[Salvador Pérez] Consulta pública, i ara què farem amb l’Ordenança de neteja i residus

No Comment

Ja ho vaig comentar en un altre article, quan un procés participatiu no es fa bé, amb un procediment i mètode inadequat, llavors els resultats són més que evidents.

Això ha passat amb l’anomenada consulta sobre l’ordenança de neteja i residus feta el mes de febrer. On es demostra l’error evident en el mètode, el temps i una cosa molt important, tothom ha de saber exactament sobre que s’ha de proposar i els objectius de la consulta.

Cal tenir en compte que l’elaboració d’una ordenança com la de neteja i residus, hi ha d’haver una proposta prèvia que hagi resolt la introducció de tots els aspectes normatius, l’actualització de molts aspectes a tenir en compte sobre reducció de residus, reutilització, reciclatge i responsabilitat. I sobretot, l’ordenança no és per a explicar tots els objectius i finalitats de la política de neteja i gestió de residus, és la normativa local adaptant les normes externes, o sigui, tot allò que cal tenir en compte per a l’ús de la via pública, el funcionament i obligacions del servei, de les obligacions i deures de la ciutadania a l’hora de fer servir els serveis i els elements ubicats al carrer, el règim sancionador… Tot el que refereix a les estratègies, accions i objectius de prevenció i foment de la recollida selectiva, van en un altre àmbit com un Pla estratègic que s’adaptarà a les necessitats i els objectius a aconseguir. I d’aquí ve la confusió i manca de claredat.

Per tant, abans d’entrar en qualsevol procés participatiu, els responsables tècnics i experts han d’haver redactat una proposta bàsica que aclareixi el que després es demanarà a la ciutadania en un procés participatiu actiu, per evitar la confusió i pèrdua de temps, o que es facin propostes que no corresponen a l’ordenança, tal com ja ha passat.

Ara que tenim, perquè que senzillament s’ha fet un garbuix de propostes, que perquè no hi ha un procés clar com deia, s’han fet primer molt poques propostes (15); segon, el nivell de participació és molt baix (13 particulars i 2 entitats), sobretot, perquè una part important d’entitats i col·lectius amb l’aplicació d’aquest mètode, no han volgut participar-hi en aquests moments. I la gran majoria de propostes no van a l’ordenança, sinó a l’actuació política, que ja té un marc d’actuació definit i on la majoria de propostes fetes, ja hi estan contemplades i no aplicades encara. O sigui, estan recollides en el Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus de Terrassa 2018-2030, on més d’una trentena d’accions entre el 2018 i el 2021, ja haurien d’estar aplicades o aplicant-se. I això que vol dir? Senzillament, que el govern municipal no està fent els deures, fet que provoca un estat de confusió evident, quan demana a la ciutadania la seva participació. A més, per a garantir la màxima transparència, hauria d’haver indicat l’existència del Pla actual, cosa que hagués facilitat les coses. Però el més segur, és que llavors la participació i propostes no s’haguessin fet, cosa que encara hagués fet més evident el fracàs.
I en aquest procés, la ciutadania i entitats que han participat, ho han fet amb tota la bona voluntat i disponibilitat, per tant, no tenen cap responsabilitat sobre la disbauxa muntada. El problema es presenta a partir d’ara, ja que l’ordenança no ho podrà recollir, i el Pla Local que és on estan recollides les propostes, no s’aplica.

És més, hi ha alguna proposta feta referida a la Deixalleria Mòbil en quan a la seva ampliació horària i més punts de parada, que està recollida en el Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus, com deia, però també ho ha de recollir el nou Reglament del Servei Municipal de Deixalleries que també s’ha de redactar. I en aquest mateix marc s’ha de posar en marxa la tercera Deixalleria fixa a la zona Nord de la ciutat i que encara no s’ha previst.

Per tant, tot en els temes de participació de la ciutadania i en concret de residus, és una veritable disbauxa, que no se sap on es vol anar, i si de veritat s’està disposat a solucionar-ho amb fermesa i compromís. I aquest no és un problema responsabilitat de la ciutadania com alguns volen fer creure, és un problema dels responsables polítics tant del govern actual, com dels anteriors, que no han estat capaços de dir la veritat, d’afrontar-ho amb responsabilitat, compromís i transparència, i fer-ho amb la ciutadania amb una altra forma de governança, creien en una ciutadania adulta, responsable i compromesa.

No voler afrontar el problema, les disbauxes i interessos polítics, econòmics i fàctics, ha derivat en no afrontar les solucions. I ara tindrem un problema agreujat, i si no li fem front amb la ciutadania, no en sortirem.

Tenim ja algunes eines que ens poden ajudar, com el Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus de Terrassa que cal aplicar d’una vegada, una empresa municipal que cal fer-la funcionar correctament i fer-li entendre que són part del problema i de la solució, la posada en marxa del Comitè per a la millora de la neteja i la gestió dels residus com a eina participativa i col·laborativa.

I haurem de revisar i refer l’Ordenança de neteja i gestió de residus, el Reglament del Servei de Deixalleries Municipals, les Ordenances fiscals (Taxa i bonificacions), refer tot el referit a la informació-sensibilització i educació ambiental, fer un veritable Contracte Programa Ajuntament-Eco-Equip, i fer d’una vegada una Auditoria de Gestió d’Eco-Equip per a afrontar els greus problemes estructurals que té.

Per tant, deixem de marejar a la ciutadania amb falsos i confusos processos de consulta pública, i anem a obrir de veritat els processos participatius d’una forma efectiva i real. La ciutadania no pot anar perdent el seu temps, ni fer-li la feina als professionals, uns i altres s’hauran de complementar de forma efectiva quan toqui, no abans. Hi ha d’haver una responsabilitat compartida, ja que el problema al que hem de fer front, necessita a totes les parts.

I la ciutadania ha de veure que les seves propostes i suggeriments tiren endavant i es tenen en compte i ajuden a la millora i solució del problema. En el tema de la neteja, però sobretot, dels residus, la ciutadania ha de ser un protagonista important, però els responsables polítics no poden defugir de les seves obligacions i responsabilitats, i sobretot, evitar fer miratges participatius que no van enlloc com ha passat durant molts anys.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari