxa, la felicitat de molts seria evident. Per això som un estat i país on el nivell de frau fiscal és tan alt, i per tant, tenim un sistema mal aplicat, injust i que en res ajuda a entendre la necessitat de l’existència d’impostos, ja que el primer defraudador és l’estat que permet a determinats sectors privilegiats viure de la farsa, la manca d’ètica i pocs escrúpols. Exemples d’aquesta situació poc comprensible, és la mateixa monarquia, l’església, la judicatura, l’exèrcit, alguns partits polítics i algunes activitats econòmiques. No hi ha cap interès dels governs a acabar amb aquesta situació.

Tornem a l’àmbit local que és el que motiva el meu article. En primer lloc, on és la participació de la ciutadania en aquesta decisió, que ni s’ha explicat, ni ha participat en la mateixa? La decisió ja està presa, el mes d’octubre es presentaran els pressupostos i les ordenances fiscals. Ja decidit tot, i com sempre, una mera informació, rebre algun comentari per saber si els barris rebran alguna cosa, i aprovació sense més. Per tant, això no ha canviat des de fa anys: allò dels pressupostos participatius, una mera entelèquia i un miratge.

Segons les últimes enquestes fetes a alguns ciutadans i ciutadanes, una de les preocupacions importants és la manca de neteja, la ciutat bruta, diuen. Però aquesta no és la part més preocupant, ja que el problema agreujat, és la gestió dels residus. Aquest és un problema mediambiental de primer ordre, combinat amb la neteja i l’incivisme, formen una combinació perfecte i que cal afrontar amb decisió i convenciment, i sobretot, voluntat de veritat d’afrontar-lo.

Que la taxa de residus no s’augmentarà pot ser una bona notícia, o senzillament un absurd i manca de responsabilitat del govern municipal, aplicant una mera política oportunista i d’amagar la realitat per a no afrontar el problema.

La taxa de residus mai ha cobert la totalitat del cost del servei, està a l’entorn del 76% aproximadament, la resta es paga via IBI. L’objectiu d’una taxa és cobrir el 100% del cost d’un servei, en el cas d’aquesta taxa, sempre hi ha hagut el que s’anomena un cost polític, que és una farsa i un enganya pobres, com si la ciutadania fos idiota.

La situació de la gestió dels residus a la nostra ciutat porta uns anys totalment descontrolada , amb una gestió nefasta i sense cap voluntat ni capacitat d’afrontar-ho fins ara. Els objectius, tant de prevenció, però sobretot de reciclatge, amb l’actual model de gestió, ni l’any 2023 ni el 2030 ni el 2060 haurem assolit l’objectiu del 60%. A més, cal tenir en compte que els costos integrals de la gestió dels residus cada cop seran més elevats, i sobretot, si seguim lluny de l’objectiu indicat, per tant, haurem de seguir pagant per la ineficàcia d’aquesta gestió i l’incompliment dels objectius. I el més greu és que la gran majoria de la ciutadania no té consciència d’aquest problema, i no recicla per la malfiança amb l’administració, en pensar que ja ho farà algú, o senzillament excusant-se en tòpics absurds, per comoditat o per indiferència.

Per tant, manca credibilitat, esforç, consciència del problema i manca de responsabilitat. A més de tenir un mal concepte del que vol dir exercir la ciutadania en drets i obligacions.

Si anem amagant el cap i mirant a una altra banda, si els responsables municipals no són capaços d’afrontar els problemes, difícilment avançarem en les solucions. Anar congelant la taxa de residus, i no ajustar els costos reals i sobretot, tenir una estratègia que vagi en la direcció de complir amb els objectius de prevenció i de reciclatge, ens portarà a agreujar els problemes i les solucions. Continuar amb una política absurda i sense cap sentit, amb poca transparència, només augmentant pressupost sense cap sentit, i anar congelant la taxa sense cap més sentit que la pura demagògia i sense dir la veritat del problema, és un contrasentit que el pagarem molt car, tant mediambientalment, com econòmicament.

Aquesta política de congelar una taxa com la de residus només ens dóna pa per avui i gana pel futur més proper. I sobretot, la dificultat llavors per a explicar-ho a la ciutadania amb un cost polític molt més elevat. La ciutadania ha de ser tractada com adulta, explicant els problemes i les solucions, i tot això, amb una bona informació i molta pedagogia per a fer entendre la gravetat del problema, sense pors. I sobretot, amb la màxima participació i amb la ciutadania, entenen que aquesta haurà d’assumir un compromís real i una responsabilitat compartida, per a afrontar els problemes i les solucions, ja que moltes de les actuacions les hauran de fer ells i elles.

I no entenem com és que no s’han utilitzat les eines participatives ja existents, per a promoure un debat i reflexió, sobre tot el tema referit a la Taxa de Residus, evitant, les presses absurdes, i tirar endavant, de forma unilateral, l’aprovació del Pressupost i en concret impostos i taxes com la de residus, que necessita debat i reflexió. Després que no demani el govern la col·laboració de la ciutadania, quan no la té en compte per a res, senzillament, per a beneir l’absurd. Després de tants anys de mala gestió de la participació, continuem amb els mateixos vicis i costums, teníem l’esperança que l’arribada del nou govern, comportés altres maneres de fer, però veiem que no avancem.

Al nou creat comitè per a la millorà de la neteja i la gestió de residus de Terrassa se li presenta molta feina davant d’uns problemes enquistats, amb poques solucions i amb una voluntat política poc transparent, que ja veurem com aconsegueix avançar en els seus objectius com a eina participativa. De moment ja té un primer problema, uns pressupostos i ordenances fiscals plenament decidides, i sense aclarir com s’afrontaran els problemes de neteja i sobretot de gestió de residus, si encara no s’ha aclarit ni l’auditoria de gestió d’Eco-Equip ni l’aplicació del Pla local de Prevenció i Gestió de Residus ni com es pensen complir els objectius del 60% de reciclatge ni com es cobriran els costos del servei per assolir aquests objectius…, si anem congelant la taxa de residus per pura demagògia estratègica.

Salvador Pérez Riera

Deixa un comentari